QUI ÉS LA NÉTA DEL SR. PERE??

Gener 1939: El conseller Pi i Sunyer va convocar els intel.lectuals de l´ institució de Cultura el carrer Corcega, amb l´ intenció d´ evacuarlos plegats. La nostre "neta" era un d´ ells. Era tard, potser les tres de la matinada, quant els camions van soritr per la porta del jardi, en filar la Diagonal. L´ exercit Franquista ja ocupava Molins de Rei. Ella no tenia ganes de veure res, ni d´ escoltar ningú, es va embolicar amb una manta, feia fred. Algú va dir " Hi ha molt poca resistència" " Doncs Negrin s´ emprenyara" tots van riure, malgrat la situació desesperada d´ aquell moment.

PISTA 12/07/08

Anys més tard ella va escriure: "Amb en Rossend ens haviem de trobar els jardinets, vindria amb una camioneta que no en va saber explicar com s´ havia fet seva. Els Jardinets no hi havia ni Rossend ni cap camioneta....estona i més estona, els raigs dels antiaeris es van parar a escombrar el cel. li hauria agradat veure caure una bomba....."

PISTA 16/06/08

Fins a Granollers tot més o menys tranquil, però allà un primer bombardeig els va obligar ha saltar del camió dins una rasa. Els voltants de Girona, van ser arrosegats per la gent, impossible seguir, van entrar en un pati casernari. El camió els va deixar tirats. I ara què? doncs l´ hisenda Can Pol de la mateixa Girona, després Mas Perxens, agullana. Bombardeijavan sense parar, amb un cotxe de linea i sota la tutela del mestre Fabra per fi camí de Perpinya. "M´ han vaig a morir a França" va dir el mestre el pujar el cotxe.

19/07/08

"Vam baixar dels camions. Erem un centenar d´ homes, tots joves, tots cansats. Davant nostre una masia voltada d´ Acacies amb un pujol el darrera. Semblava que en el mon no hi hagues hagut mai una guerra"

Certament Auto biografic......

PISTA 21/07/08

La primera parada d´ aquella fugida, va ser Perpinyà, on la Generallitat tenia una delegació per acollir els exiliats, per seguir despress Toulousse i Paris, amb etapes curtes, sota la protecció de la República Francesa que va lliura els intelectuals dels terribles camps de concentració.

Van acabar a pocs quilometres de Paris a la Velle Rosset a Roissy en Brie, ille de france. Alla i va anar a para la nostre escriptora i també: Ana Muria, Agusti Bartra, Francesc Traval i Joan Prats, amb qui ella va iniciar una relació sentimental. L´ esclat de la segona guerra mundial, va fer que motls d´ells decideixen creuar l´ Atlantic. Però ells dos van optar quedar-se a França.

PISTA 26/07/08

Ella va ser una dona lliure, independent i valenta. Però també va ser una dona molt influenciada per els homes. El primer va ser el seu avi, Pere Gurgui. Filla ùnica, va neixer en una torre a San Gervasi, envoltada per un bonic jardí, llar del seu avi, on vivien els seus pares.

Deixar d´ anar a escola molt aviat i possà una infantesa solitaria sota la tutela d´ aquell avi lletraferid i Catalanista, que li va inculcar un profund sentiment patriotic i amor a la literatura, què la va acompanyar tota la voida, també la jardineria passió d´ aquell home absorvent, va ser la seva passió.

PISTA 30/07/08

1921: Mor l´ avi, desprès de una llarga malaltia, que malgrat ser una criatura va asumir tota sola. La situació econòmica de la familía va esdevenir angoixossa i llavors va tornar l´ oncle de America, per resoldre aquell desgavell. Un altre Pere Gurguí va entrar a la seva vida. La mare, potser per por de perdre el status econòmic, la va convencer perquè si cases, era l´ any 1928 i aquell home gran, ric, aburrit i sever li va fer un fill. Però també la va empenya a entrar el Liceu Dalmau, conscient de les seves mancances educatives.