dimarts, de febrer 08, 2011

EL CAS D'UN ESCEPTIC QUE VA ACABAR SENT UN LIBERAL

8/282011

NOTA AUTOBIOGRAFICA:
"Vaig néixer un dinécres de cendra,a las cinc de la tarda,quant comencava grotesc,melancolic i baquic l'enterro de la sardina...".
LLOC DE NEIXAMENT:En una ciutat propera a Barcelona,en el carrer Enric Granados,conegut popularment com el "Carrero",però la mort del music en mig del Atlantic, torpedinat per un submari alemany,va propiciar el cambi de nom.
NISSAGA:Militar,per part de pare i mare,ell feia conya tot dient "soc fill del sete Regiment d'Artilleria Lleuguera".
FACIL,FACIL,FACIL.
Doncs no,ni la comarca es la mateixa.




Jùlia tu com sempre, directa a diana

11/2/2011
Va ser costum,durant anys i oanys,posar al primer fill que sobevivia,el nom de l'anterior fill mort,i aquest fou el cas del nostre enigma.
El seu pare quant va arribar a Catalunya era viduo,la seva primera muller i el primer fill van morir,victimes de la grip espanyola...i ell va carregar amb el nom.
La parella anar a viure a casa dels sogres,i ell seu pare es va acomodar a una llar matriarcal,sogra i dues cunyades "conques" i en un nucli "tri-lingue",ja que la famìlia materna xerraba en la seva propia llengua.
Apa que ja ho sabeu!!!!



15/2/2011
El seu pare,d'origen pages nat al Pais Valencia,a la part de parla castellana,mai no havia tingut vocaciò militar,la milicia va ser una opciò laboral un cop acabat el Servei Militar obligatori.Així que quant va trobar feina a l'empresa Sederies Ros,que acabava d'obrir despatx a Barcelona va aceptar,i la famìlia es va trasladar a la Romda Sant Pere 33,el nostre home tenia 7 anys.
Ja eran tres germans,ell i dues noies,Lina i Olga,la malaguanyada Olga,morta de tuberculosi el any 1952,i els seus germans van prometre,davant de les seves despulles,que si mai arribaven a tenir cap filla li posarien Olga.....ojoque aquesta es una gran pista.

19/2/2011
Per ell Barcelona va ser un mòn absolutament enlluernador,tenia ascensor,tribuna el carrer,un carrer ple de vida,i un fred inguarible,tan trepant que el va marcar per sempre"Vivi durante muchìsimos años en los solemnes i destartalados i gelidos pisos del ensanche..."("La Vanguardia" 7-11-1984).A casa seva no hi entraven llibres,però si grapats de discos,el seu pare era un fanàtic de l'Opera,i malgrat la modesta situaciò econòmica,un "Mecano"que a ell li va semblar una colecciò de ferros amb furats,però el seu pare,erre que erre,li afagia mes pesses,que comprava a una jugueteria especialitzada,per cert encare oberta al pùblic.



Historiador,gastronam,periodista i quasi Director de LA VANGUARDIA......
NESTOR LUJAN,PERFECTA|||| Tornem dijous.

11 Comments:

Blogger Xavier said...

L'autor ha eliminat aquest comentari.

de febrer 08, 2011 2:50 p. m.  
Blogger Ofelia said...

La població pot ser Barberà?

de febrer 08, 2011 5:33 p. m.  
Blogger Júlia said...

Em sembla que m'ho oloro... tenia un cunyat conegut???????

de febrer 08, 2011 9:40 p. m.  
Blogger pere said...

Em sembla que devia ser de Mataró, tenia...

de febrer 09, 2011 12:40 a. m.  
Blogger Oliva said...

Mataro aneu be!!!

de febrer 09, 2011 12:43 p. m.  
Blogger Júlia said...

Ep, ho sé, però callo perquè sinó s'acaba l'enigma massa aviat... Mataró un i Argentona el cunyat, em sembla.

de febrer 12, 2011 4:29 p. m.  
Blogger Xavier said...

no ho se! sniff

de febrer 13, 2011 9:50 p. m.  
Blogger Ofelia said...

L'autor ha eliminat aquest comentari.

de febrer 19, 2011 11:28 p. m.  
Blogger Júlia said...

M'encanta aquesta botiga. Va tenir molt a veure amb una revista emblemàtica de l'època? Li agradava molt la història?

de febrer 20, 2011 7:18 a. m.  
Blogger Ofelia said...

L'autor ha eliminat aquest comentari.

de febrer 21, 2011 5:31 p. m.  
Blogger Ofelia said...

Pot ser Nestor Lujan?

de febrer 21, 2011 5:34 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home