CATOL.LIC-CATALANISTA I REPUBLICA!

Va neixer el mateix any que "Solidaritat Catalana", sota el signe de Lleó. A Barcelona, en una llar de magra economía i família "missaire". De petit feia volar estels a la platja i ballar baldufes dameunt llambordes. Els cinc anys va anar a escola de "caganers" el seu barri. Els vuit anys gràcies a una ajuda parroquial , el Sagrat Cor de Manlleu , en qualitat d´ intern. El estiu de 1915 la famiíla va millorar la situació economica canvi de pis i per Setembre adeu " Hermanos". Hola "Escoles Franceisses" QUI ES???

PISTA 11/10/08
Durant cinc cursos, el nostre noi va fer cuatre viatges diaris a peu, del seu barri a la Gran Via, amb sol o amb pluja, i durant cinc anys la mare, el va renyar a la porta de casa. Monsieur Perrier el del famos mètode, va ser el seu mestre i també el seu tutor.
Eren anys de guerra (1914-1918) i les coses anaven mal dades per França, i a les aules llegien slogans patriotics "Pour elle un Français doit mourir" i ell pensava " A mi que no m´hi emboliquin" Qui li tenia que dir, que anys mes tard ell faria frases semblants per encarrec de la Generalitat.

Alphonse Perrier i el seu equip de mestres.

PISTA 14/10/08
La imatge de la violencia sempre li van ser familiars. Vivia en un barri revolucionari, els seus primers records, els cuatre o cinc anys, van ser veure cremar el "col.legit de Senoyretes" davant el seu balcó, i el d´ un home que regava en petroli els pupitres (1909). Anys més tard el seu pare, el arribar de la feina sempre parlava de Martinez Anido, dels pistolers....una por infinita va omplir aquell ultim any d´ escola. Catalunya vivia una forta crisi, el fi de la Guerra Europea va ensorrar l´ economia. O ell fugia el parc a fer versos. Anava amb el diccionari de la rima de Mossen Felix Quer, amunt i avall.

.
PISTA 17/10/08

El seu primer lector, la mare, el segon el mossen, que per cert li va regalar un llibre d´ Aussias March. El pare no sabia res de tot això, ell treballava a Can Casas i Jover, com a cap tecnic. L´ avi Lluis, l´ altre cap de la casa, un suis del Cantó de Neuchatel, tenia un taller de gravats, que va tancar per falta de feina. La situació no era nona i com ell ja tenia el "certificat d´ estudis" va decidir treballar. La seva primera feina, Can Calveres, on va conèixer un comptable, que era autor teatral Catòl.lic, amb mes obres escrites que en Pitarra. Li va donar a llegir els seus poemes.

- Aceptes un consell? Demà és dissabte deixta de fer versos, paseja pel teu barri i escolta a la gent, i dilluns en parlarem.

Potser sense voler aquell home li va marcar el camí.

Antiga Banca Jover.

PISTA 20/10/08

D´ un despatx a l´ altre, Can Calveres, l´ abeielle, Riva i Garcia, Sant i Garay, i altres i altres, de 20 pts a 25, de 30 duros a 40...hores d´ ateneu, escoltar, llegir, aprendre. Temps de "SOLI" "HUMANITAT" "TIERRA Y LIBERTAD". Temps de sindicalistes d´ acció; que més tard va descriure en els seus llibres. Temps de conviar de militancia familiar de la "lliga " a "unió". Temps de "Visca Macià, morí Cambó" temps de publicar els primers articles. Temps d´ escandalitzar els senyor rector amb les seves opinions. Temps de viure i de veure morir.

PISTA 23/10/08

En el seu barri, els lletraferits escapaven i tots es comneixien, així que quant el poeta Salvador Roca, el va citar el mitg del carrer, despress del cop d´ estat del Primo, no li va estranya gens.

- Hem de protestar, som escriptors, la nostre arma es la pluma. Pensem fer una revista, demanarem permís amb el pretext de defensar els inetressos del barri. En Ramon Calsino fara les il.lustracions, tu si vols, la poessia també colaboraran, Miquel Cliville, Cristofol Domenech, Joan Cristofol, Joaquim Ruyra, i pgara l´ edició el nostre equip de futbol - Va dir que si

El primer número va sortir el 1924. Ara aquelles revistes son unes preuades joies de col.lecionistes.

PISTA 26/10/08

192.... : En el centre Federalista, ell i el seu germa Lluis, van escoltar per primera vegada a Francesc Macià. Parlava lentament, amb veu debil i continguda, ja tenia un aspecte venerable. Al acabar van correr a estrenye-li la ma, un escalfred el clatell, el va sobresaltar, aquell home era diferent els politics el ús. El va acompanyar a esperar l´ ultim tranvia, el de les dotze, amb conversa privada encara impressionava més, era magnetic. Al arribar a casa, els germans van explicar la trobada i l´ intenció d´ aprofundir en les idees d´ aquell polític, llavors la mare els i va organitzar un "Parsifal" .Això mai, els meus fills no els barrajaran amb una colla de "maçons". Van callar, anys mès tard malgrat tot, quant E.R va obrir una delegació els seu barri, ell si va oferir però sense militar.

PISTA 29/10/08

1922: Colaborà amb la redacció del " Segon Manifest catala futurista"
1925: Jocs Florals de Blanes (50 pts)
1926: Inicià la seva tasca de traductor, gracies a la recomenació de Pau Gargallo.
1927: Guanyar el premi "Les oles estesas" de novel.la curta (10.000 pts) entra en la redacció de la revista " Joia"
1930: Es cassa amb la dona de la seva vida "Rosa"
1936: Publicà, la seva primera novel.la popular, va plagiar el titul d´ un llibre inedit, d´ en Salvador Rca, més tard va dir : "Si encara hi fos a temps m´ agradaria dedicar-li A Salvador Roca i Roca que va estimar i comprendre com pocs el nostre barri. "


Salvador Roca i Roca va morir el camp de concentració de Saint Cipriem. Aquesta bilbioteca porta el nom del nostre enigma!!!

PISTA 01/11/08

Després de la Republica i l´ estatut viscuts amb tanta joia, van arribar els fets d´ Octubre i aquell Juliol de 1936. El dia 18 els primers camions amb collas d´ homes armats ja circulaven destí "Barcelona". Aquella nit no dormia ningú el barri, tothom estava com sedüits per aquella espera sil.lenciosa. No sabrien dir, quant el silneci es omplir amb el so estiedent de les sirenes de totes las fabriques. Despres una corrua de camoions i homes a peu amb Garcia Oliver, Escaso, Jover i Durruti visibles i armats van passar davant del seu balco, per una escletxa de les persianas els van veure marxar. Era la guerra civil, fraticida e imperdonable.

PISTA 05/11/08

En aquelles tràgiques hores, Francesc Trabal va constituïr la Institució de les lletres Catalanes, el nostre enigma s´ encarregava del serveis administratius. Miop com era, el servei militar era una acció imposible i es va entrar a Propaganda de la Generalitat com a servei de guerra. Acompanyava els intelectuals françesos que visitaven Barcelona, Andreu Malrouxe va ser el primer. El seu amic Paul Valery, ell era el seu traductor, li oferir acollir la seva familia a França. Va dir que no.

PISTA 08/11/08

Barcelona vivia aterrida sota les bombes, la fam, i la por a la desfeta. El nostre home, amb l´ intenció de donar imatge de normalitat va escriure i estrenar una comedia. El 4 de Març de 1938, el teatre Català de la comedia, es va aixecar el teló.

Repartiment: Maria Vila, Llorenç Duran, Avel.li Galceran etc. etc. La representació hague de suspendres , per incurssió aerea. El dia 5, un altre bombardeig la va interrompre. El dia 6 dissabte, un altre alarma, s´ apagaven els llums i quan el silenci era més dens, se sent una veu:

-Es la tercera vegada que vinc, i no m´ anire fins saber el final.

La gent va aplaudir, entre bombes els actors van seguir. Finalment la comedia va arribar el final.

Efectivament Carles es Xavir Benguerel.