dissabte, de desembre 13, 2008

UNA DONA TOSSUDA


Neix el Valles
Es viva
Lluitadora incansable
Barcelonina d´ anada i tornada
Mare de dos fills
Vidua
Bellísima
Ella diu de si mateixa "Soc Tossuda, molt Tossuda"
FACIL FACIL FACIL...........................

PISTA 16/12/08

Balbina i Gonzal, els seus pares, militants anarquistes, tenen una existència nomada, fent i desfent farcells, fugint de la policia i dels pistolers de la patronal, amb olor de classe obrera i regust de lluita permanent.

Van ser anys de visites a la presso, i llargas estades a Barcelona, a casa de la tieta Magdalena que la portava a l´ escola protestant del Sr. Estruch, que ensenyava a nens de families anarquiestes de franc. Corria l´ any 1919.

19/12/08

A les seves memòries, ella va descriure aquells anys a casa de la tieta Magdalena així.

"....Barcelona era gris i bruta, el meu barri feia olor a "borra", la gent calzava espardenyes foradades, i portavan delantals amarats d´ oli i de suors, el nostre carrer, era estret i humit, amb aire de mar que t´ entrava fins el moll dels ossos...."

Per aquells dies va coneixer a dos homes que van marcar la seva vida. Joan Salvat i Lluis Companys, advocat i amics dels seus pares.

PISTA 23/12/08

Amb els pares, ja alliberats, va tornar a viure el Valles. Els 12 anys va entrar a treballar a la fàbrica. Estudiava de nit, asistia a mitings i aprenia a parlar en públic. Els 15 anys, li van regalar la seva primera guitarra, i de manera autodidacta va començar a tocar i cantar. Va asisitir els enterraments de Francesch Layret i de Salvador Segui, quasi com si fos part de la família.

1935: Retorna a Barcelona, la Republica també va empressonar els seus pares. Lluis Companys li dona feina a la Generalitat, concretament el departament de Treball.



BON NADAL A TOTHOM

PISTA 29/12/08

Un altre vegada de tornada a Barcelona, el nostre enigma va decidir independitzar-se. Prou feia la familia acollint a les seves germanes petites. A més a més, ella ara, ja guanyava una bona setmanada. Va llogar una cambra el Raval. Campartia pis amb Joaquin Maurim, i els germans " R" Daniel, Pep i Manolo. La seva bellesa, morena i salvatge, en aquell pis va fer estralls, tots li feient l´ atleta, però ella volia per company un home "amb ideas", com el seu pare.



PISTA 02/01/09

Balbina Pi i Gonzal, el seu marit, van recuperar la llibertat el 1936. El poble, va ocupar la "modelo" i alliberar els presoners, després de parar el cop militar. Ràpidament van anar el Carrer San Pau a casa de la seva filla gran, la van trobar unida a un "Trosquista" i afiliada el P.O.U.N, la sorpresa fou tremenda, però no li va retreure, li van respectar, fins i tot escoltaven els seus "mitings".

"....el P.O.U.M es la comunió constant entre joves i vells, en sentit social i humanitari i la denuncia del socialisme totalitari e inhumà del Soviet"



PISTA 05/01/09

El esclatar la Guerra Civil, la Generalitat va considerar que amb aquelles cinrcunstàncies, caldria personal sanitari. Els Hospitals de Barcelona iniciaren cursos accelerats d´ enfermeria. I la nostre dona, amb tot el seu entusiasme, va anar de pet el Hospital Clínic. Pocs messos desprès ja treballava com infermera, i va ser una bona professional. Es diu que portava la seva vella guitarra a la "feina" i si calia aixecar els ànims, la puntajava i cantava, enamorant a ferits i companys.


PISTA 09/01/09

Els carrers de Barcelona eran un Clam "On es en Nin?" "A Burgos o a Berlin". Responien cinicament els comunistes, mentres seguien ordres de Moscu, liquidaven totes les desidencia en el mes pur estil Stalinista. En aquells dies pares, filla i gendre van compartir barricades, ells amb les armes a la mà, i ella amb instrumental quirúrgic, guerra dins de la guerra.

Joan García Oliver, per Radio Associació va demanar la fi de la lluita. Després, la desfeta i l´ aniquilació del POUM. A hores d´ ara ella encara sent rabia i fàstic, davant els fets de Maig.



"La historia de una ciudad es la historia de sus barricadas" Manuel Delgado.

PISTA 12/01/09

La "purga" va ser brutal. La nostre dona, es va quedar sola en el seu pis del carrer Sant Pau. Els pares, van fer els farcells i van marxar a una colonia del Llobregat. El Pep i el seu germà, es van fer fonadíssos. Tot era anormal, però ella de casa el Clínic, fins que va ser detinguda i portada a una "xeca". I per primer cop la seva bellesa física li va ser un "handicap", va patir tota mena d´ abusos, però ella era tossuda molt tossuda, i no va delatar a ningú. Va ser alliberada, paradoxalment per els feixistes.

PISTA 15/01/09

En aquells dies de tenebres, el fet de ser una alliberada d´ una "Xeca" li va proporcionar immunitat, però sabia que un dia o un altre el seu nom saltaria, ja que havia treballat en l´ organització de l´ olimpiada Popular de 1936.

Un dia a finals d´ estiu, per fi va rebre un missatge d´ en Pep, sa i estalvi a Marsella. Va passar el Pirineu a peu i van viure el barri de Pomme, allè va nèixer el seu primer fill David, i després va arribar Germinal.

Durant la guerra (1939-1945) van ser discrets, una detenció significava la deportació.



PISTA 18/01/09

Tardor 1945: La família es trasllada a viure a Paris. En Pep treballar en prensa, i ella a la revista "Preveures" de literatura francesa, més tard també va col.laborar en "cuadernos" dedicada a les lletres d´ america llatina. La parella va decidir cassar-se, i la nostre dona segons les lleis gal.las va perdre els seus cognoms per passar a fer servir els dels seu marit, amb els que ara es coneguda.


PISTA 23/01/09

Poc a poc Barcelona va anar quedant enrere. A Paris van contactar amb Sartre, Beauvoir i Camus però el seu odi el comunisme, li van fer prendre moltes prevencions. Van coneixer a Joan Malaquars, troskista com ella, i a la Greco que la van animar a cantar en públic, el 1977 va rebre el premi "Charles Cros" per el disc "Mestre d´ amour". Els anys van passar ràpidament, i el anyor per Catalunya va créixer i la parella va comprar una casa a Banyuls de la Marenda, on ella encara i viu.


PISTA 27/01/09

Maig de 1968: Aquells enfebrits dies de Maig, la nostre heroïna, els va viure el carrer, en mitg de tots els rebomboris, amb el cor calent i la mirada ensesa. Després una nova lluita, la recuperació de la llengua catalana a Catalunya Nord, concert a concert poble a poble, fins que el setzè Jutges, la van anar a buscar, ja era l´ avia de la nova cançó. També Pallach li va demanar que tornés a la política el seu costat, desgraciadament per a "TOTS" la seva mort sobtada ho va esgarrar tot.

31/01/09

Després de plorar la mort del amic, va fer saber els companys la seva retirada, no combregava amb la gent d´ en Raventos, i menys amb el PSOE.

1999: Mort el Pep, més de cinquanta anys d´ amor i convivencia però va fer un gran esforç per refer-se i no va abandonar la música.

2006: Els viutanta-set anys, ommium cultural li va organitzar un homenatge el Palau. Mestre de cerimonia, el fidel Lluis Llach.

VINGA VINGA QUE JA ESTA TOT DIT I RES MES PER EXPLICAR!


RESOLUCIÓ ENIGMA DIA 5/02/09

MOLT BE CICERONE ES TERESA REBULL DISSABTE TORNEM!

6 Comments:

Blogger El veí de dalt said...

Encara no "ho pillo..."

de gener 04, 2009 11:56 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Hola soy cicerone. ¿Facil? jajaja...

de gener 09, 2009 10:31 a. m.  
Blogger Júlia said...

He tornat, a la serra de Pàndols, i a la cova he trobat les sabates d'en Jaume, lalalalalala... vaig bé cirerer????

de gener 22, 2009 4:19 p. m.  
Blogger Oliva said...

Si, per fi...., vas be!

de gener 23, 2009 1:16 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Teresa Rebull, efectivamente era FACIL. El merito es de JULIA.
Cicerone.

de febrer 03, 2009 9:15 a. m.  
Blogger El veí de dalt said...

Doncs anava ben perdut...fins al final. No en sé prou. És evident.

de febrer 08, 2009 9:28 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home