divendres, de setembre 16, 2011

EL CAS D'UNA BARCELONA GENS TOPICA

Avui tornem a les Baecelones de paper,
Aquest enigma, es una imaginativa passejada per un tros de la nostre ciutat tocat de mort,on l'autor fa una defensa alhora valenta i tendra d' un món carregat d'humanitat en el precís moment d' iniciar un cambi,ara ja irreversible.
El pare del trencaclosques,es un barceloní, jove,inteligent i que té molta empenta, a mi personalment me agrada molt, com escriptor i com ciutada, bé callo.....ja es prou fàcil de per si.
De quina novel-la parlem?





SIAU,JORDI DAUDER, AMB RESPECTA I ADMIRACIO

19/9/2011
"tothom o tothom que compatava,coneixia el marquès.Li reconeixien un passat aristocràtic i una autoritat,sota la seva indumentària atrotinada,que nomès una vida intensa pot otorgar. Els mès antics li admiraven l'experiència, i els mès joves intuien el seu olfacte de carrer.
La seva ascendència podia fer riu o podia fer aplaudir,però era indiscutible, a la Barcrlona mès trepidant allà al rovell de l'ou, el Marques era el Marques...."
EL pare d' aquestes paraules ja fa dies que estar de molta actualitat.



23-9-2011
"Una paret mitgera es dreçava sensa obstacles,fins l'alçada de quatre pisoso,sensa finestres ni sortins. Era un mur apedaçat pels colors de les antigues habitacions,aqui un quadrangle blau cel,allà un espai blanc,a la dreta el rastre d'una escala interior,i mès amunt un paper pintat de sanefes daurades i unes ombres que recordaven quadres absents. Va badar una bona estona..."
Poetic oi? doncs el seu autor un home,quasi d'acciò,te un estil impregnat de totes les aromes d' aquesta ciutat.



Si et refereixes a "La ciudad de los..."doncs no.

27/9/2011
"...sempre havia dit el que pensava,però mai el que sentia.Qualsevol que els observés amb atenció,pare i fill,hauria caigut en l'obietat,el problena de debò era que el Marquès no havia informat al fill que l'irritava perquè l'estimava,i quan s'emprenyava,encare l'estimava més,perquè el seu afecta ja havia arribat a basarse en la irritació..."
Busqueu un multi-premiat,viatger vocacional,d' aquells de motxila "chirucas",auto-estopista i fidel al estil inter-rail



Si Sra. ara fa polìtica

30/9/2011
"L coixa li devia molt n'estava convençut,quan la noia era presa de la droga,un client l'havia amenaçat de mort,i la perseguia per les cantonades.L'home s' exclamava que ella li havia encomanat el mal,que aquella meuca podrida li havia passat la pitjor de les malalties,el personatje acabava de sortir de la presó després de complir una bon condemna,es veu que l'havien tancat per matar a la dona,esquarterarla i repartir en bocins pel pis, era un assesí i un autentic foll...."

Dedicatoria d' aquesta novrl-la

"A la Monica, que un bon dia deixar la ciutat alta per ferme costat al sempre convuls Marquesat d' Esgudellers"


Siiiiiii

3/10/2011.
Cert Júlia, Alfred Boscb i "Heretaràs la Rambla".






6 Comments:

Blogger Bargalloneta said...

jjajaja cada vegada que entro en el teu bloc, em faig la mateixa pregunta!!!!
necessito més informació??????
petons

de setembre 17, 2011 11:55 a. m.  
Blogger Ofelia said...

Em ronden dos autors. Provaré amb una pista del primer: va de l'exposició universal de 1888?

de setembre 23, 2011 11:16 p. m.  
Blogger Júlia said...

Sospito però necessito comprovacions.

de setembre 29, 2011 9:27 a. m.  
Blogger Júlia said...

Ha estat d'actualitat per motius polítics més que no pas literaris, darrerament????

de setembre 29, 2011 9:30 a. m.  
Blogger Júlia said...

El seu cognom evoca indrets arbrats?

de setembre 30, 2011 9:58 a. m.  
Blogger Júlia said...

Alfred Bosch, Heretaràs la Rambla?????

d’octubre 01, 2011 8:07 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home