UNA DONA OBLIDADA

Avui parlem d´ una dona estranyament oblidada per els historiadors, malgrat la seva vida cent per cent novel.lesca. Voleu jugar?...dons endavant.

A: Va ser Circé però també Penélope.
B: Espectadora privilegiada de la nostre història contemporànea.
C: Políticament va pertanyer, primer a Estat Català i desprès a E.R.C
D: Va morir el exili, amb molta dignitat i confort, sota la protecció del General De Gaulle i de la Republica Francesa.



PISTA 31/08/09

Els historiadors la citen amb molt poca simpatia. Josep Benet, la descriu com una persona "explosiva" altres la consideren com una dona peculiar, fins i tot per aquells temps de llibertats esclatants.

"Les dones del 36" companyies de generació, com una trepa sense dos dits de front. La gent d´ estat Català on ella va milità amb entusiasme, gràcies a Joan D..... el seu primer xicot, com una "bandarra" Vas be Julià??



PISTA 04/09/09

Estat Català i militaven poques dones, era un partit que transpirava testosterona, i les poques noies amb carnet a més a més imitavan l´ estil militar dels seus companys. Així que ella, sempre maquillada i amb la seva elegancia pètit burgesa es va guanyar el malnom de "pinteta i mirall". La cúpula conscient dels encis d´ aquella dona, la lluïa amb mitings i reunions i en mitg d´ aquells "escamots", representava la cara amable del partit. Aviat el món polític català la va coneixer com la "roseta" d´ Estat Catala.



PISTA 08/09/09

El nostre enigma es va casar jove amb el seu xicot de sempre, en Joan D. Van ser una parella molt compenetrada, familía i militància, no van tenir fills però semblavan feliços, fins que un dia en Joan va patí un accident de cotxe a Manresa, ella esvarada va anar cuita-corrent. en realitat el seu home n´ havia sortit il.les i ja era camí de Barcelona, el ferit era el seu company, el poderos i violent cap dels escamots.

Que va passar en aquella cambra d´ hospital?? .... només sabem que ella va cambiar en Joan per un Miquel.....



PISTA 12/09/09

El deltabaix va er gros, on Joan era una persona molt estimada, però en Miquel era "El Capità Collons", amic i home de confiança d´ en Macià, i això va tapar le boca quiasi a tothom, però ella incòmode va demanar la baixa.

El seu nou company, la va introduï dins el pinyol de ERC, però també allà va ser malvista i la xarrameca va arribar fins el mateix Macià. L´ avi la va voler conèixer peronsalment, Circe va despertar i va somriure i es va explicar.....el gran home va fer callar.



11DE SETEMBRE



PISTA 14/09/09

Miquel era conscient de que vivia perillosament, i amb afany protector va llogar un pis en un barri tranquil, politicament catalaniste i convenientment allunyat del seu propi domicili.

En un principi tot això a la nostre dona li va semblar molt excitant, no així a la seva família que vivia molt espantada "Els pelaran....els pelaran" no s´ estaven de dir a tort i a dret. Ell era un home de pistola fàcil sempre amb l´ ale de la FAI el clatell, valent, busca-raons guapo e infidel. Amb el pas del temps l´ excitació va esdevindre por i les infidelitats alliberadores i va dir prou!!!



PISTA 18/09/09

Deixar la relació, així a la valenta li feia por. Vivia amb l´ humillació de les seves infidelitats enganxades a la pell, però en Miquel era capaç de tot si ella gosava trencar. Tenia por de perdre la feina, li calien amics que la recolzecins en cas de revenja, però això era difícil, ell era massa poderós.

Va considerar demanar l´ ajuda dels enemics polítics d´ en Miquel, però ho va deixar correr, primer per vergonya i també perquè coneixia el "Preu". Un dia mentre treballava a la Delegació de l´ Eixample, a la Gran Via, algú va preguntar.

- Qui es??- es va girar...acabava de conèixer l´ home de la seva vida tot un "Peix Gros".



PISTA 23/09/09

Circé va tornar a somriure, el mes ja estaven embolicats. En tres, ella va deixar en Miquel i amb sis, era la promesa del "peix Gros ", mentrestant tot el Partit s´han feia creus i tremolava temen la reacció del cap dels escamots. I la reacció va ser brutal, els va emprendre dins la seu de la Gran Via, era estiu i els balcons estaven oberts, es diu que les amenaçes i els insults van omplir el carrer, els vianants es paravan a escoltar.

Barcelona han va anar plena, però malgrat tot el peix gros i Circé es van casar. "Peti qui peti" va dir el nuvi i tothom de grat o per força va felicitar la parella.

PISTA 26/09/09

Circé un cop casada, es va voler investir d´ una certa elegant dignitat i sense dubtar va obrir les portes a la dona que en aquell momnet li tocava ser.

L´ aprenentatge fou difícil, la comparació constant amb la primera muller del seu marit, l´ elegant sra. Merce.

L´ hostilitat, sempre verinossa, d´ en Josep Dencàs home molt proper el seu marit.

El escandalos judici d´ en Josep Mª Xamar, que va esquitxar a tot Deu....

Els fets d´ Octubre...però lo més terrible va ser l´ assasinat d´ en Miquel i el seu Germà Josep a mans de la FAI "La Fai va premer el gallet, però qui va armar la ma??" Van pregunttar els diaris de dretes. El dubte de la revenge els hi va caure el damunt i a ella la va acompnyar fins la fi de la seva vida.



PISTA 29/09/09

Desprès...guerra, fets de Maig, l´ amargar de la previsible derrota, els bombardegos, la por a morir cada nit sota les bombes, ella sabia que buscaven particularment el seu marit i cada nit dormien en llocs diferetns, li van demanar que deixes Barcelona, com van fer altres famílies de polítics, si va negar " Soc qui Soc" va respondre, Penélope picava a la porta. I finalment aquell 24 de Gener del 39, va abandonar la seva casa oficial camí del exili, va matar definitivament a Circé, en mitg del caos va assumir que només li restava la dignitat de ser qui era.

El nom companys el nom que el sabeu...............




PISTA 02/10/09

Desprès dels " Areveure" la nostra dona va fer via camí del exili. Ella anava relativament segura però l´èxode fou terrible. Durant l´ exili li perdem si no el rastre si el protegonisme, es va limitar a seguir el marit: Perpinya, Paris, 2ª Guerra mundial , Le Boule, Gestapo, detenció i assassinat del marit, retorvament a Llimotges del familiar perdut durant l´ invasió.....

La retrobem els anys 45 0 46, amb situació econòmica difícil, vivia d´ una petita ajuda de Mèxic, i amb un fillastre disminuit el seu carrec, es va dir a si mateixa " o Caixa o Faixa" va demanar audiencia el General De Gaulle, fen valer el nom del seu marit: Circé, va tornar a sortir, el premi una pensió vitàlicia.



PISTA 06/10/09

Solucionat el problema econòmic, es va dedicar en cos i ànima el seu fillastre, malalt de hebefenia catatònica i tuberculosis ossea, i ha netejar la memòria del seu marit i analtir el seu record.

Va morir l´ any 1972 a Sant-Maudé on reposa el costat del fillastre, el que va considerar com un fill propi. Conservar tota la vida , tant el llibre que el seu marit llegia quant va ser dentingut, comn la bicicleta que ella utilitzava per anar fins la presó de la Baube, on no fou mai autoritzada a visitar-lo, però ella incansable donava voltes a l´ edifici amb l´ esperança de poder-lo veurel a l´ hora del pati, semblar ser que ho va aconseguir.....

Aquesta historia s´ acabat....

La deixareu sense resoldre???



Efectivament:

Carme Ballester Vidua Companys.

Si la nostre dona hagués nascut Francesa, hores d´ ara podriem consultar un parrell de Biografies però era Catalana......aquest engima s´ ha pogut vestir gràcies els records personals de Maria Artigas.

DILLUNS UN NOU "CAS"