EL CAS D' UNA SENYORETA DE POBLE

9/4/2011

La primera clau d'aquest enigma la trobereu en aquella frase..."Radera d' un grab home...",ella es va limitar a ser "filla de...""esposa de...""vidua de ...".
No la busqueu en cap llibre d'historia,però si podeu trobar,la seva discreta imatge,en las hemerotecas de tots els diaris.
El seu barcelonisme,al va adquirir per veinatge,ja que va nèixer en el sì d'una família de classe mitja burgesa,amb fortes arrels pageses,prop de mar però terra endins.
Reconec que es un xic difìcil,però qui sap ......




12/4/2011
Juliol 1936,la nostre dona fa el seu primer trasllat a Barcelona.
Malgrat,ella sempre va negar cap afilició polìtica a la seva família,lo cert es que eran gent de dretes,el seu avi,fins i tot fou Diputat per la Lliga,i el seu pare monarquic durant la seva joventut,després de la guerra va exercir de franquista,i franquista convencut.Així que en aquell estiu del 36,davant el previsible terrabastall ,van "emigrar" del poble per...cames.
Barcelona tampoc als hi va semblar un lloc segur,llogic no? i discretamente i en petits grups,amb salvaconductes sindicals,van deixar l'eixample i es van acollir a casa d'uns amics a un poble del Moianes.



15/4/2011
1940:Acabada la guerra,amb el nrgoci i la casa pairal recupèrades i restaurades,la nostre dona,llavors una nena d'uns 8 anys,va retrobar el seu quasi oblidat entorn sensa cap angúnia,sempre va ser una persona sensa traumes.
Era corrent en aquells anys entre les famílies benestants,rurals o burgueses de pobles,enviar els seus fills i filles a internat col-legits discretament allunyats dels seus llocs d'origen.Els seus pares van escollir un de Tarragona,al "Jesus Maria",un grapat d'anys despres desprès ella va declarar.....
-El tipus d'educaciò que alli ens donaven era completament clàssica,peo de tot allò,jo no en tic mal record,jo sempre he sigut molt acomodatìcia...-

18/4/2011
Desprès d'una infantesa feliç i una adolescència absolutament tranquila,la nostre "tapada",sobtadament va fer el salt al mòn adult.
La seva famìlia e ella,van ser convidats a un cadament.....peimers tacons,primer escot,primer "rouge",primer amor....
Barcelona,esglèsia de molt ringo-rango,convidats amb cognoms de tote la vida,estraperlistes,"camisas viejas",i aviram similar,però ella nomès al va veure a ell, i ell nomès a ella,va ser un "flechazo". Van compartir taula,ball i conversa,anys desprès ella va comentar, que foren els ùnics que xerraven en català,els altres o feien amb aquell "castellà" de postguerra tan peculiar.
Es van dir adeu de matinada, i ella va tornar al e.ndema al internat.....tenia 17 anys



Res a veure amb Prat de la Riba
Reconec que es un xic dificil......
23/4/2011
Xarrant xarrant,durant aquella nit de festa nupcial,la nostre parella va descobrir que eran veíns de mes d'agost,estiuajavant a la mateixa platja, i n'es conexiant¡¡¡¡¡.Mesos desprès,ell ja sabia on buscarla,i naturalment la va trobar,i entre jocs i banys de sol ella va coneixer un aspecte nou d'aquell xicot tan i tan engrescador,una "aficiò",que an aquell temps era molt perillosa...la polìtica i per complicar mès la cosa polìtica d'esquerres. Com presentaria a la famìlia el seu tretendent?.



diguem que les seves inicials son J.M....

26/4/2011
Es van casar al any 1955,a la parròquia de la nuvia,ceremonio amb tots els ets i uts,malgrat ser agnòstic,ell va aceptar tote la parafernalia.
Un cop casats,resideren definitivament a Barcelona a la torre famìliar, a la part alta de la ciutat, i va compartir casa amb la sogre.Al ser tan jove,tenia set anys menys que el nuvi,la bona Sra. actuar de mentora e introductora. ja que al residir fora de Barcelona estava molt desvinculada de l'actualitat i del "statust" del seu marit,i nomès llavors se n'adonar que la política l' absorbia mès de lo que ella creia.

DONCS SI¡¡¡¡¡
29/4/2011
La nostre "senyoreta de poble",havia somiat una vida social e intelectual intensa,per el cognom del seu marit,per el seu lloc de treball,professor adjunt d'Universitat,assessor d'editorials.....però sobretot ella es delia per anar a l'Universitat i estudiar Historia del Art,però aquella mena de vida de dissimulada clandestínitat,la va aclaparar i frenar.
"-Vaig aceptar aquella situaciò pensant que la polìtica no duraria tans anys..."- i s' això l'afeguim 'arribada dels fills,7 en total,tots els seus projectes es van anar diluían.



3/4/2011
13/11/1957
Un home va saltar d'un tren en marxa,fugin de la Brigada politico social,tunel del Garraf....però va perdre la cartera.......
14/11/1957
"Que volen aquesta gent que trucan de matinada"eran las 4,va obrir la seva sogre,dona de molta empenta i als va parar en sec....
"-Vostes passaran per casa meva,no es casa del meu fill,aixì que compte,i si ell no vol deixarlos entrar,tindran que portar un manament judicial."-pero ell va decidir baixar voluntariament,ja
tenian un fill.....3 dies a la Via Layetana,unes quantes setmanes a la la Model,i unes altres mès a Carabachel. Ella en aquells dies compaginava amb tote naturalitat,les cues a la presó amb classes de catequesis a la Parroquia...
7/5/2011
Gracies a les influencies,als diners,i al advocat Ballvè,van conseguir,que la presó incondicional es convertis en presò atenuada i complir la pena a casa.Durant mig any,fins el juliol del 58 van tenir sempre dos policies a la porta.Ella,com sempre,es va adaptar a la nova situació,rebien amics i coneguts a casa continuament,els policies l'unica cosa que vigilaven,era que no sortis.Amb encant i molta má esquerra,molt aviat els agents van ser quasi amics.....
-Eran nois molt trempats, i mira,a mi em va anar bè,jugavant amb el meu fill pel jardi...En vaig passar tot l'hivern fent cafes i esmorzars.



OFELIA LA VIUDETAT VA SER POSTERIOR!!!!

EFECTIVAMENT M.JOSEPA ROVIRA.......APA FINS EL DIA 12 O 13,NOU ENIGMA