dissabte, de desembre 03, 2011

EL CAS D'UNA DONA QUE NO VA TENIR LES AMISTATS ADIENTS

En una de les seves novel-les Vladimir Nobòkov,va dir"Hi ha personas, que odien els finals feliços",el nostre enigma va ser una d'elles.
Tothom deia que era una dona molt maca i molt intel-ligent,però el dia en que jo la vaig conèixer han va semblar que no n'havia per tan,pel meu gust tenia un nas rar i un cos desproporcionat. Respecte a la seva intel-ligència,no han puc parlar,ni obria boca,somreia,escoltava i movia la meleneta rossa al estil "pijo",però els "Tòtems" presents,aquell dia,es feien creus de la seva intel-ligència,jo no crec que han tingues massas.
Eran temps de "contra franco viviamos mejor"del llibre Roig de Mao,i d'entusiasme incondicional pel "el Partit".



7/12/2011
Va meixer a Barcelona,durant la dècada dels cinquanta,en una família molt peculiar,d'aquelles que fan parlar al veinat,sa mare de professió liberal,es movia per la ciutat al volant d'un espectacular automòbil,el parc mòvil era majoritariament de "600" i "850",i les dones conductores tot un espectacle.

Potser per compensa la relatxada manera de viure familiar,la van matricular en un col-legit de monges,no fou una bona idea,l'estreto i l'ofegadora moral de les religioses li van semblar esperpènticas i una negaciò a l'alegria de viure de casa seva.

Del seu pare,poca cosa han va saber,almeinys aquesta es la versiò oficial,però es quasi segur que era un estranger,i la prensa li va adjudicar una peculiar professiò....la publicitat potser?,rumor que a ella sempre la va emprenyar.

Què Cicerone vas bè?



12/12/20011
Als 14 anys va dir prou a les visistes al "Santisimo",i a l'apologètica. Sa mare,la va deixar fer,la relaciò entre elles era difícil i sempre ho va ser.
"Si yo digo blanco,ella dice negro".....
"Mi madre me metiò en un colegio horrible,para que no molestara".....i sensa impediments li va pagar una acadèmia de ball.
Als 17 anys,previa falsificació del carnet de identitat,iniciar la seva vida laboral,"go-go"de discoteca. Per plantarli cara a la mare?....Per poc salderi?...ves a saber....i es va independitzar...i es va enamora,....i va coneixer un milionari,que li va possar un piset...i graçies a ell, va cambiar de feinar,un altre tambe un xic "particular",però per a ella absolutament satisfactoria i de la seva mà va entrar gloriosament a Boccacio,nomès tenia 19anys

SI SRA.¡¡¡¡¡

16/12/2011
Coses de la Barcelona "tope guai"....el numaret de les cartes,inventat per an Brosa,era la cosa mès aburrida del mòn.
En aquells temps, jo preparava un curs molt estresant i al sortir de classe fugia a la Barceloneta als vells Orientals precisament,per esbargirme,era corrent trovarme-la a la platja,estirada a la sorra fumant porros convulsivament,.....semblava tan fràgil, pobreta¡ en pocs anys un juguet trencat.


7 Comments:

Blogger Júlia said...

Esperem noves pistes. De moment, ni idea...

de desembre 03, 2011 10:08 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Hola soy Cicerone:Barrunto quien es.pero tu poca simpatia hacia ella,me desconcierta.

de desembre 04, 2011 2:25 p. m.  
Blogger Montse said...

mai arribaré a endevinar qui és si no em dones alguna altra pistilla!
;)

de desembre 04, 2011 8:44 p. m.  
Blogger Montse said...

doncs ni amb la pistilla :/

de desembre 07, 2011 11:33 p. m.  
Blogger Júlia said...

Em sembla que ja ho sé... Va morir no fa molt de temps? Jordi Coca va novel·lar -més o menys- la seva vida???

de desembre 13, 2011 3:39 p. m.  
Blogger Júlia said...

Christa Leem, et dono la raó amb el que dius,mai no li vaig veure la gràcia, la veritat. Descansi en pau.

de desembre 16, 2011 7:28 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Hola soy Cicerone: Tienes razon una pena de vida.

de desembre 18, 2011 11:58 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home