dissabte, de març 21, 2009

UNA BARCELONINA MOLT ESPECIAL






El enigma que avui comença, es fruit d´ una conversa, amb un conegut, després d´ una xerrada sobre una "peli" de molta actualitat.



Ens va explicar una història, que per el meu tarannà era completament desconeguda, i que han van deixar de pasta de moniato, per la seva similitut amb la pel.licula. Viscuda per la seva família de manera indirecta.



Fet que van passar a Barcelona. EP!!! Això es important!

Apa sommí, que es una recerca quasi de cine!

PISTA 24/03/09



Va neixer sota el signe de Cancer, l´ exiample de Barcelona, en una Barcelona, que no vivia els seus millors moments.
En el si d´ una família profundament catòlica, ella va ser la segona, van ser vuit germans. Eren gent de classe mitja, pis benestants, casa a la platja, negoci familiar, ordre i alts valors religiossos. El seu primer col.legit, Jesus Maria de Sant Gervasi. Es diu que va ser una alumna tranquil.la alegre, que destacava en lavors, historia sagrada, economia domestica i gimnastica.









PISTA 26/03/09





Avui 26 de Març, es l´ aniversari del trsapàs de la nostre Barcelonina. Va morir en aquesta casa, en olor de Santedat.








PISTA 29/03/09
La família vivia, practicant la filosofia d´ abandonament a la voluntat de Deu, i l´ intensa comunió Parroquial. Quant una de les seves germanes va caure malalta de poliomelitis, els pares van decidir, deixar els altres fills, interns a les seves respectives escoles, per allunyar-los de l´ infecció. Aquesta decisió la va ferir, ella era prou gran per ajudar a la mare, va rondinar i discutir airadament, però el seu pare li va fer veure, que volia oferir la seva frustació el Crist i deixar la decisió en mans de Deu. La seva germana va guarir ràpidament. Així era la seva família.




PISTA 01/04/09



A les portes de l´ adolescència, la nostre noia, va patir dos forts sotracs. El primer va ser, una bronquitis obstructiva greu, que la va fer patir durant tot l´ hivern fortes crisis asmàtiques.




En arribar l´ estiu buscant una milloria, la família va abandonar la casa de la platja, i va llogar "Villa Josefa" a Seva. A part de la malaltia, dir adeu els amics de tota la vida i els parents va ser dur. En aquells dies els seus pares ja eren numeraris de l´ obra, i la pràctica d´ Ofrena-oraciò, era ja un hàbit generalitzat.



70 ANYS: " EN EL DIA DE HOY CAUTIVO I DESARMADO......" Un record per els nostres vells i heroics vençuts.







PISTA 04/04/09



El segon sotrac, va ser econòmic. Van prescindir de minyona, automòbil i d´ escoles exclusives. Ella va deixar el seu estimat Jesus Maria, i la van matricular a les Dames Negres, més proper el domicili fam´liar. Montserrat no va dir res, i va seguir sent l´ alegre nena de sempre, però el seu rendiment escolar va baixar.
Un famós neumoleg li va curar la bronquitis asmatica, però ells ja no van abandonar Seva, estiu darrera estiu, fins el darrer de la seva curta vida, les vancances de sempre a "Villa Josefa"







PISTA 07/04/09



El seu pare, era el líder indiscutible de la família. Profundament catòlic, es va infectar de tuberculosis, sent molt jove, i va viure un calvari, fins guarirse. Es va passar la joventut, de sanatori en sanatori, sol i abraçat a la seva fe que el va convertir en un home disciplinat i dur.



A un d´ aquests centres va coneixer a la seva dona, parenta d´ un altre malalt i també a Ms. Escriba, amb el que va iniciar una gran relació. Va tardar en entrar a l´ Obra, però un cop dintre, va arrosegar a l´ esposa i fills, i la seva entrega es diu que retllava el fanatisme.





PISTA 11/04/09



1930: El Opus es va obrir a les dones, les necessitaven per fer feines subordinades, però a Catalunya no van arribar fins els primers anys 50. El centre pioner, "llar", carrer Muntaner 453. Montserrat i la seva mare, el van frequentar quasi des del primer diadia. La mare es va fer molt amiga de Lia, cap de la casa i directora . Montserrat si trobava molt a gusta a "llar", en realitat era com si el centre fos una extensió de la seva propia llar, res era diferent.



Ja llavors la nostre noia, era Catequista el Carmel , de la mà de les Damas Negres, i parlava de ser enfermera i treballar per els mes pobres. Però el acabar el batxillerat elemental, va deixar l´ escola i els estudis davant la sorpresa de les companyes.




PISTA 14/04/09



Seba, finals d´ agost (1956): Era costum de la colonia d´ estiuejants, dir adeu l´ estiu, amb una representació teatral, on ella sempre i colaborava, el teatre era una de les sevs aficions, i va ser allà on el seu germa gran, Enric, va fer saber a tothtom, que ingresava el Seminari.



Això no va ser cap sorpresa, conèixent el terannà d´ aquella fgamília, fins i tot li van preguntar a Montserrat, si també ella tenia vocació, va dir que "no". Però segons l´ Opus Montserrat, va demanar l´ ingres aquell Nadal. Però un altre fet important va passar per Nadal. Esquaint a la Molina, va caure, es va fer mal a un genoll, res important, i allò tan simple, va ser el principi de tot.






PISTA 18/04/09



El genoll anava de mal en pitjor, el metge de capcelera i un traumatòleg amic, van aconsellar una consulta amb el Dr. Cañadell. Quant l´ especialista li va reconeixer el genoll es va espantar, i va recomenar ek seu ingrés el Hospital. Diagnotic Sarcoma.
Lo que va passar després, s´ hans fa rar. No a l´ amputació. Perquè? Tan avançat estava el cancer?. Es van limitar a aplicar-li Radio Terapia. Si li van receptar "Quimio" tractament molt experimental en aquells anys, però els efectes secundaris van ser terribles, que la família i va renunciar. Es diu que davant la gravetat, els pares i lia, van organitzar l´ operació "santedat". L´ obra, era jove no tenien martirs ni Sants, i a Catalunya, a més a més, avançava molt lentament, era urgent fer merits i publicitar-los.





PISTA 22/04/09
El seu Pare era un home molt aficionat ala fotografia. Havia retratat, fil per randa, el neixament del seus fills. I es va preparar per filmar en "super 8", la mort de la seva filla. Gràcies això, avui tenim imatges d´ aquells fets, i l´ obra proves d´ aquella aceptació a la voluntat de Deu. Ella mantenia la seva vida normal, classes a la Bonmaisson, tractaments el Hospital, i vetllades a "llar", sempre fent apostolat. Es va arribar a tal extrem, que veïns i amics, estranys el Opus, es van escandalitzar: aquell prescindir de l´ ascensor, aquell anar i venir amb transport públic, amb aquella cama........ Allo no era cristià.






PISTA 26/04/09



Aquell estiu del 58, tot l´ entron de la Montserrat, la colla exscursionista, els amics de les sardanes, el grup de Teatre, tots sabien que aquell anava a ser el seu ultim estiu. La família mantrestant expresava una estranya alegria, no s´ estavan de dir, que convivien amb una santa.



Ella callava, però sembla ser que amb les seves companyes del Opus si que han parlava i exigia un tracta expecial i un xic prepotent. Per Novembre li van preparar un viatge a roma, el "padre" la volia coneixer i malgrat la el seu greu estat ella i va anar.




02/05/09


A finals de Novembre ella va fer la seva darrera consulta el Hospital. El seu dolóros caminar, per els jardins de Sant Pau, amb aquella cama a punt de rebentar, va escandalitzar a les emfermeres que la van obligar a utilitzar una cadira de rodes. Per Nadal ja es va enllitar, i els calmants li van ser dispensats amb més freqüencia, però sempre respectant el seu desig de conservar la seva claredat mental.


Els seus pares la van instal.lar en una cambra, amb molt de sol, l´ acompanyava la Mare de Deu de Montserrat i sempre algú de la seva família. Existeix un video on la seva mare explica, que Montserrat ja molt a punt de morir li va preguntar:


Com es la mort mama?


Doncs, es com un dormirse i poc a poc despertar el cel


Que facil- va dir tot somrient.



FINAL D´ ENIGMA 06/05/09

Barcelona 26 de Març de 1959. El nostre enigma va tancar els ulls per sempre el carrer Paris 183, a casa dels seus pares, tenia 18 anys. El seu pare va declarar anys despres:

- La meva filla estava molt enamorada de Deu, només així va poder ser feliç amb aquella malaltia.

Montserrat va ser el primer membre de l´ obra en procés de beatificació. Aquesta trista historia ja s´ acabat. Vinga, vinga el nom...

EFECTIVAMENT PARLAVEM DE MONTSERRAT GRASES

17 Comments:

Blogger Júlia said...

Podria ser la Montserrat Roig però em sembla que ja va sortir...mmmmm.

de març 25, 2009 6:15 p. m.  
Blogger Oliva said...

No Julia no es Montserrat Roig!

de març 26, 2009 1:13 p. m.  
Blogger Montse said...

ÔÔ

necessito més pistes...

de març 29, 2009 9:32 a. m.  
Blogger Júlia said...

Eren de l'Opus?

de març 29, 2009 2:01 p. m.  
Blogger Júlia said...

és que em sembla que, si vaig bé, la peli s'inspira en aquest cas o en un de semblant

de març 29, 2009 2:03 p. m.  
Blogger Oliva said...

Efectivament son gent del Opus. La "peli" es una ficció basada en fets reals. L´ enigma es una història verídica.

de març 30, 2009 1:49 p. m.  
Blogger Bargalloneta said...

potser Camino la pel.lícula???
segueixo molt perduda!!!

de març 31, 2009 12:27 p. m.  
Blogger Júlia said...

Vas bé, Bargalloneta!!! Ho he descobert però callo per fer ambient... Es deia Montse....

de març 31, 2009 1:35 p. m.  
Blogger Oliva said...

La "Peli" es "CAMINO" Júlia ets una "fura" El nom de la noia Montserrat!!

de març 31, 2009 7:18 p. m.  
Blogger Bargalloneta said...

segueixo necessitan pistes!!!
pèrò "estoy en ello!!!"

per cert Jugant, que et semblen?:
Paseando a Miss Daisy
Tomates verdes fritos
En el estanque dorado
Las ballenas de agosto
Ginger y Fred
Cocoon
El hijo de la novia
El jardin de la alegria

d’abril 04, 2009 9:46 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Te pille, disimulas de muerte.
Un abrazo. ¿nos veremos en Pascua?

d’abril 06, 2009 5:36 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Hola soy Cicerone:¿Esa chica fue anterior a la famosa alexia?

d’abril 24, 2009 8:33 p. m.  
Blogger Oliva said...

SIIIIIIIIIIII!!!!!

d’abril 26, 2009 2:41 p. m.  
Blogger Júlia said...

Quines històries, fan poooor...

d’abril 27, 2009 8:19 p. m.  
Blogger Diari de Barcelona said...

Hola Oliva,
T'escric des del Diari de Barcelona. Ens agradaria molt entrevistar-te i parlar del teu blog. Ens agrada molt!! T'agrairíem que et posessis en contacte amb nosaltres a : nllabina@diaridebarcelona.cat. Si vols conservar l'anonimat ho podríem fer d'alguna manera...
Pots veure la nostra secció B DE BLOG dins de l'apartat de Reportatges al www.diaridebarcelona.cat

d’abril 29, 2009 3:39 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Montserrat GRASSES,graçies per tractar a la Montse amb tan respecta.

de maig 11, 2009 2:23 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Your blog keeps getting better and better! Your older articles are not as good as newer ones you have a lot more creativity and originality now keep it up!

de gener 11, 2010 10:35 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home