EL CAS D'UN ESCEPTIC QUE VA ACABAR SENT UN LIBERAL

8/282011

NOTA AUTOBIOGRAFICA:
"Vaig néixer un dinécres de cendra,a las cinc de la tarda,quant comencava grotesc,melancolic i baquic l'enterro de la sardina...".
LLOC DE NEIXAMENT:En una ciutat propera a Barcelona,en el carrer Enric Granados,conegut popularment com el "Carrero",però la mort del music en mig del Atlantic, torpedinat per un submari alemany,va propiciar el cambi de nom.
NISSAGA:Militar,per part de pare i mare,ell feia conya tot dient "soc fill del sete Regiment d'Artilleria Lleuguera".
FACIL,FACIL,FACIL.
Doncs no,ni la comarca es la mateixa.




Jùlia tu com sempre, directa a diana

11/2/2011
Va ser costum,durant anys i oanys,posar al primer fill que sobevivia,el nom de l'anterior fill mort,i aquest fou el cas del nostre enigma.
El seu pare quant va arribar a Catalunya era viduo,la seva primera muller i el primer fill van morir,victimes de la grip espanyola...i ell va carregar amb el nom.
La parella anar a viure a casa dels sogres,i ell seu pare es va acomodar a una llar matriarcal,sogra i dues cunyades "conques" i en un nucli "tri-lingue",ja que la famìlia materna xerraba en la seva propia llengua.
Apa que ja ho sabeu!!!!



15/2/2011
El seu pare,d'origen pages nat al Pais Valencia,a la part de parla castellana,mai no havia tingut vocaciò militar,la milicia va ser una opciò laboral un cop acabat el Servei Militar obligatori.Així que quant va trobar feina a l'empresa Sederies Ros,que acabava d'obrir despatx a Barcelona va aceptar,i la famìlia es va trasladar a la Romda Sant Pere 33,el nostre home tenia 7 anys.
Ja eran tres germans,ell i dues noies,Lina i Olga,la malaguanyada Olga,morta de tuberculosi el any 1952,i els seus germans van prometre,davant de les seves despulles,que si mai arribaven a tenir cap filla li posarien Olga.....ojoque aquesta es una gran pista.

19/2/2011
Per ell Barcelona va ser un mòn absolutament enlluernador,tenia ascensor,tribuna el carrer,un carrer ple de vida,i un fred inguarible,tan trepant que el va marcar per sempre"Vivi durante muchìsimos años en los solemnes i destartalados i gelidos pisos del ensanche..."("La Vanguardia" 7-11-1984).A casa seva no hi entraven llibres,però si grapats de discos,el seu pare era un fanàtic de l'Opera,i malgrat la modesta situaciò econòmica,un "Mecano"que a ell li va semblar una colecciò de ferros amb furats,però el seu pare,erre que erre,li afagia mes pesses,que comprava a una jugueteria especialitzada,per cert encare oberta al pùblic.



Historiador,gastronam,periodista i quasi Director de LA VANGUARDIA......
NESTOR LUJAN,PERFECTA|||| Tornem dijous.