UN XAVA GENIAL

Hivern a principis del segle XX. Un enterro d´ un discret ringo-rango es va celebrar a l´ esglesia de Sant Pere, darrere la taüt, un grapat de familiars i amics acompanyavan en el seu darrer viatge a un fracassat.

Barcelona, en aquells dies patia una anòmala epidèmia i el nostre home era una de les victimes. El pas de la comitiva, els botiguers del barri, van apagar les llums dels seus magatzems i negocis i sortiren el carrer amb respectuos silenci. L´ havien vist neixer viure la seva excentrica vida i morir prematurament.

PISTA 16/10/09

Va ser noi de classe menestral alta, escola privada, estudiant mediocre, destre amb les mans i amb sensibilitat artística. Però sobretot era un nen de barri, jugar i correr pel carrer i col.laborar a tots els rebomboris populars era la seva prinicplas dedicació.

El creixer la família resiganda, va recolçar el seu tarannà tan poc ortodoxa, era un coap verd però també divertit, dolç i molt bon noi.

La mare sempre es va fer càrrec de les seves despesses fins i tot de les exegallades , era una dona amants de les arts i un fill "bohemi" li fiea il.lusió.



PISTA 19/10/09

Va ser alumne d´ un conegut pintor de finals de segle XIX (Lluis Graner) però això de pintor " Bodegons i altres mandangues" no era lo seu. També va freqüentar la millor escola oficial de Barcelona sense millor voluntat, res de normes obligatòries, ell a la seva.

Al coneixer en Joan Salvat anima afí , va trobar el seu "nom", els marginats. I la seva obre va superar amb realisme la del altre gran malait Francesc Jimeno.



PISTA 23/10/09

Va ser un home francament molt poc atractiu per no dir gens, xaro i de conversa digne del mateix Vallmitjana. Freqüentava la colla del Safra i les seves tertulies.

Segons el gran Xavier Nogues "Era un xicot gracios carregat de Xaronisme Barceloní, i molt donat a l´ estirabot fàcil, d´ agudesa espòntania, molt sensual i saturat de vida. Te raó en Pujols quan diu, que només calia veurel per comprendre que era un artista de cap a peus.

Picasso company de tertulia cultivava la pedenteria fins el deliri, ell era absolutament a la inversa no tenia cap pretensió.



PISTA 27/10/09

1897, el nostre artista va fer el seu primer viatge a Paris, curt, el seu pare va tancar l´ aixeta. La mare va tallar, es diu que la Sra. havia tingut un somni, el fill prenia mal a Paris, i convençuda del presagi el volia de tornada. També es diu que va ser el primer pintor d´ aquest pais que s´adona de les marevelles del impresionisme realista.

Emprenyat com una mona va tornar, i dolgut amb la seva mare es va trslladar a viure definitivament el seu estudi de Gràcia, però freqüentment Psg de Gracia avall, amb la seva eterna brusa d´ adroguer, anava a buscar "calers" a la Baixa de San pere.



FINAL ENIGMA!!! 30/11/09

Molt be Julia efectivament es Isidre Nonell!!!

La setmana que be tornem!!!!