EL CAS D' UN BARCELONI ARISTOTELIC

Eran el temps en que Barcelona acabava de construïr una nova linea defensiva,per tal de deixar respirar la ciutadania. la nova muralla se havia començat al barri de les Puelles i anava fins l'església de santa Ana.

Barcelona ja era una potencia marítima i comercial peró encara no tenia port,la seva construció era primordial per la ciutat.

Ja tenim escenari i època.

Home,humanista,nat a barcelona,i en cert sentit home d'església.

No es difìcil.

PISTA 30/3/2010

El nostre filòsof,va neixer i viure fins el seu exili forçat ,a el cor de la ciutat a prop del Palau Real,la casa del Veguer i la Seu,en el que era el quadrant de ponent. La densitat humana d'aquell quadrant era la mès alta de la ciutat,i el seus carrers eran estrets i plens d'arcs.
El nostre enigma,metge famos,visitava frecuenment el Palau Real ja que era conseller per afers,diguem....interculturals? a part d'alquimista i metge de la família Real.

PISTA 3/4/2010.

Conscient del seu handicap,va ser un home generós amb els deus coneixements mèdics,probablement cercant futurs agraiments en cas de problemes.

La gent del barri de SANTA MARIA DE LES ARENES,mossos de corda i barquers que vivien de traslladar les mercaderies dels vaixells que no podien acostarse a la riba i llançavant l'àncora a una cerya distància,coneixien bé les seves cures quasi miraculoses.

Era habituall veurel amb un petit maletí a la mà i el cercle groc i vermell cosit al pit,arrupit a la sorra immobilitzant ossos.
Avui no tinc pista fotografica,soc fora de casa i m'he deixat la memoria casa.

PISTA 8/4/10

De tot el regne d'Aragó el nostre enigma era considerat el millor estudiós d'Aristòtel,fins els Canonges i els Consellers del R ei filosofaven i escoltaven a el nostre home amb respecte.
Dins la Cort les seves creemçes,malgratno se cristìanes eran escoltades i considerades compatibles, "la comunió en Deu arriba a traves del amor i no de la inteligencia" "la fe sempre esta per damunt de les raons intel-lectuals".
Pobre ARISTÒTEL¡
La setmana que be ,ja soc a casa i tornaran les pistes fotografiques-

PISTA 13/4/10

La protecció del bon Rei Joan li garantia certa seguretat,però ell sabia que l'Inquisició li tenia "jurada" i llogicament es movia amb prudencia. Evitaba entrar a Barcelona per les dues torres rodona de Regomir que eran molt centriques, però tambe mes perillosas,masses esglesies i convents per el camí,i sempre utilizava la del Castell Nou que li permitia accés segur al seu barri. Rodejava el llarg camí de ronda,que anava pel costat exterior de la muralla romana,fins arriba a la fortificació que proteguia el sud de la ciutat i feia de portal d'entrada al seu barri

.

PISTA 17/4/10

El concili IV del Laterà,cap el 1215,va establir que tots els Calls eren propietat reial,i per això els jueus no estaven lligats als capricis dels nobles ni de l'Esglesia. Pagaven els seus tributs directament al Rei a cambi de protecciòn,tote una cara ironia.

Però a les darreries del 139... el regne va caure en uns anys calamitosos,al mateix temps la seva obra caudal circulava amb gran èxit dins els cercles intel-lectuals i religiosos,provocant l'indignaciò de "La Santa Inquisiciò",que va decidir el seu extermini .

ENIGMA RESOLT¡¡¡¡¡¡ EL GRAN CRESQUES.

JULIA,molt be com sempre. tornem dijous.