JUGANT AMB BARCELONA

EL CAS D'UNA BARCELONA EN CONSTRUCCIO

2012-01-30T13:45:00.000+01:00

SERIE;Barcelones de paper.

30/1/2012

Els meus amics esotèrics juran i perjuran,que a Barcelona existeixen un grapat de "portes a altres dimensions".Personalment,malgrat conèixer els seus hipotètics emplaçaments,mai les he trobades obertes,oerò literàriament si que existeixen,centenars,i la nsotre novel-la amagada, n´ es tota una mostre, hens fa fer un salt enrere d´ un discret grapat d´ anys....

1º CPT: Una dona i una foca, vella cada dia vespre i nit, una dona jove, ben feta, vella, d´ ulls entelats dansava sota l´ aigua, dintre d´ una gran peixera, enmig d´ un escenari.....peixet peixet........

4/2/2012

CPT:2

"Li semblava que l'havien atrapada i no sabia com ni quan ni on.Cada nit (i mès d'una tarda)en remull dins una peixera gegant,magrejantse amb una foca.Fi de la funciò,cap moll,pell estovada i sovint migranya pels perìodes massa llargs sota l'aigua sense respirar....".On pasavan aquest fets tan peculiars?,en una sala del Paral-lel que no tendia pas cap al music-ball,mès aviat cap el circ.La raò d'això era que els seus amos,personatjes inspirats en uns de reals,avien sigut firaires i xarlatans, i el "mundillo" circenc,era mès proper al seu taranna.Cal dir tambe que el nùmero descrit,fou un espectacle real,crec que representat al"Trianon".

No vas bè JÙLIA,però un xic novel-la "negre" si es la nostre història.

7/2/2012

CAPT 3:

"La claror de la lluna trencava la intensa foscor i això permetia comtemplar els edificis que encare quedavan drets.I de nit i sota aquella llum,els esquelets de les cases semblaven decorats de teatre.El panorama que es distinguia pujant des de la banda de mar era desolador,destrucciò pura,com si haguès hagut un terratrèmol o com si Espartero haguès tornat a bombardejar Barcelona....."

El nostre enigma,es un recull de històries petites i personals entrecreuades en una Barcelona canviant,habitans anònims cercant un lloc dins la ciutat
RES A VEURE AN MENDOZA.

10/2/2012

"Anys enrere havia vingut al Paral-lel a buscar una dida per el seu fill.Tenien fama,les dides del Poble Sec.Sovint eren murcianes o aragoneses,si no eren dides,no en podia sortir res de bo d'allà.Ell era de San Andreu,però vivia al carrer Mallorca.Feia poc havien començat les obres de l'enlluminat elèctric del seu tros de carrer,entre el Ps. de Gràcia i la rambla Catalunya,era el primer enlluminat elèctrc de Barcelona encarregat i pagat per l'esforç dels veins,i n'estava orgullos,allò era el futur,l'Eixample,que el seu Banc estava ajudant a finançiar....no pas aquelles barraques.Els firareires continuaven xerrant i ell continuava fent com qui escolta...."

EL CAS D'UNA BOTIGUERA DE BARCELONA

2012-01-13T18:14:00.010+01:00

Pista 1:Fa anys,molts anys,quan jo era una nena,la meva família que sempre comprava al nostre mateix barri,en determinades circunstancies "anavam a Barcelona" a fer compras espeçials,i la botiga "estrella" era la de la nostre dona enigma.La seva botiga era un comerç especialitzant,d'aquells que a casa anomenevan "de lujo",aixi en castella,però on sempre o bé la mare o bè les tietes acabavan compran,"un capritxo"deien elles,i al sortir afegien "pobreta semblar mentida..".
Pista 2:Durant els anys del "porciolisme",quan es va voler donar llustre a la "fiestas de la Merced",i es convocavan concursos d'aparadors,el seu era sempre guanyador i sortia retretat a "LA VANGUARDIA",i a tothom li semblava lògic "li bè de mena...."
Apa que es molt sencill........

.
MOMTSE maca,aqui a HORTA encare ho diem això de "Vaig a Barcelona".
Complements,botiga de completements textils, per frecuentar Santa Eulalia nosaltres no teniem prou butxaca.
17/1/2012
PISTA 3:
Va néixer en uma ciutat a 100 i.....Km. de Barcelona,la seva família eran gent de prestigi,no només per el seu arrelament a la terra,el seu pare era un professional d'aquells imprescindibles e4n qualsevol comunitat.
PISTA 4: Fou un capricorn de principis del segle xx,tercer fill i ùnica noia,la mort i les malalties van marcar els seus primers anys.Orfa de mare,la van criar les seves tietes,les eternes tietes,autèntics pilars familiars.
PISTA 5:La mort prematura de mare i germà gran,va provocar una sobre-protecciò envers ella,que la va unir fortament al seu germà sobrevivent,amb un vincle quasi de dependencia

Ni Santaeulalia, ni Santa Ana,la botiga fa anys que estar tancada,la primera fotografia l'ubicar perfectament
21/1/2012
El entorn,de la nostre dona era un xic exèntric,però el seu pare va pendre la decisiò mes assenyada i tòpica d'aquest món,cassarse amb la cunyada,així els nens no van patir cap canvi.El trauma li va arribar quant el seu estimat germà va deixar la llar per raons academiques,la separaciò fou molt dolorosa,i la família va solucionar aquella melancolia,envian-la,tres o quatre mesos,a viure a casa d'uns parents a Barcelona,la ciutat li va robar el cort era tan animada¡¡¡.
Va tornar a la casa paterna per S.Joan,amb la calor, el retorn del germà per vacances,el sol,la mar,la felicitat domestica va tornar a ser com sempre.....i potser,n'ho tinc clar,aquell va ser el estiu on ella va entrar a l'historia.
Si Cicerone,però nomes n'escoltava a un de mort.

Si Sro.,Ana M.Dali, GALERIES CONDAl amb aparadors al Psg.de Gracia,venia sedas naturals pintades a mà,"foulars" mocadors de coll "echals" de cachemir i corbates artesanals.

EL CAS D'UN JUEU VALENT

2011-12-22T13:01:00.009+01:00

Quan el nostre home va aterrar a Barcelona era pels vols de Nadal,i la ciutat vencuda i humiliada,vivia dies de por i fam. Els carronyaires,de bracet dels vencedors,eran els amos de la ciutat,mentres els barcelonins intentavan resistir,i malgrat la por petits grups amb una sabater i una espardenye intentavan plantar cara.
Aquell Nadal,el nostre barceloni ocasinal el va passar a casa d'on altre jueu, an Salomò,instalat a la ciutat uns quants any avans,però la situaciò de la seva comunitat no era millor que la dels altres barcelonins,però li van proporcionar,malgrat tot,una dressa i una nota curta i clara:
"Amic Ramon.et prego que facis pel meu amic,el mateix que jo vaig fer per tu"......... enigma servit.

Aquest bloc,se solidaritza an tot i per tot,an Lucia Etxebarria.I a la colla de "paràsits" en xarxa,amos del insult cobard,una sola paraula......LLADRES¡¡¡¡¡

EN AQUEST DIES NADALENCS,TOTS ELS MEUS MILLORS PENSAMENTS PER ELS AMICS DE LA XARXA.

28/12/2011
Va creuar la frontera pel mateix lloc per on el gran Anibal,amb elefants inclossos, va sortir rumb a Roma, i no ho va fer sol,l'acompanyava la seva dona i un grapat de gent que depenien d'ell.Desprès de la llarga marxa, la nostre colla va restar uns dies discretament canuflada en un poble,arran de la ratlla de Franca,els calia referse fìsicament,però una determinada circunstància els obligaren a seguir la fugida i amb moltes precaucions van seguir camì en petits grups,el primer fou ell i la seva dona per rutes secundaries fins a Girona,i d'allà a Barcelona,quasi amagats entre pomes i sacs.
Afortunadamant a Catalunya sempre han existit gent eixalabrada que han fet seves moltes lluites aliènes.
ANONIM:N' ofent qui vol.......

2/1/1912
L'amic d'an S.Salomona,era el més important hostaler de Barcelona i li devia la vida,no va poder ni voler negarsi i tote la colla,amagant això si,els seus origens,ser el poble elegit no es cap bicoca,van trobar feina.El pacte fou beneficiós per tothom,la ciutat va enfollir per aquells francèsos,i els salons del protector s'omplien cada dia,Barcelona,sempre ha sigut una ciutat força afrancesada,i en aquells anys de miseria i vulgaritat,ells representavan un cert "glamour" molt desitjant,sobretot per els "cutres" nous rics,que per cert presumien de rebutjar qualsevol cultura estranya a la nacional......

Vas bè,vas bè.......
7/1/2012
Efectivament Bernard Hilda,espia i activista de la Resistencia,fins el proper enigma.

EL CAS D'UNA DONA QUE NO VA TENIR LES AMISTATS ADIENTS

2011-12-03T13:18:00.007+01:00

En una de les seves novel-les Vladimir Nobòkov,va dir"Hi ha personas, que odien els finals feliços",el nostre enigma va ser una d'elles.
Tothom deia que era una dona molt maca i molt intel-ligent,però el dia en que jo la vaig conèixer han va semblar que no n'havia per tan,pel meu gust tenia un nas rar i un cos desproporcionat. Respecte a la seva intel-ligència,no han puc parlar,ni obria boca,somreia,escoltava i movia la meleneta rossa al estil "pijo",però els "Tòtems" presents,aquell dia,es feien creus de la seva intel-ligència,jo no crec que han tingues massas.
Eran temps de "contra franco viviamos mejor"del llibre Roig de Mao,i d'entusiasme incondicional pel "el Partit".

7/12/2011
Va meixer a Barcelona,durant la dècada dels cinquanta,en una família molt peculiar,d'aquelles que fan parlar al veinat,sa mare de professió liberal,es movia per la ciutat al volant d'un espectacular automòbil,el parc mòvil era majoritariament de "600" i "850",i les dones conductores tot un espectacle.

Potser per compensa la relatxada manera de viure familiar,la van matricular en un col-legit de monges,no fou una bona idea,l'estreto i l'ofegadora moral de les religioses li van semblar esperpènticas i una negaciò a l'alegria de viure de casa seva.

Del seu pare,poca cosa han va saber,almeinys aquesta es la versiò oficial,però es quasi segur que era un estranger,i la prensa li va adjudicar una peculiar professiò....la publicitat potser?,rumor que a ella sempre la va emprenyar.

Què Cicerone vas bè?

12/12/20011
Als 14 anys va dir prou a les visistes al "Santisimo",i a l'apologètica. Sa mare,la va deixar fer,la relaciò entre elles era difícil i sempre ho va ser.
"Si yo digo blanco,ella dice negro".....
"Mi madre me metiò en un colegio horrible,para que no molestara".....i sensa impediments li va pagar una acadèmia de ball.
Als 17 anys,previa falsificació del carnet de identitat,iniciar la seva vida laboral,"go-go"de discoteca. Per plantarli cara a la mare?....Per poc salderi?...ves a saber....i es va independitzar...i es va enamora,....i va coneixer un milionari,que li va possar un piset...i graçies a ell, va cambiar de feinar,un altre tambe un xic "particular",però per a ella absolutament satisfactoria i de la seva mà va entrar gloriosament a Boccacio,nomès tenia 19anys

SI SRA.¡¡¡¡¡

16/12/2011
Coses de la Barcelona "tope guai"....el numaret de les cartes,inventat per an Brosa,era la cosa mès aburrida del mòn.
En aquells temps, jo preparava un curs molt estresant i al sortir de classe fugia a la Barceloneta als vells Orientals precisament,per esbargirme,era corrent trovarme-la a la platja,estirada a la sorra fumant porros convulsivament,.....semblava tan fràgil, pobreta¡ en pocs anys un juguet trencat.

EL CAS DE LAS TRES DAMAS

2011-10-27T11:54:00.021+02:00

RETORNEM A LAS BARCELONES DE PAPER:

Avui el nostre enigma es un recull de negres circunstancies,on l'amor es el eix de les 163 pagines,uns amors amb el regust intelectual propi de totes les obres del "pare" de la nostre novel-la. Va ser editada a les darreries dels anys 80,del segle passat, i no va agradar, i mira que hi podem trobar de tot,pijos,rokeros,amorals....i com fil conductor el "prota",la criatura mès estimada del autor,potser fa figa el concepte ideologic,i com eran temps de forta politizaciò.....
La novel-la s'inicia en aquest lloc,titol sisplau.

31/10/2011

Tema escollit MOLT expresament per la Diada de difunts.
Les primeres 50 pàgines caminen per un món de violencia continguda....una dona separada amb un fill,un "ex"masclista,la vida en un barri nou i obrer,un dol imprevist,una última voluntat estranya,temps de solidaritats extrambotiques,una narraciò a ritma de flashback.....

"...els familiars esperavant en un saló,un home va esclatar en plors i fugí de les mostres de consol...."
"El taut va desapareixar.
Per la ximeneia del crematori va començar a sortir el fum de carn humana...."

4/11/2011

"Jo vivia,en un d'aquells barris que construien el Sanahuja talment con si fessin "churros",un barri sense caràcter,incubadora de noves generacions,perelles,nens,avis emigrats,eterns anyoradors de terres seques,casas noves que van neixer velles,carrers pàrquing...."

"En un camvi de semàfor la vaig trobar,era una mare jove i rossa que arrossegava un nen,amb va semblar molt atractiva,d'aspecte un xic abandonat amb la rutina escrita els ulls,però que conservava un estil distinguit desconegut per aquells veinatges..."

El "pare" del nostre enigma,es un barcelonì,mort prematurament,i comentarista,quasi naturalista d'aquells anys on Barcelona i els barcelonins caminavam dins la foscor ,bè, no es que ara caminem massa il-luminats...però això es un altre història

7/11/2011
"La noia va obrir la porta del apaRtament de L.com si fos una cripta sacralitzada. Una decoracio "collag" omplia el piset,els inevitables "posters" sobre una revoluciò aplaçada....una noia orinan en un mingitori masculi,el "Che",an Mao,"el milicia" d'an Kapa,i llibres i trastets de fang. A terra el perfil policial..."
"Ha sido detenido el sospechoso del asesinato de la profesora de Instituto"
-Jacinto es inocent- va cridar la "falsa hippi",tot deixant el diari damunt la taula de C.
-Però eran amants oi?-"
-Si però es inocent,tots els profesors del Institut n'estem segurs.
Ep Cicerone,estas pensant amb "FAL...."? Doncs NO

Escriptora ,amb el sentit topic , doncs NO
SEGONA "DAMA".
11/11/2011
Eludin el carrer i la pl.Major,en aquelles hores lloc de copes i "marxar" juvenil,el cotxe patrulla es va desviar a marxa lenta per carrers laterals,tranquils i silenciosos que encara conservavan un
cert aire de poble, la nit era serena i tot semblava normal,fins que
"-Oye¿ que es aquello?-
-Un maniqui-
-No es un maniqui.Es un tio,debe estar durmiendo la mona-
-¿Dormir la mona en un container ?-
-Baja de ahi chaval- res ni n moviment. El guardia el va estirar de les cames...era mort,va caure sensa control damunt les llambordes.

El nostre llibre parlar d'amor,però no cal dir,a hores d'ara,que tambe es una novel-la "negre".

-No es ningun muchacho-
-No,pero va disfrado de nuchaco-"

15/11/2011
"La marinada alleugueria la calor de la tarde,i el record d'altres estiu de postguerra,fontades i truites de patata com un gran extra....".
"-Mori així es una merda-es planyia an Gratacos.
-A la seva agenda van trobar la meva direcció...i com ningú va reclamar el cadaver...."
"El rock es un estil de vida,el rock ha fet més per la decadencia del capitalisme i de la filisofia utilitarisya d'Occident,que cent ants de marxisme...."
PISTA D'OR.
El autor, va neixer a va fer viure a les seves criatures,a un barri molt proper.

NO,pero el meu tambe escribia en castella....VISCA SANTA MADRONA¡
Tampoc es an Gonzalez Ledesma.

18/11/2011
"-Jo no li mort,hauria sigut com matarme jo mateix,era tot per mi-
-Parles com un "bolero"Luigi,en realitat sou tots personatges de bolero,aquest no es país de rokeros-"

"....l'impressor va recuperar la serietat d' un petit burguès,al descobrir dins la foscor an C.

-Vui cobrar la meva investigació,ja se qui es l'assassí-
-Esclar,ha sigut an Luigi oi?-
-No.
-No?¡-
-El teu amic va teixir,talment com un botxí despotic,la destrucció dels semtiments alièns,fins provocar la seva propia mort-
-L'amor ens fa estupidsa..."

Efectivament l'autor es mort,i el seu sobtat traspas fou un sotrac per a tothom.

21/11/2011
3ª DAMA:
"....tres quartes parts de la meva feina consistia en espiar la vida privada d'un home per encàrrec de la seva dona,o d'una dona per encàrrec del seu home,els policies ans anomenan "huelebraguetes"....."
".....en aquella habitació passava quelcom estrany,l'home es va desmoronar i va caure damunt la dona,ella va fer un esforç per treures de damunt el seu cos com moguda per una descàrrega electrica..."
Si Cicerone tens raó.
Tu tambe Jùlia,ara falta la novel-la.
Aquesta novel-la va ser editada el any 1987.

25/11/2011

"Hallazgo de un cadaver en un piso de la calle Aribau".
Una asistenta,descubriò el cuerpo sin vida de un inquilino S.A.de cincuenta años..."
El marit no estaba al corrent del assassinat,lo que volia dir,o bè que no lleguia diaris,o que encara desconeixia que l'amant de la seva dona i el mort eran la mateixa persona...
"-Què saps del crim del carrer Aribau?-
-Un lament de cornut, els va enxampar el marit,i li va tallar el coll-
-I la policia per on va?....mil pelas Pepiño ja saps-
"Aquella dona no va ser l'assassina,perquè jo vaig presenciar l'escena i ella no al va matar..."

No es "Pajaros de..."

DIFICIL? NO, però efectivament es "Tres historias de amor"....

EL CAS D'UN BARCELONI D'ANADA I TORNADA

2011-10-06T11:39:00.012+02:00

La biografia del nostre home esta plena de "llegendes urbanas":
Futbolista genial
Inflamat menjar capellans
Periodista brillant
Agut tertulià
Amic fins mès enllà de la mort
Dandi i seductor.
Als setze anys va deixar el refugi famìliar per venir estudiar a Barcelona,i davant el probleme econòmic que això representava,es va allotjar en una sencilla dispesa del carrer de Carmen,on quasi tots els altres hostes eran "dependents de comerc",gent arrauxadament d'esquerres i catalanista,que van influir en ell facilment.
PISTA D'OR:
L a seva mare,pertanyia a una coneguda nissaga sefardita,i ell va ser circunsidat el mateix dia del seu bateig catòlic.

10/10/20011
Home versàtil i voluble,tan profesional com ideològic,va passar per tots el papers del auca.En un principi al trobem a Estat Català,va seguir amb un cert si però no,amb el comumisme llibertari,per saltar al comunisme Troskista i acabar a ERC. Els ùnics que mai li van fer el pes foren els d'Unio Socialista Catalana,i mira que an Campalans va ser un grand amic seu,dels que deia que eran pitjor que "la mandanga" (pels mès joves:la mandanga era la cocaina) si arriba a coneixer els d'ara¡¡¡¡¡,es pot dir que les seves uniques i eternes fidelitats van ser Catalunya i la famìlia.
LLISTAT D' AMICS PERSONALS:
Companys, Nin, Garcia Oliver,-" Marianet", Escofet, Amat, Campalans, Samitier, Dali, Buñuel,
Calders,Tisner. Pere Quart, Nicolao d' Olwert i.... el meu pare i la meva Tieta......
QUE MÈS FÀCIL?

Va rodar el mont i va tornar al Born,però no va ser President de la Generalitat....

SI SRA. LA MES FAMOSA

13/10/2011
1925: Primera detenciò,en una acciò contra la dictadura de Primo de Rivera.
Va rebre de valent,però no va badar boca,i aquell silençi li va otorgar el respecte dels altres detinguts,i an Joan Garcia conscient de que era un xicot sensa experiència dins aquell mòn policial el va pendrer sota la seva protecciò...i van ser amics fins la mort.
Quant el seu pare,fent valer certs contactes dins la maçoneria,el va treure de la presò, en Macia el va voler coneixer e inmediatament el va "calar", va decidir que era un element massa valit però tambe massa aurraxant, fent honor als seus origens,i que calia allunyarlo de Catalunya en aquelles circunstancies.
Va passar a França per mar,gracies a uns pescadors de militancia anarquista i a un "salvaconducta" donat per an Marianet.

De la frontera s'han va anar a CHEBURG, on va acabar la carrera mentres traballava en la Naviera que construia "Ille de France".....

Que tot clar?

Ni ell ho sabia,quant va viure a N.Y.i conviure amb sefardites va retrobar la seva infancia,llavors li va preguntar a un parent,sa mare ja era morts,i va saber la veritat.....

15 de octubre: LLUIS COMPANYS, en el record.

17/10/2011
Es va graduar finalment a Paris,i frecuentava els cercles bohemis graçies a la seva amistat d'infantesa amb Salvador Dali,on va coneixer a Ginette,model del pintor japonès Fujita,que fou la seva primera companya sentimental. als finals dels 30 es produí una amnistia general,Primo de Rivera ja era historia,i Macià diguè a tots els menbres del complot de Prats de Mollò,que ja era hora de tornar,ell va obeir però....en arribar a Figueres va ser detingut ,per pròfug,ningù no havia pensat que no havia fet el servei militar obligatori.Des de la presó escrigue a Ginette,i amb l'energia típica de les dones franceses es plantà a Figueres.Ginette fumava,anava sensa mitges,tractava els homes de calçasses,per aguantar dictadures i era la "querida"del cunyat del Dro.Sunyer Pi,fou un escandol colossal¡¡¡fins el punt que va ser expulsada de Espanya.

Es que era mic de casa.,i aquest si que el vaig coneixer.era molt simpatic.

21/10/2011
1931:Republica,amnistia i retorn de Ginette,graçies als "papers" que li va lliura aixì una mica d'amagatotis an Josep Carner,consol espanyol al Havre i bon amic.
FEINA:Rafael Campalans,director de l' Escola del Treball el va anomenar profesor de matemàtiques i menbre d'una oficina tècnica,això del amiguisme no es cosa de ara,500 pts.al nes,500 pessetes del any 1931!!!!.
Casament civil an Ginette,molt mal aceptat per la famìlia,però ella llesta com una fura,va fer com si res i començar a anomar "maman Sara" a la seva sogre , i encisadora com era se la va guanyar.
1933:Campanya pro vot de la dona:Lluis Companys li va demanar com favor personal,que assesores els comites femenins d'ERC.ell aceptar,Ginette tambe va voler colaborar.
La meva tia militava al comite del Poble Nou i aixi es van coneixer, i aquell divertimento de diumenge va cambiar la seve vida profesional

La "tieta" va ser tot un personatge,i la seva llista d'amics i coneguts,fa fredat....fins va tractar i ferse respectar per el mateix Durruti,esclar que viure i fer politica al P.N. ajudava.

ENIGMA RESOLT, an Met Miravitlles

EL CAS D'UNA BARCELONA GENS TOPICA

2011-09-16T13:15:00.012+02:00

Avui tornem a les Baecelones de paper,
Aquest enigma, es una imaginativa passejada per un tros de la nostre ciutat tocat de mort,on l'autor fa una defensa alhora valenta i tendra d' un món carregat d'humanitat en el precís moment d' iniciar un cambi,ara ja irreversible.
El pare del trencaclosques,es un barceloní, jove,inteligent i que té molta empenta, a mi personalment me agrada molt, com escriptor i com ciutada, bé callo.....ja es prou fàcil de per si.
De quina novel-la parlem?

SIAU,JORDI DAUDER, AMB RESPECTA I ADMIRACIO

19/9/2011
"tothom o tothom que compatava,coneixia el marquès.Li reconeixien un passat aristocràtic i una autoritat,sota la seva indumentària atrotinada,que nomès una vida intensa pot otorgar. Els mès antics li admiraven l'experiència, i els mès joves intuien el seu olfacte de carrer.
La seva ascendència podia fer riu o podia fer aplaudir,però era indiscutible, a la Barcrlona mès trepidant allà al rovell de l'ou, el Marques era el Marques...."
EL pare d' aquestes paraules ja fa dies que estar de molta actualitat.

23-9-2011
"Una paret mitgera es dreçava sensa obstacles,fins l'alçada de quatre pisoso,sensa finestres ni sortins. Era un mur apedaçat pels colors de les antigues habitacions,aqui un quadrangle blau cel,allà un espai blanc,a la dreta el rastre d'una escala interior,i mès amunt un paper pintat de sanefes daurades i unes ombres que recordaven quadres absents. Va badar una bona estona..."
Poetic oi? doncs el seu autor un home,quasi d'acciò,te un estil impregnat de totes les aromes d' aquesta ciutat.

Si et refereixes a "La ciudad de los..."doncs no.

27/9/2011
"...sempre havia dit el que pensava,però mai el que sentia.Qualsevol que els observés amb atenció,pare i fill,hauria caigut en l'obietat,el problena de debò era que el Marquès no havia informat al fill que l'irritava perquè l'estimava,i quan s'emprenyava,encare l'estimava més,perquè el seu afecta ja havia arribat a basarse en la irritació..."
Busqueu un multi-premiat,viatger vocacional,d' aquells de motxila "chirucas",auto-estopista i fidel al estil inter-rail

Si Sra. ara fa polìtica

30/9/2011
"L coixa li devia molt n'estava convençut,quan la noia era presa de la droga,un client l'havia amenaçat de mort,i la perseguia per les cantonades.L'home s' exclamava que ella li havia encomanat el mal,que aquella meuca podrida li havia passat la pitjor de les malalties,el personatje acabava de sortir de la presó després de complir una bon condemna,es veu que l'havien tancat per matar a la dona,esquarterarla i repartir en bocins pel pis, era un assesí i un autentic foll...."

Dedicatoria d' aquesta novrl-la

"A la Monica, que un bon dia deixar la ciutat alta per ferme costat al sempre convuls Marquesat d' Esgudellers"

Siiiiiii

3/10/2011.
Cert Júlia, Alfred Boscb i "Heretaràs la Rambla".

EL CAS D'UNA GRAN DAMA I EL SEU GRAN VICI

2011-09-01T12:54:00.014+02:00

Va venir al món sota el signe d'Aries,a lesset de la tarda d'un capvespre de tempesta,fet potser premonitori de lo que seria la seva vida,en una casa régia construida damunt la capella

siscentista de S.Cristofol frec a frec de la muralla romana.Filla de barcelonins amb arrels a les comarques tarragonines,catalanistes i republicans,el seu avi Magi,que fou sempre el seu "heroi preferit",va combatre amb armes a la ma a les barricades de la Plaça de la Vila de Gracia durant les revoltes anomenades"la gloriosa",mai h'entes això de "la gloriosa", si va acabar tot plegat en tatari.....
ATENÇIO¡¡¡¡¡ Amics,demà tots a les llibreries,surt "JO CONFESO" de Jaume Cabre.

5-9-2o11
Malgrat pertanya a una família anticlarical,fou alumna de las Damas Negres,que tot just arribades a Barcelona van obrir casa al rovell del ou de la ciutat,i que impartíen ensenyament en francès,considerant que els seus germans noies,van ser alumnes de les Escoles Franceses, el fet de la llengua i allò dels valors Republicans,han fan suposar que això va ser el motiu de tan sorprenen decisiò.Mentrestant el seu pare,corredor de borsa,i mecenes de publicacions en català,s'encarregava personalment de la formaciò en la nostre llengua de a tots els seus fills...el llibre de text "En Patufet".

9-9-2011
Mès d'una vegada la nostre dona va explicar i tambe escriure,que la seva no va ser una infantesa feliç,les imatges que evocava eran de continues frustracions,que no s'adeien amb l'ambient de classe mitjana en que va pujar. Un pare sever i sancionador,una mare possesiva i de tarannà tradicional republica,semblar ser que en foren la causa. Evocava com únics moments de llibertat les hores passades nedant a la Barceloneta,primer a la Junta de Dames,una mena de banys exclusius per senyores,després a San Sebastia,i durant l'estiu a L'Escala,on estiuejava,i allà començar a frecuentar i admira a Victor Català,un model de dona que la va enlluerna,tan diferent a la seva mare.....

.

HA MORT JOSEP TERMES,UN RECORD AGRAIT,PER LA SEVA LLEALTAT I FIDELITAT.

Poesia? doncs si però ....no era la seva millor disciplina

11-9-2011
GRAÇIES,MOLTES GRAÇIES Sro MARIUS SERRA¡¡¡¡¡¡
I a voste Sra Alicia Sanchez Camacho..."anda y que te ondulen" i al seu nen aviciat de Badalona,que el moquin¡¡¡¡¡

13-9-2001
1914: Barcelona va patir una brutal epidemia de tifus,es va culpar a aigues de Montcada,tote la seva famìlia va enmalaltir i la seva germana petita,la Maria morir. A tot això esclatar la Gran Guerra i la borsa tancar.....endolats i sensa feinar van anar tirant amb certes privacions fins 1915 en que el pare es va fer carrec de la primera distribuidora nacional de cine,en substitució de Adria Gual.Nou domicili i una una nova forma de viure,mès bohemia, la Xirgu an Santpere,Angel Guimera,circulavan per sa casa amb plena naturalitat...fins i tot van tenir una sala privada de cine al pis,en realitat era la tipica sala i alcova reconvertida.La Bertini,la Garbo,l'educaciò visual va trucar a la seva porta.

EFECTIVAMENT ANA MURIA-El vici d'escriure.

EL CAS DE "LA LLEONA"

2011-07-09T13:03:00.012+02:00

Tot va començar en el mateix moment de nèixer......
-Ha nascut morta¡¡¡¡quina desgràcia¡¡¡-
La comadrona i la familìa,espantades davant la forta hemorràgia que presentava la partera,la van deixar en un racò,era mès urgent estar per els vius,...uns minuts desprès aquella nena oblidada entre tovalloles ensangonades va esclatar a plorar,sola,blava i bruta.La seva tia s'han va fer càrrec inmendiatament,algù va dir...
-Aquesta criatura vol viure,sera tote una lluitadora-l'encertar de ple,una lluitadora i una sobrevivent,de mal nom "La lleona".
tòt això passava a 600 km.de Barcelona-.
Estic fora de casa,i no puc utilitzar el meu ordenador,aixo vol dir que no tic arxius a mà,aquest cas segurament ,no podra comptar en pistes fotograficas,graçies

12/7/2011
Ala seus primers anys,la nostre "ressuscitada",als va viure atrapada per l'angoixa d'un pleit,els seus pares anàven i veníen constanment dels jutjats per un afer de desnonament,es van negar a acabar de pagar una casa unifamiliar mal construida,pleit que naturalment van perdre.Obligats a deixar casa seva per mandat legal,tot el seu clan,avis,tietes i una germana menor,es van instalar en una petita finca rural,on l'avi antic pagès va inicià una humil explotaciò.
Ella va dir sempre que aquells van ser els seus millors anys,però tres anys desprès tips de mal viure i de lluitar contra especuladors ,la famìlia va decidir retornar a Barcelona això va ser el any 1912......
APA QUE DONC PEIXET¡¡¡¡¡

16/7/2011
Barcelona va ser un autèntic bàlsam,es van acabar als acreedors,els "Civils",es van acabar el mal viure sensa gas,sensa llum,,sensa aigua corrent....aixì que la vella casa dels avis paterns va esdevenir un paradís...el pati assolellat,l'aigua fresca del pou,els veins discrets,els amics solidaris,quin benestar¡¡¡¡,fins que una passa de tifus,a Barcelona en aquells anys el tifus era pandèmic,va matar a una de les seves tietes,i mira que ells eran higienistes practicants.També va morir una parella amiga que deixaren una nena òrfena,i amb un gest ,propí del seu tarannà,la van adoptar.I aquella nena es va convertir en la germana mès estimada de la nostre dona.
Lo mès aproximat es "escriptora".

19/7/2011
Un dels trets mès característics de la seva biografia,es que ella mai va trepitjar una escola.La peculiar filodofia familiar,por a qualsevol manipulaciò intel-lectual,va portar al seus pares a ser també els únics mestres de la seva mainada. Durant la Gran Guerra la situaciò econòmica va tornar a empitjora, i novament van tenir que arraplagar els trastets i adéu-siau estimat S.Andreu. Es van instalar en un pis,en una barriada quasi al limit de Barcelona, avui aquell indret potar el seu nom.

Doncs si,entre altres activitats.
Cicerone siiiiiii.

23/7/2011
La seva barriada,que ara te un cert caire residencial,amb un parell o tres de bonics jardins públics al abast,llavors era un indret proletari i aplegaba un bon grapat de paletes,manobres,guixaires i altres d'oficis afins,antics treballadors d'una important obra propera que vivien un xic marginats dels seus veins catàlans que als anomenavan "els murcianos",i foren precisament ells, els "murcianos"els seus promers fans,majoritariament analfabets ,ella va entrar a la seva comunitat llegint i escrivint cartes...desprès va arribar la lectura dels diaris,amb comentaris ideològics de torna.Els seus pares l'escoltavan joiosos,la nena prometia.....

Efectivament,CONTRADICTORI,pero cert,anarquista i ministra.
FEDERICA MONTSENY, la primera dona Ministra d'Europa,coneguda com "LA LLEONA",periodista,agitadora social.....
Per raons familiars el blog descansara uns dies, BONES VACANCES AMICS¡¡¡¡¡¡

EL CAS D'UN HOME AMB UN PARELL.......

2011-06-17T19:35:00.011+02:00

Matí gèlid al cor de Catalunya......
L'hereu,d'una casa "de tota la vida",neix amb moltes dificultats....
El bateig,amb pompa i circunstància que el seu cognom representava,la va oficiar, un sacerdot de l'Ordre més inportant resident a la seva ciutat.
El segle xx tot just treia el nas per l'escenari de l'historia.....
El Padrí cofoi,es diu que va predir"aquest noi sera important,amb els nostres duros i l'ajuda de l'Ordre...."

Avui el seu record es límita a un carrer a la seva ciutat,i alguna nota adicional dels historiadors......

20/6/2011
La mort prematura del pare,al va convertir en un nen sobreprotegit,afortunadament l'educaciò responsable i competitiva que va rebre,va evitar que fos un dandi divertit i malgastador.
Alumne d'horla d'honor es convertia amb el noi mès popular a l'hora del recreo.
Els capellans,observadors i practics el van dirigir a lletres,aquella virtut innata a la rèplica ràpida i punyent,els va convèncer d'encarrilar-lo a la política.
Al van possar al davant de la revista de l' escola, i anomenar-lo capita de debats.......

23/6/2011
Encara regnava Alfons XIII quant el nostre home,amb el seu cap ben moblat,posat de dandi decadent,i tot l'entusiasme de la joventut es va traslladar a viure a Barcelona.
El seu primer pas,a casa nostre,catalanitzar el seu cognom,el segon,fer valer cert prestigi guanyat a la seva ciutat i dins la Companyia al L'Ateneu.
Amb encant i llengua viperina,va conseguir integrarse rapidament a la tertulia dels mes joves....Rosend Llates,Angel Ferran,Just Cabot,an Sagarra i sobretot l'Avel-lì,que fou qui li va proporcionar la primera feina.
OFELIA,va morir a Barcelona.

27/6/2011

En poc temps,el nostre enigma,es va fer imprescindible en quansevol reunío social,politica o cultural.

Nedava al Club Nataciò Barcelona,jugava al tenis,i l'aperitiu a "La Puñalada"imprescindible, las Sras.el consideravan "un encanto",es feia amb tote "la pijeria"del seu temps,i els homes deixavan anar rumors d'una certa ambiguitat.Quant aquests comentaris van arribar a les seves orelles,va lluir per tot Barcelona,una fancesa espectacular"La meva xicota"deia burleta.

Vull puntualitzar,que en cap biografia,ni en cap dels articles,escrits per amics o enemics es fa menciò d'una posible homosexualitat

1/7/2011
De la mà del seu amic Avel-lì ,va començar a treballar i en un tres i no res ell ja era el cap,ningù es va ofendre....era tan brillant¡¡¡¡
En el seu mòn profesional va ser com un examinador d'una època en que es produiex l'esclat de nous fenòmens i modes urbanes,sport,jazz,music-holl....mai va dubtar a baixar al Xino,o pujar al Ritz,tango,transvestits,cocaina,femmes fatals,literats,politics...tots eran els seus "confidents",i el seu mestre en barcelonisme,an Josep M. de Sagarra el presentava arreu con un exemple de modernitat i de futur.
Mès clar?
EFECTIVAMENT JOSEP M.PLANES,el primer periodista català martir,
. mort a mans de la FAI.

Tens raò pero an PLANES va ser un periodista que tocava allò que no sona a tot Deu,va ser la FAI, però tenia molts mès enemics en ganas de "pelarlo"...Estat Català...li va asaltar l'imprenta i es van quedar en ganas de mès....la dreta cavernicola"Te vamos a dar el "matarile",i els carlins volien portarlo a fer un tomb per Horta.....i ell no va callar.

EL CAS D' UNA BARCELONA DE "FOLLETIN"

2011-05-27T12:07:00.014+02:00

Aquest enigma camina per carrers,plaçes i personatges de "paper",i per una Barcelona molt allunyada de las de Zafon,Vazquez Montalban o Mendoza. Una ciutat cinica i follatinesca,però completament protagonosta, amb escenaris i fets reals,amb altres d' inventats.
Està escrita amb un estil i una estructura sencilla,voluntariament copiada,d' aquelles novel-les anomenades "per entregas"....la llum i la foscor,la realitat i la fantasia,la maldat i el heroismr.
Bé prou, que estic donant masses "pistes d' or".

30/5/2011
Barcelona darrers anys del swglw XIX:La ciutat, dels nostre joc adivinatori,viu un moment històric,la transciò a l' era industrtial,i descriu el conflicta entre el progrés i la tradició,amb certs punts,diguem d' inspiració,de l' obra "Historia Natural"de Joan Perucho.I de forma quasi engolada va de les montanyes al subsol.
L'autor n'amaga la seva fascinació per las Barcelones nascudes al voltant del Mont Taber.....una damunt de l'altre,imprimint un fort poder tel-lùric a la nostre ciutat,tel-lùric i màgic.

En aquest lloc cemençen as truculències
2/6/2011
RELAT DEL COMISSARI S. De PAULA
"El sereno tot fent la primera ronda,va observar una llum estranyament encesa en una quadra del Padro,sorpres va intenatar estrar,la porta estava farmada per dins,llavors va cridar a la policia.....els agents la rebentaren,i davant seu apareixerent un home mort,nu i amb les mans lligades a l'esquena,al seu costat un gos tambe mort.Tots dos decapitats,però els caps estavan novament implantats però cambiats, els del gos al home i el del home al gos....."

I les truculencies continuen.......
4/5/2011
Era un matí gèlid de gener, la platja de San Beltran esta buida,les casetes dels banys tancades,i només un grapat de gossos sarnóssos deambulan per la platja.
Un grup de policies encerclavant tot el perimetre dels banys, una dona desbudellada jeia damunt la sorra,i els seus budells sanguinolents se s'escampavant al voltan.....
-Mai més tornare a menjar llonganissa- va dir un policia......
7/6/2011
En aquest primers capitóls,l'autor descriu una Barcelona en estat d'exitació quasi paranoica,i al veinat del barri del Hospital,com una gent molt elemental.Però aquells fets tan truculents,tot s'ha de dir, havian trasbalsat a tothom,corrues de gent anàven de la quadre del Padrò a la platja de S.Beltran en morbosa peregrimació.El Diari de Barcelona,publicava dia si dia també,davantals parlan dels crims,i la gent que caminava sola al capvespre,escrutava nerviosa la boira,eternes boires invernals,mitj fum industrial,,,mitj humitat,i tremolavan davant de quansevol ombra....Mentrestan el Gobernado Civil,es cagava en tot,nomès li faltava això¡¡¡ ell ja en teni prou amb els malaits anarquistes ....

11/6/2011
UN "PROTA"
El anatomista,frenòleg i bibliògraf Menelau R.,feia set anys que estava tancàt a la presó Reina Amalia,CAUSA? crear la "pseudoorquidea",una màquina digna del Dro. FRANQUEISTEIN.Set anys en rere,quan el nostre home era respectat per torhom,va presentar un artefactat ,curatiu de la bojeria a la consideraciò de la nprofessiò.Era una mena d'orquidea amb petals de bronze i un pistit amb un elèctrode central que baixava sobre el cos del malalt,lligat a la camilla,. i el cobria com si fos uma planta carnìvora.....llavors es va provocar una fugida horroritzada dels presents.....i la seva inmediata detenciò

14/6/2011
Del Portal dels Tallers al Portal de Framenors reignava la por,las tavernes buides,els carrers deserts al cap-vespre.....la policia va detenir un dèbil mental,amb un intent de tranquilitzar però la manibre va ser massa matusera. Nomès un individu coneixedor de tècniques anatòmiques podia matar d'aquella manera. I llavors va arribar de Madrid un indult per el nostre anatomista,era el millor i malgrat ser amoral,fotofobic i agorofobic,ara era indespensable,calia trobar al assassí.....al van posar al dia en quatre paraules,i se li va encomanar que desenterres els mort.
-Estan colgats,en un hort,res de terra Santa no fos cas,al costat del cementeri de San Pau.....

ENIGMA RESOLT CORONA DE FLORS!!!!!

EL CAS D'UN BARCELONI MOLT STENDHALIA

2011-05-13T20:22:00.009+02:00

Avui parlem d'un barceloní,que els vaivens de l'historia han convertit en un personatge contradictori.
Elegant,inteligent,aventurer,divertit i amb mala fama,que fins i tot semblar divertir-lo.
ULL: Dic divertir-lo¡¡¡¡¡¡
Ha sigut un home que ha passejat per la vida amb els ulls i les orelles ben obertes.Ell mateix es difineix ,
"jo soc com un mirall stendhalia".
APA QUE ESTAR "TIRAT"

16/5/2011
Aquí tenim un home fill de Jupiter,un Sagitari de llibre.
Aquí tenim un fill de l'alta burgesia,però tambe un personatge un xic Dikesia.
Nou nat,just desprès del bateig,va ser allunyat de pares i germans i deixat sota la custòdia d' una Dida,muller d'un ferroviari,allà per terres de Tarragona,i amb ells va viure fins els tres anys.
Desprès,el va acullir un cosí del seu pare,ric de nasos,en una finca a quatre passes de Reus,ell mateix defineix aquelles circunstancies com "Vaig mamar en casa de pobres i en van desmamar en casa de rics".Estranya historia oi?...rics,bona salut....,però sobretot crida l' atenciò que cap dels seus altres germans van viure una història similar.

VIU I MALGRAT LA SEVA LONGEVITAT AMB EL CAP MOLT CLAR.
Entre altres activitatats ambe va fer periodisme.

20/5/2011.
NISSAGA:
MATERNA,Carlins,gent de llotja,banquers....
PATERNA,Propietaris rurals,capellans,metges i mes metges....
PISTA D'OR:El seu nom de pila,va ser escollit,per fer honor,a l'Opera que en aquells dies es representava al Liceo,i que tan agradaba a la seva Mare.
VIDA:En plena epidèmia de grip,la mal anomenada espanyola,va ser reclamat pel seus pares,tot un trauma,de viure lliure en un poble va passar a un pis de l' eixampla,Bruch 37,de cambra propia a heretar el llit del seu germa Jaume,mort de tifus feia poc,i anar a petar a un col-legit religiós,Escolapis del carrer Diputacio.L' adaptaciò va ser lenta,tots els seus germans se n'reien d' ell,"el de poble,el de poble..."
FET HOSTORIC:Per evitar la grip la gent prenia aigua amb gotes de iode.

EFECTIVAMENT,CARLES SENTIS,escriptor,politic,espia,periodista.......

EL CAS D' UNA SENYORETA DE POBLE

2011-04-09T12:28:00.017+02:00

9/4/2011

La primera clau d'aquest enigma la trobereu en aquella frase..."Radera d' un grab home...",ella es va limitar a ser "filla de...""esposa de...""vidua de ...".
No la busqueu en cap llibre d'historia,però si podeu trobar,la seva discreta imatge,en las hemerotecas de tots els diaris.
El seu barcelonisme,al va adquirir per veinatge,ja que va nèixer en el sì d'una família de classe mitja burgesa,amb fortes arrels pageses,prop de mar però terra endins.
Reconec que es un xic difìcil,però qui sap ......

12/4/2011
Juliol 1936,la nostre dona fa el seu primer trasllat a Barcelona.
Malgrat,ella sempre va negar cap afilició polìtica a la seva família,lo cert es que eran gent de dretes,el seu avi,fins i tot fou Diputat per la Lliga,i el seu pare monarquic durant la seva joventut,després de la guerra va exercir de franquista,i franquista convencut.Així que en aquell estiu del 36,davant el previsible terrabastall ,van "emigrar" del poble per...cames.
Barcelona tampoc als hi va semblar un lloc segur,llogic no? i discretamente i en petits grups,amb salvaconductes sindicals,van deixar l'eixample i es van acollir a casa d'uns amics a un poble del Moianes.

15/4/2011
1940:Acabada la guerra,amb el nrgoci i la casa pairal recupèrades i restaurades,la nostre dona,llavors una nena d'uns 8 anys,va retrobar el seu quasi oblidat entorn sensa cap angúnia,sempre va ser una persona sensa traumes.
Era corrent en aquells anys entre les famílies benestants,rurals o burgueses de pobles,enviar els seus fills i filles a internat col-legits discretament allunyats dels seus llocs d'origen.Els seus pares van escollir un de Tarragona,al "Jesus Maria",un grapat d'anys despres desprès ella va declarar.....
-El tipus d'educaciò que alli ens donaven era completament clàssica,peo de tot allò,jo no en tic mal record,jo sempre he sigut molt acomodatìcia...-

18/4/2011
Desprès d'una infantesa feliç i una adolescència absolutament tranquila,la nostre "tapada",sobtadament va fer el salt al mòn adult.
La seva famìlia e ella,van ser convidats a un cadament.....peimers tacons,primer escot,primer "rouge",primer amor....
Barcelona,esglèsia de molt ringo-rango,convidats amb cognoms de tote la vida,estraperlistes,"camisas viejas",i aviram similar,però ella nomès al va veure a ell, i ell nomès a ella,va ser un "flechazo". Van compartir taula,ball i conversa,anys desprès ella va comentar, que foren els ùnics que xerraven en català,els altres o feien amb aquell "castellà" de postguerra tan peculiar.
Es van dir adeu de matinada, i ella va tornar al e.ndema al internat.....tenia 17 anys

Res a veure amb Prat de la Riba
Reconec que es un xic dificil......
23/4/2011
Xarrant xarrant,durant aquella nit de festa nupcial,la nostre parella va descobrir que eran veíns de mes d'agost,estiuajavant a la mateixa platja, i n'es conexiant¡¡¡¡¡.Mesos desprès,ell ja sabia on buscarla,i naturalment la va trobar,i entre jocs i banys de sol ella va coneixer un aspecte nou d'aquell xicot tan i tan engrescador,una "aficiò",que an aquell temps era molt perillosa...la polìtica i per complicar mès la cosa polìtica d'esquerres. Com presentaria a la famìlia el seu tretendent?.

diguem que les seves inicials son J.M....

26/4/2011
Es van casar al any 1955,a la parròquia de la nuvia,ceremonio amb tots els ets i uts,malgrat ser agnòstic,ell va aceptar tote la parafernalia.
Un cop casats,resideren definitivament a Barcelona a la torre famìliar, a la part alta de la ciutat, i va compartir casa amb la sogre.Al ser tan jove,tenia set anys menys que el nuvi,la bona Sra. actuar de mentora e introductora. ja que al residir fora de Barcelona estava molt desvinculada de l'actualitat i del "statust" del seu marit,i nomès llavors se n'adonar que la política l' absorbia mès de lo que ella creia.

DONCS SI¡¡¡¡¡
29/4/2011
La nostre "senyoreta de poble",havia somiat una vida social e intelectual intensa,per el cognom del seu marit,per el seu lloc de treball,professor adjunt d'Universitat,assessor d'editorials.....però sobretot ella es delia per anar a l'Universitat i estudiar Historia del Art,però aquella mena de vida de dissimulada clandestínitat,la va aclaparar i frenar.
"-Vaig aceptar aquella situaciò pensant que la polìtica no duraria tans anys..."- i s' això l'afeguim 'arribada dels fills,7 en total,tots els seus projectes es van anar diluían.

3/4/2011
13/11/1957
Un home va saltar d'un tren en marxa,fugin de la Brigada politico social,tunel del Garraf....però va perdre la cartera.......
14/11/1957
"Que volen aquesta gent que trucan de matinada"eran las 4,va obrir la seva sogre,dona de molta empenta i als va parar en sec....
"-Vostes passaran per casa meva,no es casa del meu fill,aixì que compte,i si ell no vol deixarlos entrar,tindran que portar un manament judicial."-pero ell va decidir baixar voluntariament,ja
tenian un fill.....3 dies a la Via Layetana,unes quantes setmanes a la la Model,i unes altres mès a Carabachel. Ella en aquells dies compaginava amb tote naturalitat,les cues a la presó amb classes de catequesis a la Parroquia...
7/5/2011
Gracies a les influencies,als diners,i al advocat Ballvè,van conseguir,que la presó incondicional es convertis en presò atenuada i complir la pena a casa.Durant mig any,fins el juliol del 58 van tenir sempre dos policies a la porta.Ella,com sempre,es va adaptar a la nova situació,rebien amics i coneguts a casa continuament,els policies l'unica cosa que vigilaven,era que no sortis.Amb encant i molta má esquerra,molt aviat els agents van ser quasi amics.....
-Eran nois molt trempats, i mira,a mi em va anar bè,jugavant amb el meu fill pel jardi...En vaig passar tot l'hivern fent cafes i esmorzars.

OFELIA LA VIUDETAT VA SER POSTERIOR!!!!

EFECTIVAMENT M.JOSEPA ROVIRA.......APA FINS EL DIA 12 O 13,NOU ENIGMA

UN CATALA MOLT GOTIC

2011-03-11T19:53:00.021+01:00

11/03/2011

A: OJO! DIC CATALÀ, NO BARCELONÍ B: TE MOLT EN COMÚ AMB ELS CALÇOTS C: VA CREIXER ENTRE FLAIRES IMPERIALS D: CAL AFEGIR, A LA SEVA FORMACIÓ UN BON RAIG DE VALENCIANISME E: JA ADULT VA SER VEÍ DE CIUTAT VELLA F: FINS LA SEVA MORT,FOU UN HOME DE MODA A BARCELONA APA ENIGMA VESTIT!!!!!

15/3/2011

A:Pertenyia a una família d'artesans. B:Als set anys,desprès de la mort prematura del seu pare,semblar ser que el pobre home trballava per l'Ordre del Cister,això amb reserves,va ser adoptat per el seu oncle patern. C:Com tots els fills de la gent del seu gremi,des de ben petit va treballar com aprenent al taller famìliar,fet que li va marcar la vida. D:Durant segles,la seva memòria es va esborrar de la nostre història.

19/3/2011

Els fills d'artesans aprenien l'ofici gaireb'e per força. Als tallers hi havia molta feina i el nostre home,llavors un infant,no va tenir temps de jugar. A més a més,els tallers eren autèntics bullidors d'ideas. Els noiets que quedaven sota la tutela,famìlia o no,d'un mestre traballaven de valent,i alguns van arribar a superar el seu mestre,ell va ser un d'aquest,i el seu oncle-pare,va decidir conscient d'aquell fet,que anes a passar una temporada a un taller de Valencia,on
l'avantguarda artistica floria en força.

22/3/2011

A:Pintor? doncs si Sra.... B:La formaciò valenciana va durar un parell d'anys,i el seu mestre li va permetre vendrer les seves propíes obres,tan alta era la qualitat,però en aquells segles no se signaven nomès constava el taller...moltes deuen anar pel mòn com obres del seu mestre. C:Quant va retornar a casa el conclave famìliar va decidir traslladarse a Barcelona.i aixi ho varen fer. Ell ja va ser el "mestre" titular AMICS...CALENT,CALENT,CALENT

26/3/2011

Amb "machos"i carros carregant eines,mobles i retaules,tot el clan del nostre enigma va deixar Tarragona. A Barcelona es van establir en un obrador de lloguer,però de titularitat propia,en un carrer costerut,record de la rampa que portava a la muralla romana,quasi porta per porta del conegut pintor Bernat Martorell. Les seves obres,en un principi molt inspirades per el valencià Lluis Dalmau,van tenir el gran mèrit d'incorporar a la tradiciò catalana elements de l'estil flamenc,i en poc temps es va menjar Barcelona 29/3/2011 En ple exit,ell no va voler abandonar la seva condiciò d'artesà,ja que els seus principals clients eran les parròquies de Barcelona en mans de les asociacions gremials. Les confraries s'encarregaven de regir i organitzar el correcte desemvolupament del oficis,i exercien una forta influència polìtica en el gobern de la ciutat. Actualment les podriem definir con Sindicats,i totes les cofraries volien tenir un retaule,dedicat al seu San Patro,millor que l'encarregat per un altre Gremi. I d'això vivia el nostre home.....dic home

1/4/2011

Les composicións del nostre artista estaven impregnades de luxe,les vestimentes dels personatges eran molt riques,les joies que penganvan del coll de reis i sants eran d'una delicadesa exquisita. Les seves obres destacan per l'abundancia dels daurats,l'us del pa d'or era un dels aspectes que més l'identificavan. El 1454,ell va aceptar fer el retaule major de l'església de S.Antoni que dissortadament es va cremar durant la Setmana Tràgica de Barcelona.

Benvinguda Neus¡

4/4/2011

Quant un autor del gotic posava la seva signatura en una pintura era perquè se n'havia anat a treballar lluny del seu taller,on no se 'l coneixia,era com una manera de fer publicitat.En el moment que el monatca dels catalans era el Contestable Pere de Portugal va ser contractat per fer un nou retaule destinat a la capella Reial...poca broma¡,pretigi,caixer....l'obra va ser entregada el any de Nostre Senyor 1465,i malgrat ser per el palau Reial de Barcelona,ell va signar la pintura,trancant la tradició.

HA COSTAT¡¡¡¡¡¡¡EFECTIVAMENT JAUME HUGUET.amaolt be maca.
Disabte tornarem.

UN ENIGMA VERS A VERS

2011-02-24T12:29:00.008+01:00

Rosa vera,sensa espina
que esbandiu erreu dolço
i la meva alegria
mel rosa pel meu dolor

Cerquem vers a vers,l'identitat d'una dona,nascuda i morta a Barcelona,arraconada per els poders fàctics,però no mal els hi pesi,present i molt present en la nostre historia i la memoria popular.
Quasi han fa vergonya.....es tan facil!!!!!

27/2/2011

El vull i ell em vol
del rossinyol m'enamoro
El vull i ell em vol
jo m'enamoro del rossinyol

Aquest versos,pertanyan al segon acte d'una obra de teatre,estrenada al any 1955,on la vida del nostre enigma es el eix del argument.

El goig d'aquella encantaria vaig pensa que fora eterna
i ara ploro solitàri cada nit dessota el vern.

Es un gran personatge de la nostre historia,però no va ser Reina.

4/3/2011
Cinc carrers,cinc,porten el seu nom...i si un dia tot caminant per Ciutat Vell,la voleu visitar,aneu al Call,i en un raconet,discretament amagadeta sota un rafal protector la trobereu.

Com la flor tè l'abella
que ronda amb son brunzir
tindrà,perquè la festegi
un amor:el rajoli

SI JULIA,TENS RAO

8/3/2011
Ella,va neixer en una Vila rural que encare no era Barcelona.però si hi va morir,en el mateix rovell del ou de la Ciutat del seu temps.
La seva tomba va ser itinerant,l'historia parlar de dos enterraments,però potser van ser tres.
Mimisa florida
Flor d'ametller
Rosa blanca primerenca
Coloma d'eternitat
(Romanç popular)

Efectivament amics,SANTA EULALIA. (La nostre LAIA)
Ofelia:El vers del "rossinyol"forma part d' una Oda a Santa Eulalia,obra del prevere Joan Punti i Colell
10/3/2011
DEU ANYS SENSA RAMON BARNILS.......

EL CAS D'UN ESCEPTIC QUE VA ACABAR SENT UN LIBERAL

2011-02-08T13:43:00.012+01:00

8/282011

NOTA AUTOBIOGRAFICA:
"Vaig néixer un dinécres de cendra,a las cinc de la tarda,quant comencava grotesc,melancolic i baquic l'enterro de la sardina...".
LLOC DE NEIXAMENT:En una ciutat propera a Barcelona,en el carrer Enric Granados,conegut popularment com el "Carrero",però la mort del music en mig del Atlantic, torpedinat per un submari alemany,va propiciar el cambi de nom.
NISSAGA:Militar,per part de pare i mare,ell feia conya tot dient "soc fill del sete Regiment d'Artilleria Lleuguera".
FACIL,FACIL,FACIL.
Doncs no,ni la comarca es la mateixa.

Jùlia tu com sempre, directa a diana

11/2/2011
Va ser costum,durant anys i oanys,posar al primer fill que sobevivia,el nom de l'anterior fill mort,i aquest fou el cas del nostre enigma.
El seu pare quant va arribar a Catalunya era viduo,la seva primera muller i el primer fill van morir,victimes de la grip espanyola...i ell va carregar amb el nom.
La parella anar a viure a casa dels sogres,i ell seu pare es va acomodar a una llar matriarcal,sogra i dues cunyades "conques" i en un nucli "tri-lingue",ja que la famìlia materna xerraba en la seva propia llengua.
Apa que ja ho sabeu!!!!

15/2/2011
El seu pare,d'origen pages nat al Pais Valencia,a la part de parla castellana,mai no havia tingut vocaciò militar,la milicia va ser una opciò laboral un cop acabat el Servei Militar obligatori.Així que quant va trobar feina a l'empresa Sederies Ros,que acabava d'obrir despatx a Barcelona va aceptar,i la famìlia es va trasladar a la Romda Sant Pere 33,el nostre home tenia 7 anys.
Ja eran tres germans,ell i dues noies,Lina i Olga,la malaguanyada Olga,morta de tuberculosi el any 1952,i els seus germans van prometre,davant de les seves despulles,que si mai arribaven a tenir cap filla li posarien Olga.....ojoque aquesta es una gran pista.

19/2/2011
Per ell Barcelona va ser un mòn absolutament enlluernador,tenia ascensor,tribuna el carrer,un carrer ple de vida,i un fred inguarible,tan trepant que el va marcar per sempre"Vivi durante muchìsimos años en los solemnes i destartalados i gelidos pisos del ensanche..."("La Vanguardia" 7-11-1984).A casa seva no hi entraven llibres,però si grapats de discos,el seu pare era un fanàtic de l'Opera,i malgrat la modesta situaciò econòmica,un "Mecano"que a ell li va semblar una colecciò de ferros amb furats,però el seu pare,erre que erre,li afagia mes pesses,que comprava a una jugueteria especialitzada,per cert encare oberta al pùblic.

Historiador,gastronam,periodista i quasi Director de LA VANGUARDIA......
NESTOR LUJAN,PERFECTA|||| Tornem dijous.

EL CAS D'UN BARCELONI-BARCELONINA

2011-01-22T13:23:00.009+01:00

22/1/2011

El nostre enigma va arribar,procedent de Orient,quant encara era un infant,i va anar a petar precisament al meu barri.La família que la va acollir,era de las més ricas de Barcelona,i la van anomenar "babi".

En la seva magnífica finca i va viure els seus primers anys feliç i trrractada com una reina,però un dia un Batlle de la ciutat,que hi estava de visita,es va encapritxar de la nostre noia......i els rics protectors la van cedir a la Ciutat per la seva "guarda i custòdia".

De qui parlem?

25/1/2011
Un cop fet el trasllat,va córrer per Barcelona la brama que el nou "acudit" del Ilt.Sro. Batlle,havia costat 30.000 duros de l'ala!!!!,i que allò de la "guaedia-custodia"era una camama,lo cert era que la rica família propietaria havia patit un "crac". La venta,discretamente tramitada,conm un afer propi,per un acreditat home de ciencies i aventurer,va fer parlar a tote la ciutat i no precisament bé....l'inverciò va semblar escandalosa.
Júlia,es un ser de carn i ossòs.......

28/1/2011
Aixì que la nostre xiqueta va ocupar la seva nova llar,per raons desconegudes,li van cambiar el sexe,lògicament ella no hi va tenir res a veure.
Raons?....el seu nom "Babi",un xic exòtic per els barcelonins d'aquella epoca....el seu aspecte rotund,però ella, juganera i alegre com era va ser feliç amb aquell canvi.L'elegant llar dels seus primers protectors tan burgèsos,tan catolics,tan aburrits.....la nova situaciò li va semblar de
"perles".

1/2/2011
En aquells dies,Barcelona va fer el traspas de segle,en mès problemes que esperanças.
La ciutat vivia una de les seves habituals nits negres,com sempre,salt en davant...pausa eufòrica.....i crisis econòmica,aldarulls al carrer,aprofitament de les "inversions",lluites politiques,corruociò.....
Però ella inconscient com era,no va advertir res de tot això,be,potser si...en el "menjar",ja se sap retall de subvencions.
EFECTIVAMENT,el seus "nas"era el principal encant del nostre enigma

5/2/2011

La ciutat vivia la foscor d'una gran crisis econòmica,similar o potser pitjor que l'actual,ja que els sindicats,millor dir la CNT,no pactava,i els seus amics majoritariament intelectuals i burgesos,van deixar e visitarla,potser per aburriment de les seves graçies i per por,el pistolerisme picava fort,i el seu nou domicili era massa popular,però ella va guanyar un altre pùblic,menestral i obrer que estavan entusiasmats amb ella-ell.
Sensa manies socials,el nostre enigma va seguir tan contenta jugant amb els seus nous "fans",que per cert mai la van abandonar i la van acompanyar fins la seva mort.

Benvingut Xavi,es l'Avi el primer elefant de la ciutat efectivament. Anavas bè Julia.Graçies Cicerone per la teva "discreciò"

EL CAS D'UN BARCELONI DE "PUNT I APART"

2010-12-23T18:50:00.010+01:00

PISTA 22/12/2010

Avui iniciem la recercar d'una Barcelona de "paper",que descriu un temps molt novel-lat.
El autor,nen viciat d'una determinada "aviram",elitista i poca-solta però convencuda de ser la sal de la terra,descriu en primera persona una ciutat que volia viure malgrat tot.Fou un barceloní de catalanitat d'anada i tornada,de ploma lleugera,facil i un xic pedant.Aquest llibre va ser un gran èxit,tote la seva "tribu",gent amb infulas intelectuals e intelectuals de debo.li van fer la promocio gratuitament,i els lectors en general jugavant a identificar els personatges discretament enmascarats.....mès o meinys com ara hu fem nosaltres.
TITOL I AUTOR
Bè.bones festes amics,de tot cor i un "feliç" "año de retorno a las peculiaridades regionales".....

23/12/2010

Ets la reina de JUGANT.....JULIA, TERENCI MOIX apa fins el 27 o 28 depen de les festes

28/12/2010

Ja sabem que el nostre autor es an Terenci Moix,ara anem pel titol de la novel-la,que francament a hores d'ara es bufar i fer ampolles,
"I es que el personatge central de les cintes que el gran W...C....havia gravat a Barcelona es,precisament la maltractada cultura dels catalans,acompanyada pel seus fills sense discriminaciò,inclososo els mes bords,i com objecta catalizador en aquesta enquesta intencionadament apassionada...." Fotli¡ amb la ampulosa "parrafada".
No li trobeu un regust propi d'un altre autor?

4/1/2011
Quant un grapat de gent "guapa",van descobrir an Ramon Moixi decidiran,sobretot la Campmany,que aquell xicot del Raval era la gran esperança blanca de les noves lletres catàlanes,i naturalment ,ell,exhibicionista de mena,va fer mans i mànigues per complaure als seus "amics mecenes"especialment amb aquesta novel-la.
"volem,tots plegats,sobre la catifa omnipotent del seny i jo retrobo a l'Eixample,quant encara era nen,embadalit davant de les façanes que no conserven misteris.admirat de la suprema perfecciò del mòn,de la resposta plàstica a una diàfana ordenaciò del pensament...."

8/1/2011

EL POETA NACIONAL ISCLE GARSO

"-M'haura de perdonar si la meva conversa es mes breu que no voldria.Gaudeixo de tan poca salut que no se si en tinc gens...a mès,espero una altra visita,i la puntualitat ha estat,des de sempre,una virtut de que he pogut presumir..."

EL PRINCEP DE LA CRITICA

"Lletres esperin,amb l'orelle ben dreta,els missatges xifrats que Roldà ha anat dictant al llarg d'una existencia completament dedicada a la telegrafia de les ideas...."

VETES,FILS I NOVEL-LES

Dsposo de molt poc temps,encara he di dinar i voldria aprofitar la jornada intensiva per anar escrivint una novel-la, que penso presentar al premi de la Caixa d'Estalvis de Sant Celoni..."

PISTA 11/1/2011
An Moix,pertanyia a una famìlia amb taulell,i això representava viure en discreciciò las ideas politiques,però una vegada introduit en aquell mòn de revolucionaris de whiski car,i Chanel n.5,el nostre home,es va significar,alegrement amb tots els terrabastalls que organitzavan els seus "amics".....
"...finalment aceptat per la "gauche dorèe"perque havia llegit Hawlhorne,o ni que fos qualsevol altre mestre de la literatura universal".....
"No tè gens de raò¡¡¡-exclamar Nuriona valls indignada.
-Si aquest brètol es pensa que tota la nostre lluita,pot quedar triavilitzada en una aliança oportunista entre capelletes...."
14/1/2011
LA CASTELLONA:En va rebre fumant un puro,i el símbol divertia,no exactament per la seva peculiaritat.......
LOLA ROGER:Adultera i lletraferifa.
Segur que era l'any 62.No me'n podia recordar.Havia estat un vist i no vist....a l' apartament del meu primer amant,si un imbecil fotograf.......
EL NOI DEL ESCORPI:
Encara ens grinyolava la cinta del novel-lista de diumenge a la tarda.Mès que no pas una veu,era un conjunt de xiscles indignats......

J'ERA HORA......INCREIBLE!!!!!Terenci Moix oblidat,perfecta Cicerone,graçies,però el any pinta "fatal".El dia 22 nou enigma.

EL CAS D´ UNA DONA QUE NO ES VA DEIXAR TREPITJAR

2010-12-07T12:03:00.007+01:00

22/11/2010

Estrangera, però a hores d´ara aniria pel món amb passaport Europeu. Va fer un casament de conveniència, però malgrat això , feliç, esclar que el seu home feia molta patxoca......

La seva família natural, fou protectora del poble d´ Israel, i la nissaga paterna farcida de sants i Beats.

El veinatge barceloni va ser ballogadis, però podríem dir que i estava empadronada. Qui es???

PISTA 11/12/2010
El seu,va ser un "bodorrio"de revista "HOLA",ella va vestir una tunica blanca que acabava en una llarga cua,el cabell cobert de flors naturals,i el rostre amagat per un vel.El casament havia aixecat molta expectaciò i las millors famìlies i foren convidades,el nuvi volia fer saber a tot Europa que a Barcelona se sabien fer les coses con cal.El Papa hi va enviar un Cardenal amb benedicciò i bula Papal inclosa,la Catedral va lluir com mai....però lo millor va ser quant la nuvia va respondre amb català i bent alt¡¡¡¡ a la fòrmula matrimonial.

PISTA 14/12/2010
La nostre dama,va enlluernar al tot Barcelona tan intel-ligent,tan elegant,tan misteriòsa.....tot eran rumors,rumors i xafarderies,que si els seus cabells,al natural i sensa enguents,no eran tan rossos,que les seves minyones eran quiromàntiques i preparavant "filtres d'amor" i ancanteris,que no va arribar verge al llit nupcial......pèro el seu marit,faldiller de mena,reia i no amagava la seva feliçitat ni el seu despreci a les xarrameques socials.

16/12/2010
La seva famìlia va ser protectora,a cuansevol preu dels jueus,pero no eran semitics,a seguir rumiant Ofelia

Doncs si Sra.Violant d'HONGRIA.Jo un misteri?NOOO,en tot cas,una dona consciènt de les seves limitaciòns.....estic a les primeres 100 pg. del teu llibre,no m'al puc treure de les mans,i mira que tinc la casa convertida en un Hospital,filla malalta,nets malals....apa fins el 23.

EL CAS D'UN BARCELONI MALAGUANYAT

2010-11-22T20:26:00.005+01:00

1988:Barcelona,de la mà del Batlle Rius i Taulet,treballava nit i dia per poder inagurar degudament l'Exposicio Universal.Centenars de famìlies,majoritriament págueses,hi afluient amb l'esperança de millorar,entre aquest inmigrants hi trobem el nostre home enigma.

Aquell 1888,va ser tambè l'any de la fundaciò de la UGT,nasquè a Barcelona on va residir la central fins 1899,que es va traslladar a Madrid,a causa de l'escas entusiasma que el proletariat català li va demostrar.El jacobinisme no "provar" gens al nostre poble.

TORNAR A SER MOLT FACIL¡¡¡¡¡¡

26/11/2010

El nostre "tapat"va arribar a Barcelona,quant la seva mare encara l'alletava.En la seva biografia,plena de contradiccions,ja troben en aquest fet la primera,el seu principal biógraf va dir que el nostre home tenia tres anys en aquella data,però tambe se sap que la seva mare es va guanyar la vida fent de "dida"......extrany no?,mentre el pare treballava en les obres de l'Exposiciò.El segon,fou el lloc de neixament,el poble de la seva mare va ser aceptat com a bo fins els anys 70 del segle passat però.....un historiador molt famosos,va trobar la seva partida de neixament en una capital de provincia,OJO a la pista fotografica¡¡¡¡¡.La tercera el any del seu neixament,amb dos anys de diferencia segons els cronistes.

PISTA 30/11/2010

El mostre home,va deixar l'escola als dotze anys,fou alumne de les escoles fundades per Ferrer i Guardia,i com la majort part del noies de la seva classe social es va possar a treballar com aprenent,obligat a ajudar als seus pares amb una setmanada miserable però imprescindible,però el seu geni el feia durar poc a les feines.

Els aprenents patian un tracta embrutidor a principis del segle xx,ja que cap llei la reglementava.La seva primera batussa la va viure al any 1902.i aquest fet li reportar la seva primera detenciò i tambe un gran prestigi entre els companys,nomès era un adolescent,i ja tot un "lider".

Aquest Sro. de la foto,va ser el seu advocat i amic....

ERA FACIL O NO ERA FACIL?....efectivament Salvador Segui, tornem dimarts amb una nova recerca

EL CAS D'UNA DONA AMB TOTS ELS ETS-UTS

2010-11-15T11:31:00.009+01:00

Avui proposem la recerca d'una dona,que per cert els tenia molt ben possats,d'aquelles que tan l'agradan al nostre comú amic Cicerone......
Es diu d'ella,que era macota,intel-ligent,valenta,tossuda i sabia escollir molt bé els aliats i els amics.
Va tenir una vida llarga,plena d'entrebancs,però també molt "glamorosa",va tractar de tu a tu a la gent més important del seu temps,i va donar llustre i explendor a la ciutat de Barcelona.
FACIL...FACIL

Es S.Pau del Camp,i tambè una gran pista,apa que donc "peixet"...Quant va ser "reconstruida"?

20/11/2010

Ets una fura.....clavat lo de la "tele"

Va neixer en bresol d'or i en una ciutat,que hores d'ara imaginativament restaurada,es un empori turistic.

Fou educada per manar,cavalcava com un home,sabia llati,apologia,musica i per arrodonir el seu curriculum,una dot llaminera de debò.Li plovien els pretendents,i d'entre tots el seu pare va escollir a un barcelonì,que per cert,es va sentir profundament afalagat,ella era una "bicoca"....no sabia el pobre home on sa fotia,la nostre dona enigma era d'aquella mena de persones.a les que l'agradava remenar les cireres.....sempre¡¡¡¡¡

CLAVAT,JULIA I CICERONE,ERMERSENDA DE CARCASONA

EL CAS D'UN PARADIS PERDUT

2010-11-11T19:45:00.003+01:00

Barcelona es una ciutat espetcialitzada en auto-destruirse,la dèria dels seus Ajuntaments a la "piqueta,caixa,cobro"ha destruit,i encara destruiex amb tote la barra,tot lo de peculiar que tè i tenia la nostre ciutat,fora del casc històric.S'això l'afegim els "hereus escampa", tan poc respectuòsos amb la tasca dels seus pares i avis,entossudits en construir una ciutat comparable a Paris,i tan amants d' allò de "la pela es la pela",i trobem la causa de la desnaturalitzaciò del nostre "PARADIS PERDUT".

PISTA D'OR:

Aquest indret esta documentat,com part de Barcelona del segle XII ença.

EFECTIVAMENT,EL BARRI DEL PUTXET¡¡¡¡¡MAI S'HABIA RESOL UN ENIGMA TAN RAPIT.
Benvinguda Ofelia.

EL CAS D'UN NOI INEXISTENT

2010-10-01T19:15:00.022+02:00

Com Peter Pan,el nostre enigma ni h'existit ni ha crescut,segueix parat en el temps dins una historia barcelonina.D'ell sabem nomès lo que hens vol explicar de si mateix,i analitzant aquest pensaments deduim que era veì de ciutat vella,i pertanyia a la geberaciò dels "60",es fill d'un barceloni d' aquells que donen llustre a quansevol ciutat.La seva deria era guaitar la mar....."...es una sort això de viure a prop de mar i comtempla vaixells,perquè es clar l' aigua del port,plena d' oli no serveix ni per mirarla...".

Apa a rumiar,qui es?

Es un noi d'aquells,que a mi m'agradant tant.

PISTA 4/10/2010

Com cada dia a la mateixa hora,el nostre noi,va passar davant el monument a Colon,el navegant el tenia absolutament preocupat: "Tot el dia enfilat allà dalt,ha d'acabar bèn marejat el pobre home"com fascinat el tenia una taberna,de nom digne de R.L.Stevenson, a l'altre banda del Moll de la fusta.Un dia de fort ventajol de mar se li van assecar els llavis i va decidir axugar la sed en aquell lloc,que sempre l'havia fet un cert respecte malgrat el seu pètic nom,al obrir la porta, h'entrar.....el soroll del carrer es va apagar sobtadament,com si no existits,i en veure l'interior va obrir uns ulls com toranges........

Doncs si vols dir el nom,doncs no,però.......

PISTA 6/10/2010

....llums de quinquè,botes de vi apilades fins el sostre,un taulell vell i galdos,el taverner i un parell de clients d'especta estrafalàri,que se al miravant com si fos una aparició....va sentir por.

-Bona nit- va dir fentse el valent.

-Bona hora-va contestar el taverner,tots el van observar boca-badats

-Ai carai¡ i com ès que t'has vestit aixi minyo?i que hi fas aqui?-

-Jo? he vingut a beure,tenia set...però estic fent tard i me n'he de anar,bona nit-va sortir rapidament al carrer,però es va aturar en sec,allò que veia no podia ser¡¡¡¡¡¡

Efectivament maca,literari

PISTA09/10/2010

Es llegenda urbana,que a Barceloa,tenin tres o quatre esquerdes o portes del temps,la mès coneguda es la d'Arago-Ps.de Gracia.A ciutat vella,diuen,que han podem localitzar un parell mès,no se si el pare de la nostre criatura coneix aquesta brama,però si analitzem el seus escenaris potser si.....

"Va tornar a entrar a la taverna,blanc com un full "Ho han tret tot¡¡¡¡¡" va cridar i ple de por va preguntar

-Però que passa? en quin any som?- la gent de la taverna estaba tan sorpresa com ell

-Quin any som? estas malal vailet?"

PISTA 11/10/2010

Tinc l'esperanza,com incondicional admiradora,que dintre de pocs anys,el "pare" del nostre noi,per aqueste dades,sigui primera "plana"de tots els diaris.

"Ara si que l'hem feta bona¡,no hi havia gaire cosa a investigar pel que semblava havia fet un salt en el temps,i aquells carallots explican-li una historia de lluita heroica,que no li sonava ni vagament.Però ell tambe havia de donar explicacions.....llavors se li va acudir ensenyar el rellotge,va ser tote una troballa.

-Carai¡¡es com un rellotge de campanar i que es lliga al braç¡¡¡¡

PISTA 15/10/2010

L'autèntic autor d'aquest enigma,ja que jo he matllavat l'historia,va ser un nen de post-guerra,amb totes les carencies aducatives d'aquells temps,no cal dir ,que de l'historia de Catalunya ni han parlavant.Jo crec que aquest petit llibre ,es una venjança,envers aquells pobres mestres aterrits de por devant les represalies franquistes, o bè convencuts de la bondat del "nou ordre",i de la seva propia famìlia que com quasi totes no parlavan davant la canalla.

"amagat en aquella cambra fosca on el taverner l'havia introduit a corre-cuita . Al arribar aquella colla de desconeguts,sentia terror,d'una banda aquell salt de dos segles.....i d' altra banda aquella gent que entrava i sortia en paquets que entafonavan dins una bòta buida

CONTRABAN¡¡¡¡¡¡"

MOLT BE CICERONE¡¡,ARA TITOL I AUTOR

PISTA 19/10/2010

Lligan caps,d'escardussers comentaris faniliars,el nostre autor,va descobrir que a Barcelona n'havia passat una de molt grossa,bè a tot Catalunya en realitat,e imaginatiu com era,es va montar una aventura on ell salvaba la ciutat en el ùltim moment.......d'aquells pensaments neix el nostre relat enigma.

"Mirà a banda i banda de la plaça,i cames ajudeu-me la va travessar i s'endinsar per un carrerò...s'aturà a la vora d'un grup,pensava que la millor manera de passar desapercebut era fer com tothom.

-Però que passa?-va preguntar a un altre vailet

-Semblar quetornara a haver "calamarsada"-

-Que hem de fer?-

-Ja diran alguna cosa,de moment es reforcen les defenses dels baluards i de les muralles-

-Santa Maria¡-deien veus porugues,altres mès exaltades.....

-Privilegis o mort¡¡¡¡¡-"

PISTA 23/10/2010.

El nostre autor va creixer...va anar a l'Universitat...hi va viure molt de temps,escrivint i ensenyant als nois com escriuen els altres....

"tots els carrers eren transitats per tropes dividides en escamonts.Tots els carros i cavalls havien passat a disposiciò de l'exercit resistent,totes les portes de la ciutat,tancades de feia un any per raò del bloqueig,s'apuntalaven amb estaques.Era impossible sortir de Barcelona o entra-hi,la gent,resignada o furiosa,feia el cor fort disposada a aguantar fins el final".

PISTA 26/10/2010

Que podria fer un noi del segle xx al bent mitj d'aquell merdrer?...doncs correr fins la pl.San jaume,amb l'afany de ser ùtil.....però va parar en sec,la pl.li era completament desconeguda,petita i amb aquella esglèsia allà el mitj.....

"-Que hi feu aqui?-un home armat els barrava el pas,el nou amic del nostre "prota",coneixedor d'aquelles circunstancies,va parlar decidit.

-Doncs,volem veure el Conseller en Cap-

-Esteu frescos¡no veieu l'enrenou que hi ha?no sabeu que tenim els castellans a quatre passes?-

-Si pero`el meu amic ve de lluny i....-

-Tu si que vèns d' Arbeca¡ au marxeu que torna a haver bonbardeig-

S'iniciava el capvespre,però l'activitat de la ciutat no cessava,els habitans de Barcelona s'ho prenien amb certa filosofia,i si calia sortir al carrer ho feien malgrat els canons enemics"

PISTA28/10/2010

El pare d'aquest relat,un cop finalitzat,el va presentar al premi Joaquin Ruyra,i el va guanyar,com tambe al "Serra d'Or" (1981) i fou inclos a la llista d'honor del premi de la C.C.E.I.del mateix any.

"....-Baixo amb els meus homes a la vora de la porta.obrirem un pam el portal,si us descobreixen podeu tornar a entrar,bona sort ¡-

-Aquest es l'Oleguer-els dos minyons eran idènjtics,es contemplaven bocabadata......-

els lligaren per les espatlles i la cintura,amb un nus fàcil de desfer a les fosques.un dels homes remugava.

-No havien dit que eren dos vailets?-

i els van començar a deixar anar muralla avall....tocà sensa problemes terre,es desferen de les cordes i es van estar una estona quiets,enganxats a a paret,per avesar-se a l'obscuritat i per cerciorar-se que no havien estat vistos.Al cap d'uns minuts en Pere vadir;

-Esteu a punt?-

-Quant vulguis....-

I s'ensinsaren en la nit,en direcciò as soldats enemics.

30/10/2010

DONCS NO,HAN SAP GREU .

2/11/2010

SIIIII¡¡¡¡¡¡"L'historia que an Roc Pons no coneixia" Jaume Cabre.

Tornem divendres .....

EL CAS D'UNA VIDUA POC ALEGRE

2010-09-10T12:50:00.015+02:00

EL CAS D'UNA VIDUA POC ALEGRE

PISTA 10/9/2010

Cerquem l'identitat d'una barcelomina molt important,dins el seu peculiar greni esclar,nascuda el rovell del ou de la ciutat,poc avans de la guerra del francès,va rebre l'educaciò propia de la seva classe,institutrius,preceptors i capellans.

Als dotze anys va decidir ingressae al Carmelo,els seus pares li van portar.....desprès d'una conversa amb la Mare Abadessa,aquesta la va fer tornar amb la seva famìlia..."massa jove" va dir,la noia era "rareta"fins i tot per las carmelites.Però això no va ser un obstacle per ella,intrepida com era va iniciar el noviciat pel seu compte i a casa seva mateix¡¡¡¡¡¡

PISTA D'OR: El seu nom de pila vol dir,"en mans de DEU"

PISTA 13/9/2010
D'aquell dia ençà,la nostre noia va fer una vida retirada i peculiar,anava i venia com una baldufa de la seva parròquia a casa, amb gest devot.Missa,oraciciò,lectures exemplars i fer la guitza a les minyones com unic gest munda,que si una molla a terra,que si un bri de pols en una calaixera...organitzava un Parsifal de deu ni do,i aquesta deria per el "tot net"tambe el trasladava a la seva vida espiritual,podríem dir que era una adicta al confessionari.Fins el dia que un company del seu pare,Procurador del Tribunals com ell,va decidir matrimonia,i sabador de que el seu company tenia un estol de filles,li va demanar permis per visitarles...i mira per on es va fitzar en ella,tan jove,tan recatada,tan llaminera.....els pastissets de cortesia van ser tote una troballa.
PISTA D'OR.: El pretendent era un ric hereu de la plana de Vich.

PISTA17/9/2010

Quant ella va dir si,la seva famìlia va "flipar",el mèrit fou del seu confessor,i en po temps davant l'altar major de la seva parroquia va donar el seu consentiment solemnement.Malgrat ser un enllaç en pocs convidats,la parella era un xic "conca",el seu pare s' els va gastar,el nuvi so valia,ella va arribar en carrossa a l' esglesia,la mateixa esglesia que la va veure neixer a la fe,i el àpat va ser servit explèndidament per an Maurici del carrer Boquer,el coc i pastisser mès reputat de Barcelona,refresc,dinar i sopar,tot a casa de la nùvia,

Desrès dels gran tiberis,la parella va creuar la Rambla,canì de la seva nova llar,amb alegre caminada......

PISTA D'OR: El nom del seu marit era Teodoro de Mas.

PISTA 21/9/20010

Ela nous casats,van anar viure a l'altre banda de les Rambles,baixant a mà esquerra,potser no exactament en el mateix carrer de la pista fotogràfica,però si en aquell emtorn,es un pis gran,fred però amb la gràcia i espontaneitat que li van donar els bons artesans d'aquells temps,mobles estil Lluis xv,gabinet a la "xinesa",per rebre les visites,saja i alcopba amb daurats,garlandesi motllures daurades,i un racò especiel habilitat per oratori.

Eran rics i foretn una parella feliç,ell respectava la seva espiritualitat,ella va parir vuit fills,cinc noies i tres nois......

PISTA D'OR:Les seves cinc filles van acabar fentse totes monges.

EXACTA JULIA, J.DE V.

PISTA 25/9/2010

La seva placida vida es v'esgarrar quant Napoleo va decidir fer la guitza a tot Europa,al invadir la peninsula,el seu home va ser movilitzat.

El francesos creien que a Catalunya hi trobarien gent amiga,van alternar la represiò amb bones maneres,van retornar al català la categoria de llengua oficial,glosavan el origen Carolingi del Principat,però el poble no es va deixar entavanar i la guerra avançava i avançava,amb totes les seves miseries,ella va decidir deixar Barcelona rumb a Vich,a les terres del seu marit,on la subsistencia li seria mès facil i segura,i allà es v'assabentar de la mort del marit,però no h'havia temps pel dol,els gabatxos ja picaven a les portes de Vich.....la brama de violacions la v'aterrir,volia amagar vles nenes,i de nou va fugir,cam`del Montseny

CAS RESOL¡¡¡¡SANTA JOAQUINA DE VEDRUNA,molt b CICERONE i JULIA

EL CAS D'UN POLIEDRIC DEL EIXAMPLE

2010-07-20T19:25:00.026+02:00

Primers anys del seglexx....darrers dies de maig,carrer de Diputaciò,neix el segon fill d'una famìlia creativa,trepidant,divertida i de butxaca fluixeta.Son pare era impresor i altres oficis...sa mare modista.Procedencia familar baix Penedes.
Als nou anys en ple Passeig de Gracia,va veure com filmaven una pl-licula,es va quedar boca-badat i va decidir que ell es guanyaria la vida fent cine,tote una intuiciò...però anem pams....
Que...facil...dificil?

PISTA 22/7/20010

El nostre xiquet va ser alumna de l'escola catalana Mossèn Cinto,que fou clausurada per el sàtrapa Primo de Rivera.d'allà va anar a petar,als dotze anys,al Colegio Ibèrico,centre estricta sansa cap modernitat pedagògica.La seva famìlia era d'aquelles que mai havia cregut en els Reis magics,i la informaciò dels fets naturals i sexual s'ensenyavan a casa,amb un afany de neutralitzar l'educaciò "carca" d'aquella escola,que per cert era l'ùnica que es podien permetre economicamet.
Els diumenges tan ell com els seus germans,frecuentavan un centre al carrer Bruch,una mena d'esplai,a carrec d'uns capellans francesos,que feien del deport tecnica educativa,allà va descobrir el futbool i el Barca.

PISTA 27/7/2010

L'any 1924,la seva mare va patir una recaiguda de la seva malaltia pulmonar ,i per consell mèdic tote la famìlia es va trasladar a viure a un poble de muntanya. Tan ell com els seus germans si van integra rapidament,i allà el nostre enigma va descobrir uns nous camins de futur.L'automobilisme,el domini de la llengua,i el dibuix,gracies al mestre del poble,i al mecànic Joan M...,que nomès amb quinze anys li va ensenyar a conduir,i a montar i desmonar un Fiat Torpede descapotable .

PISTA 31/7/2010

Octubre 1926,la famìlia va retornar al carrer Diputaciò,la situaciò econòmica tornava a ser difìcil.El seu germà gran va trobar feina al diari "LA RAMBLA",i ell tambè va voler colaborar en paliar aquella circunstancia,i cada diumenge de futbool a Can Barça",plantava la paradeta,amb una carpeta de dibuix i una cadireta plegable i davant els "cules" feia i venia caricatures,els seus grans "hits"Paulino Alcantara,el filipi gol,i "Pepe Samitier".Gracies aquells ninots va conseguir una colaboraciò a "EL BE NEGRE",eran quatre rals,però tot era bò,la seva mare ja no podia traballar,i la crisis apretaba l'imprenta del pare.

ANEU TOTS MOLT BE.....QUASI HU TENIU

PISTA3/8/2010

Els seus ingressos eran mínsos,malgrat treballar en dos diaris alhora un de mati "LA PUBLICITAT" i un altre de vespre "LA RAMBLA",sensa deixar la colaboraciò setmanal "AL BE NEGRE",i a mès a mès ajudadava an Manuel Fontanals,escenògraf de J.M.de SAGARRA,que significava un bon pessic de tan en tan.Sempre va entregar tot allò que guanyava al seu pare,la malaltia de la mare representava una gran despesa,fet que va mantenir fins els 23 anys,quant la pobre dona va morir,vìctima d'un mal lleig i no de la tuberculosis que va patir durant anys i panys.

PERE CALDERS?...DONCS NO.

PISTA6/8/2010.
Amo de la seva butxaca el nostre home es va indepentdizar,ja que de la mà d'an Josep Sunyol es va convertir amb l'ànima de "LA RAMBLA",on hi va fer de tot,redactor,reporter,ninotaire....amb una bona millora econòmica. El seu primer pis el va llogar molt a prp del diari i gracies al seu tarannà vitalista,el va convertir en el punt de trobada d'un grapat de periodistes,eran habituals an PLANES,GASCH,LLADO,SALES i la misteriosa IRENE POLO.
Es diu que fou el "pare" de la famosa pissarra que penjava del balco del periòdic,on publicavan de manera casolana,els resultats electorals i del footbol,amb un encapcalament que dei..."A compte del que publiquem en l'ediciò d'aquest vespre"

PISTA 10/8/2010

La Radio era el gan "bum" d'aquells dies, i "LA PUBLICITAT"va instal-lar una emissora ,sabeu a on?....al lavabo.Cada vespre s'emetia un diari parlat i el nostre enigna el dirigia.

Una llum vermella i un cartell enganxat a la porta,que deia "Xestà radiant,silenci"avisaba a tote la redacciò,la situaciò esdevenia comica,sobretot si an Josep M.Planes hi feia "coña",rectificant el text "En X..està radiant,,,de satisfacciò",segons ell tot era cuestiò de gelosia,ja que compartia feina i "lavabo" amb la noia mès bonica del diari Enriqueta M....

PISTA 14/8/2010

Els dies de vi i roses es van acabar,amb l'assesinat dels germans Badia a mans d'elements del Sindicat del Transport.
Una bafarada d'aire podrit i por va inmobilitxar els ambients intelectuals,la situaciò era inaguantable i la prensa no estava gens motivada a denunciar,i en mitj d'aquell silenci dos periodistes,Josep M.Planes a "LA PUBLICITAT",i el nostre enigma a "LA RAMBLA" van desafiar a la FAI.
En plena campanya d'informaciò...un dia, Justo Bueno,l'assessi dels germans Badia,li va fer una visita.Si publicava res mès del cas el "pelava".....es va espantar i marxar precipitadament a Paris,sota la proteciò de la Generalitat,en Josep M.Planes es va quedar.......

PISTA 17/8/2010

Aixì va poder evitar el mateix desenllaç que an Josep M.Planes,però la seva dolça vida parisenca va ser molt curta,dos mesos i mig desprès,ja tornava a ser a Barcelona,la defensa dels valors en una guerra civil al va empenyar a tornar.Però malgrat la seva curta estada es v'asabentar i posteriorment fer saber a la prensa, que Carles Sentis era un espia franquista.

Fou voluntari en la columna K.Marx,fundador de la revista de guerra "VENCER¡",combatent a Serra Alcubierre,ferit davant del cementeri d'Osca,va travessar el Ebre la nit del 25 de juliol,el 14 de febrer de 1939,va tornar a trepitjar terra francesa,amb 274 homes al seu carrec,i per març s'exilia a Tolosa de Llenguadoc,desprès de rescatar els seus germans de camps de conmcentraciò.

PISTA 21/8/2010

El matì del 13 de juny de 1939.ell i tot el seu clan salparant de Paulhoc-Trompreloup rumb a Mexic.El dia 7 de juliol van arribar al port de Veracruz i d'alla a Saltillo,poble majoritariament partidari del general Franco,on els republicans van ser molt mal rebuts i fins i tot rebutjats.

Pere Calders.ja instalat a D.F.,asabantat de la situaciò li va enviar els diners que calien

per deixar Saltillo,a més a més l'oferir un lloc de treball com a dibuixant,en una empresa de publicitat.Allà va coneixer a Pin Crespo,una noia del PSUC,antiga amant de Joan Comorera,especialista en propaganda politica,...va ser un amor foll,però una relaciò infeliç.

PISTA 25/8/2010
1941:Pin i el nostre home es van dir adeu aquella primavera,i mai mès no es van tornar a veure desprès d'un any tormentos.
Aquell Nadal,un bon amic Bartomeu Costa,li presenta a Loiuse Mercader,la dona de la seva vida.
Com a dibuixant va ser contractat per fer la campanya publicitaria de Radio Mil,d' allà v'anar a treballar com escenògraf de cinema,on coneix a Mario Moreno,del que fou un gran amic,i de la seva ma es v'introduir dins el mon de les productores cinematografiques,i el somni infantil es va convertir en realitat.

PISTA27/8/2010

La seva primera "peli"fou "DOÑA BARBARA",va seguir"VIVA MI DESGRACIA"i durant el rodatge d'"UN DIA CON EL DIABLO"va coneixer a Mario Moreno,d'ell va dir sempre "Jo soc amic de D.Mario,no d' an Cantinflas".El seus millors anys dins el mon del cine van ser 1950,1951,"Viva Zapata" i "Los olvidados" d'Elia Kazan i Luis Buñuel foren la "collita"¡.

Escenografia,vestuari i exteriors van seva obra seva.Dedsprès va seguir la "tele" Canal 4,on va crear 25000 escenografies. VINGA QUE JA ESTA MOLT CLAR.......

PISTA 31/8/2010

LA CAMERA EM FA GAUDIR DE VALENT"
El 1964,va filmar en 16 mil-lìmetres,subvencionat pel Museu Nacional d'Antropoñogia,el documental"La sabiduria Maya",peça pedagògica encare actual en les escoles mexicanes.En aquella decada,el nostre home es va fer ric,i els seus automovils era l'enveja de Pere Calders,tan mal conductor com bon escriptor,mentres ell feia "birgeries" amb els cotxes.Casat amb la bonica Lluisa Mercader van tenir quatre fills,tres noies i un no

PISTA4/9/2010
Ien mitj d'aquell anar i venir,cercant exteriors,encare tenia temps per traballar con editor de "LA NOSTRE REVISTA"que diriguia el seu pare i que es va publicar ininterrumpidament del 46 al 54,i hores d'ara es el millor arxiu del exili català a Mexic. I colaboravant Pere Bosch i Gimpera,Rafael Tasis,Manuel de Pedrolo,Carles Pi i Sunyer i naturalment Pere Calders,tots ells pertanyiant a la generaciò que van fer catalanisme intel-lectual incansablement.

PERO QUE PASSA? SI ES MOLT FACIL.....

UFF¡¡¡QUIN DESCANS.....EFECTIVAMENT EL GRAN TISNER¡¡¡¡¡

HISTORIES D'UN CARRER SENSA HISTORIA

2010-07-09T12:51:00.006+02:00

Sèrie carrers de Barcelona- CAPT.3.

Iniciem la caminada:

A primer cop d'ull semblar un carrer sense història,ni llatg ni curt,anodì i vinguts a meinys,però sota aquesta imatge s'amagan un grapat de fets molt lligats a la nostre història.

Va neixer al cens municipal a principis del segle xx.La primera casa la va fer construir un empresari de la nova burguesia,era una torre preciosa,d'estil modernista,amb torratxa poli-cromada,estuc sosat i ferro forgat,tan a la reixa con a la barana de l'escalinata d'accès.

hores d'ara presenta un aspecte lamentable i desnaturalitzat,però encare conserva un cert regust encisador......parem,en aquesta casa si va courè una de grosa.

PISTA13/7/2010

Efectivament,es la torre Peris Mencheta,però no es el carrer Peris Mencheta.

Mort D.Francico prematurament,el seu fill i hereu,i va viure esporàdicament,la gran torre va ser utilitzade com lloc de prestigi i de rebre,la seva pinacoteca ,es diu que era molt bona.

Però un dia de juny del any 1923,la casa va entrar en ebulliciò,si preparava una "kermesse".Lo bo i millor del gremi periodístic si va reunir fingin un sopar d'estiu,aquella nit es van recaptar 50.000 duros per ajudar a finaniar un còp d'Estat.Cal dir quin?.

1935:La casa va ser buidada i tancade.

1937:reconvertida en casa de repos per oficials ferits.

1940:Va retornar a la famìlia propietaria.

196?:la comprar una cooperativa educativa.

MOLT BE, CAN PUJOLET. Enigma resolt,

NOTA PER ANONIM:

Doncs si,en el nº6,en aquella casa tan lletga,que fa cantonada.

El any 1939,va ser ex-propieda per la Jefatura Provincial del Movimiento.

El 1945,semblar ser,que fou regalada a una famìlia de refugiats alemanys.En el jardì-bosquet que donar a Can Pujolet,si celebrava l'aniversari del Fuhrer fins els anys 56 o 57. Lo del poeta tambe es veritat.

Dius el nº23?,llavors ets familìa del Cesc oi?

UNA FAMILIA COM CAL

2010-06-19T13:28:00.009+02:00

BARCELONES DE PAPER- 4 capitol.

L'enigma que avui encetem,l'inicio amb una anècdota personal,crec que es una gran pista.Tot just estrenava adolescencia,quant en companyia del meu avi i un così,vaig anar a una estrena teatral al col-legit de metges,en aquells anys el quadre escènic dels metges era molt actiu,escenificavan una obra d'un jove autor inedit a casa nostre,l'acciò girava en el si d'una famìlia rica,molt rica i d'una venjança,al acabar :
-Això amb recordar lo que va pasar a Can.....-aqui el nom d'una nisaga molt coneguda.
Aquell comentari va despertar la meva xafarderia....vaig fer indagacions,algù han va fer a mans una novel-la,l'anecdota central era mes o meinys la mateixa,i totes dues histories inspirades en fets reals.

PISTA 22-6-2010.

EPOCA:
Voluntàriament omesa a la novel-la,però en la realitat,tot va començar durant la Gran Guerra.

PERSONATGES:
Una famìlia com cal.
Real:Coneguda nissaga de tradiciò maçonica.

ESCENARI:
Un entorn gris i claustrofòvic.
Real: Tambè.
Als "protas",tenen un regust Calderonia. i el seu cognom,real,perviu en la nostre ciutat,i en el mateix lloc dels fets.
EP¡ jo no el diré,nomès demano el tìtol de la novel-la.

PISTA 25/6/2010

Quant els primers nuclis fabrils es van estendrer per els voltans de Barcelona,era costum d'edificar la casa del "amo"dins el complexe industrial. Molts d'aquells propietaris hi van viure,sobbre tot en un principi,per altres nomes era una presencia testimonial del poder i a voltes "picadero sexual". No aixì per la nostre famìlia inspiradora,on els Hereus sempre hi van viure,fins l'adveniment de la Republica,cal reconèixer que el casalot era bonic i tenia una bona ubicaciò. Però la vivenda descrita,en la nostre novel-la enigma,s'allunya molt de la realitat,es la descripciò d'un altre edifici absolutament lùgubre,potser amb un inten d'enmascara els fets.

Certament es una historia similar,pero no,aquesta es mès truculenta

PISTA 29/6/2010

Es diu,es recordar,que la Sra.de la casa era molt bonica,filla d'un notari desprestigiat i venut,que frisava per casar-l bè,i amb aquesta intenciò frecuentavan llocs que no eran del seu bras,es van coneixer al Palau.
Ell,tercera generaciò de fabricants,ric i culte s'en va enamorar.Va ser un matrimoni desigaul i malt vist.
La parella novel-lada,la formavan una noia bonica i elegant,orfe de pare,mare rentista de quatre rals,i un fabricant renegaire,nou ric i adust.
TEXT:

-Ja us coneixeu oi?- va dir la mare

Allargà la mà,sense dissimular que mo era del seu gust.

-Fa cosa d'un any que ens vam trobar en una festa.....ens vam dir poca cosa.Tu anaves amb un altre.....-se an va recordar,ell asegut en un racò,solitari,distant.

"Jo ballava amb L. i reiem i eram feliços.

Mes clar?.

Molt bè, "EL TESTAMENT" de Xavier Benguerel.
Aquest tema es reitaratiu,però la del "Testament" va ser una historia real,amb noms i cognoms,la foto de la fabrica resolt l'enigma.
Tambè l'obra de Baltasar Porcel "Els condenants",tracta d'una infidelitat, amb la mateixa vengança,a Mallorca i en el si de una famosa famìlia. Content "Cicerone"?.

EL CAS D'UN "ESTEL FUGAÇ"

2010-05-18T12:33:00.018+02:00

Darreries del sègle XIX,en un poble pre-pirinec i en el si d'una famìlia obrera va nèixer una nena,en una comunitat on les dones no tenien cap pervindrè.La van batejar amb el nom mès popular de catalunya,i la seva infantesa va ser de lo mès normal,"costura",famìlia i vida parroquial.

1906: En plena adolescència,ella i la seva germana gran,es traslladaren a viure a Barcelona i foren acullides per un oncle conco ,cercan un millor futur.

Apa JULIA que va viure en el teu barri.

PISTA 21/5/010

El oncle regentava un estanc,i rapidament les noies es van fer las mestresses,boniques i simpatiques regalavan una fràcia freca i natural que van encisar a una clientela entre bohemià e intel.lectual. Malgrat la seva joventut i sense vigilància materna, les germanes campavan esvalotades per el barri, descobrim una ciutat en ple creixament.

Eren els dies en que el Trianon es va convertir en el Pabello Soriano, el popular "Suri", i la Chelito es catapultava a la fama mentres l´ Ajuntament decidia obrir una Avinguda que anes del port a l´ eixample.

PISTA 25/5/2010.

L'estanc tancava molt tard,la seva clientela era majoritariament "teatrera",i les improvisades tertulies començavan al finalitzar els espectacles.

La nostre moia amb coqueta habilitat intervenia en las converses i demana lleguir els llibrets i mentres la seva germana anava de bòlit,cercan un noi honrat i treballador,ella va decidír ser artista.

El teatre Arnau els castings eran continuos necesitavan carn fresca,tan gran era l'exit els senyors de l'eixample s'hi escapavant sovint,i es barrajavan sensa manies amb obrers del port,marines i anarquistes,el Paral-lel era territori neutral,algù li va insinuar que podria provar sort,ella va contestar molt digna,
-J.o vull ser "primera dama"no cupletista.

PISTA 27/5/2010

Ramon T.es va encaterinar d'aquella noia alta,prima,elegant i amb una dicciò encantadora,i li va oferir un lloc a la seva companyia.va començar interpretan totes les minyones,entrava,somreia i sortia d'escena.....aixì que discretament va cambiar de "protector",ella volia mès,fou un altre Ramon,Ramon V.amb ell la "cosa" no va millorar gaire,interpretava les terceres "dametes",i sensa manies al va cambiar,això si amb molta classe,i Pere P.G. va entrar a la seva vida.Ell la va portar a la companyia de Adria Gual,i davant la sorpresa de Margarita Xirgu,tan segura de si mateixa,aquella estanquera del Poble Sec va rebre quasi les mateixes bones critiques que ella.

PISTA 2/6/10

La Xirgu la va furitejar rapidament,el seu saber-fer la crispava,no cal dir que va caurer de la companyia,però el gran Enric Borras la va contractar per el Romea quasi el mateix dia.

1913:La trobem a la cpmpanyia de Josep Santpere,i fins i tot els detractors del vodevil la van considerar una excelent actriu,un jove periodista de "La Vanguardia"la va descriure com "l'actriu que millor sap lluir un deshabille",(Sempronio).

Recordeu "Flor de Nit"?,es diu que Vazquez Montalban,li va matllavar alguns trets personals al crear la seva cupletista,però a ella, a diferencia del musical,qui l'engrescava eran els Sros. amb levita,mai els anarquistes.

PISTA 4/6/2010

Santiago Rusiñol,la va triar per estrenar "La lepra"i de la seva mà es va introduir dins el món del "Quatre Gats",on semblar ser que va coneixer el home de la seva vida,un paio amb levita i bona armilla,casat naturalment,però aquest fet era sacundari per la nostre Sra.,adéu-siau sro.Soler-Marye.....

1914:En qualitat d'empresària va crear la Companyia Catalana de Vodevil,contractar a Ferran Bozzo com a director i debutaran amb "Les filles de Venus"desprès...."La pitets s'ens ha casat""Pascua abans de rams""El pobre viudo" i el gran exit "El Sro.Josep falta a la dona..."aquesta ùltima tambè de Santiago Rusiñol",Però signada sota el nom de Jordi Peracamps,el vodevil no era una cosa "seria"

ENDAVANT NENA QUE LA CASA ES FORTA¡¡¡¡¡

PISTA 7/6/2010

Barcelona tenia la voluntat de convertirse en el Paris del Mediterra ,i sensa pausa construìa una nova ciutat,airejada,ampla i elegant,neixeren grands avingudes i l'anomenada A o gran via A,avançava entre muntanyes de runes i grans clots,dels que es deia que eran per fer circular trens sota terra.

Igual que ara la ciutat vivia un esclat de martingales,el "amic" de la nostre dona ,tenia un munt de negocis especulatius i ella es va fer amb un solar per quatre duros,volia aixecar un teatre,el seu teatre,precisament a la avinguda A.

PISTA 11/6/2010

Un nou espectacle va esclatar a la ciutat,el CINE,le gent feia llargues cues davant les barraques on es projectavan els films.

El nostre "estel fugaç"es va encaparra en fer una pel-lecula com a protagonista,el seu "mecenes"que no li sabia dir no,a res,va afluixar els "cales" i a rodar ....."Thais",es va estrenar el 1919,oficialment ella era la productora,però el resultàt no va ser res del altre mòn,el seu primer fracas,la crìtica la va trobar pretenciòsa i el pùblic massa intelectual.....

D'aquell any encà tot va ser diferent.

PISTA 15/6/2010

Desprès del fracàs cinematografic,ella va entrar en un impas contradictori,poc a poc s'allunya de les bambalines,va vendrer el seu teatre,quasi totalment vestit,i es va limitar a fer d'empresaria,en meinys d'una temporada..."mutis per el foro".

Sempronio li va donar el mal-nom d'estel fugaç,i va insinuar una malaltia,potser pulmonar?.

Sebastia Gasch,va parlar d' una "debacle"ecòmiva del seu protector,crisis dels any 20.

Una bona amiga de la meva famìlia,la poeta bergadana Rosa Ribera,fa finada,explicava que durant els pitjors anys de la guerra civil,el nostre estel vivia a Cercs,i que semblava no estar sola,l'acompanyava un Sro.

Va morir a Barcelona el any 1945 i fou enterrada amb el seu nom autentic,Montserrat Casas i Baque. AIXO S'ACABAT.....EL NOM EL NOM

UN HOME DE PETJADA CONTRADICTORIA

2010-04-26T19:09:00.015+02:00

El nostre nou enigma com mil-lers de barcelonins,era aragones de neixament,de classe benestant i de vida contradictòria.

Va aribbar a Barcelona procedent de Toledo,anomenat per un carrec importan i mai es va integrar,ni hu va voler fèreu,a la nostre cultura ni al tarannà de la ciutat,no s'estava de dir,parodian al seu odiat AZAÑA "Cataluña con su enloquecido nacionalismo es la culpable de nuestra Guerra Civil".Tot un "pajaro".

Apa la partida ha començat.

Si vas per Gomez Acebes,fred molt fred.

PISTA 30/A/10

Amic del General Yuste,el nostre home va fer la guerra en primera lìnea de foc,front del Tajo,i un cop acabada aquella barbàrie,va ser premiat i "re-col-locat"com ajudant d'un important català renegat,on podrìem dir que va aprendrà el "ofici".

Tres anys desprès va ser trasladat a Barcelona,on el van rebre amb tot el ringo-rango faxista propì d'aquella Barcelona corrupta,hipocrita i vengativa.

Si bé no tenia gaire tirada als afalac va saber olorar un gran "negoci", i adaptarse al merder generalitzat.

PISTA 4/5/10

El seu nom va ballar dins l'ull del huracà de molts escandóls,tan econòmics com ètics.Era rum-rum generallitzat que compadreixava amb els Muñoz-Ramonet i que las nits amb sexefàcil,d'aquella Barcelona famèlica l'havien fet perdre el "oremus".

En aquells dies hi havia a Barcelona mes de 118 meublès,i 113 prostíbuls repartits des del Raval fins la part alta de la Diagonal,els "serveis" anavan entre les 10 a les 15 pessetes. las travas eran moltes,edat,23 anys per les noies,res de fantasies eròtiques,res de trios i meinys parelles del mateix sexe.......

I el nostre home pertanyia a la "Liga contra la Inmoralidad",malgrat els seus peculiars gustos.

PISTA 8/5/10

1945:El nostre home,murri com era,va comprender que calia afluixar.El nacional-socialisme ja era una causa perduda,i va arribar a la conclució que fins i tot Franco podria caure,profeta no era,però per si un cas va ser prudent i seguir sent el "botafumeiro" del Dictador,fins 1947 que durant una visita internacional a Barcelona,li va organitzar un "plante".

El fet va passar desapercebut,l'imposiciò era tan estupida....però no així a la prensa estrangera,que hu va fer pùblic,i radio macuto la resta,els barcelonins es van petar de riure.

No JOLIU......

PISTA 11/5/10

Poc temps desprès va organitzar un segon "PARSIFAL".Aquesta vegada la victima va ser Julio Muñoz-Ramonet.convencut que la "coña-marinera" que corria de boca en boca era culpa del fatxenda d'an Julio,bocanoll malaltís,li va "endilgar" un gran moc,obligant a la poderosa família a sortir de Barcelona per celebrar un gran "evento".

La venganza va provocar un autèntic daltabaix,i la seva sorpresa fou tremenda al percebre que la gent es va pendrer,el seu gest com una confirmació de la brama que corrìa per la ciutat.

La festa es va celebrar malgrat tot,gràcies a un colega valencia,i tots els diaris espanyols han parlaran,fent principal esment de que hi va cantar Vctoria de los Angeles,vinguda expresament de N.Y.

Molt bè,era capella.....

Bisbe i arquebisbe.....

PISTA 14/5/10

10 de gener 1949:Li van fer la pell a Carmen Broto.

Un grapat de "bones famìlies estraperlistes" van consultar discretament a D.Octavio Perez-Vitoria,professor de dret penal,sobre el que havien de fer si la Brigada Criminal els cridava.

Semblar ser que fou un assessinat per encàrrec.El nom del nostre home constava a l'agenda de la meuca,però la policia mai el va molestar,el seu "gremi"era imtocable,en cert sentit ell tambe n'era client,no fìsic els seus gusto,es diu,que anavan per altres camins,així que quant el seu nom,va saltar al carrer,va fer responsables als Muñoz i tambe a Samaranch

EL CAS DE LES CARTES DE DUES DONES "CONEGUDAS"

2010-04-22T17:35:00.004+02:00

(Es tan fàcil que quasi en fa vergonya penjar aquest enigma)

Dues barcelonines...

Dues companyes de feina.....

Dues amigas....

Una guerra....

Dos homes intelectualment ìmportans....

Un èxili....

Unes cartes....

Un oblit....potser perquè ja éren l'una per l'altre,ombres nomès ombres.

Noms i cognoms,si us plau.

ERA O NOI ERA FACIL¡¡¡¡¡,Anna Muria-Merce Rodoreda

EL CAS D' UN BARCELONI ARISTOTELIC

2010-03-26T13:44:00.011+01:00

Eran el temps en que Barcelona acabava de construïr una nova linea defensiva,per tal de deixar respirar la ciutadania. la nova muralla se havia començat al barri de les Puelles i anava fins l'església de santa Ana.

Barcelona ja era una potencia marítima i comercial peró encara no tenia port,la seva construció era primordial per la ciutat.

Ja tenim escenari i època.

Home,humanista,nat a barcelona,i en cert sentit home d'església.

No es difìcil.

PISTA 30/3/2010

El nostre filòsof,va neixer i viure fins el seu exili forçat ,a el cor de la ciutat a prop del Palau Real,la casa del Veguer i la Seu,en el que era el quadrant de ponent. La densitat humana d'aquell quadrant era la mès alta de la ciutat,i el seus carrers eran estrets i plens d'arcs.
El nostre enigma,metge famos,visitava frecuenment el Palau Real ja que era conseller per afers,diguem....interculturals? a part d'alquimista i metge de la família Real.

PISTA 3/4/2010.

Conscient del seu handicap,va ser un home generós amb els deus coneixements mèdics,probablement cercant futurs agraiments en cas de problemes.

La gent del barri de SANTA MARIA DE LES ARENES,mossos de corda i barquers que vivien de traslladar les mercaderies dels vaixells que no podien acostarse a la riba i llançavant l'àncora a una cerya distància,coneixien bé les seves cures quasi miraculoses.

Era habituall veurel amb un petit maletí a la mà i el cercle groc i vermell cosit al pit,arrupit a la sorra immobilitzant ossos.
Avui no tinc pista fotografica,soc fora de casa i m'he deixat la memoria casa.

PISTA 8/4/10

De tot el regne d'Aragó el nostre enigma era considerat el millor estudiós d'Aristòtel,fins els Canonges i els Consellers del R ei filosofaven i escoltaven a el nostre home amb respecte.
Dins la Cort les seves creemçes,malgratno se cristìanes eran escoltades i considerades compatibles, "la comunió en Deu arriba a traves del amor i no de la inteligencia" "la fe sempre esta per damunt de les raons intel-lectuals".
Pobre ARISTÒTEL¡
La setmana que be ,ja soc a casa i tornaran les pistes fotografiques-

PISTA 13/4/10

La protecció del bon Rei Joan li garantia certa seguretat,però ell sabia que l'Inquisició li tenia "jurada" i llogicament es movia amb prudencia. Evitaba entrar a Barcelona per les dues torres rodona de Regomir que eran molt centriques, però tambe mes perillosas,masses esglesies i convents per el camí,i sempre utilizava la del Castell Nou que li permitia accés segur al seu barri. Rodejava el llarg camí de ronda,que anava pel costat exterior de la muralla romana,fins arriba a la fortificació que proteguia el sud de la ciutat i feia de portal d'entrada al seu barri

.

PISTA 17/4/10

El concili IV del Laterà,cap el 1215,va establir que tots els Calls eren propietat reial,i per això els jueus no estaven lligats als capricis dels nobles ni de l'Esglesia. Pagaven els seus tributs directament al Rei a cambi de protecciòn,tote una cara ironia.

Però a les darreries del 139... el regne va caure en uns anys calamitosos,al mateix temps la seva obra caudal circulava amb gran èxit dins els cercles intel-lectuals i religiosos,provocant l'indignaciò de "La Santa Inquisiciò",que va decidir el seu extermini .

ENIGMA RESOLT¡¡¡¡¡¡ EL GRAN CRESQUES.

JULIA,molt be com sempre. tornem dijous.

EL CAS DE "UNA NIÑA BIEN"

2010-03-06T12:39:00.009+01:00

Avui cerquem una Barcelonina culta, intel.ligent, viva , un xic granadeta això si, però viva tan físicament com intelectualment.

Pertany aquella generació que feien la Revolució Anti-Franquista entre Whisky i Wisky. Filla d´ una familia benestant d´ aquelles que deien "Papá" i "Mamá" bones escoles, universitats, vestida quant calia, per Santa Eulalia o el Dique flotante... "Que mas quieres Federico...."

08/03/10

Ni RR ni TG!!! Tens Raó viatger es una mica més difícil.

09/03/10

Va nèixer a Barcelona en plena Guertra Civil, en una famìlia Catòlica i de dretes, sobretot la paterna. Els seus primers anys els va viure semi-amagada a casa de la "abuelita" a la part alta de la ciutat, havien fugit del Eixample per por a les bombes, al "paseo" i al tret al clatell. El seu pare, metge de porfessió, va passar tote la guerra amagat, i tots plegats sobrevivien gracies el treball d´ unes tietes "niñas del Sagrado Corazonm tontitas de salon" molt bones "en labores" que teixien per un grup de "faieres". La fam era l´ eterna companya de la famìlia.

PISTA 12/03/10

Finalitzada la guerra, la família va recuperar el seu "status". La seva mare, una dona desconcertant, filla d´ una maço reconvertida en feixista, va planificar el seu futur. Convençuda del èxit del eix, Berlin-Roma, la van matricular en un centre laic, nacionalista, la volia preparada per el nou ordre. Però van perdre la guerra.....llavors va anar parar a l´ escola Suïssa, on va ser molt mal rebuda, allà no volien "nazis", va seguir "Real Monastirde Sta. Isabel" i finalment el San Alberto Magno.

PISTA 15/ 3 / 10

"La puesta de largo" de la nostre "niña bien",va coincidir amb el seu ingres a l'Universitat.

Com quasi totes les noies del seu "gremi" El evento" es va celebrar al Liceo,en sessió de Gala.

Així descriu ella mateixa aquell dia:

"Llegamos al teatro con chofer y entramos flanqueados por un nutrido grupo de gente,la llegada de la burguesia a su templo era un espectáculo popular.yo iba echa un cromo,estola de zorro,zapatos plateados altísimos,perlas...." i una llotja de platea con decorat.

PISTA 20/3/10

En aquell engrescador primer any d'Universitat, sobtadament va ser conscient que ella ,no era la filla que la seva admirada mare esperava.

Sempre va saber que el seu brillant germà era,"el niño de mamà",però aquella manca d'intres envers a quansevol cosa seva ,la va farir profundament fins el punt de caure malalta,la bulimia va marcar els seus primers anys de carrera.

Desitjava tan guanyar el afecta de la seva mare,que fins i tot es va afiliar a FALANGE.

Un hivern d'inmerció política ,a "La Granja" de Segovia ,amb la Sección Femenina li va costar la broma.

EFECTIVAMENT LA TUSQUETS¡¡¡¡¡

Perfecta JULIA

EL CAS D´ UN FAMUL DELS JESUITES

2010-02-16T18:32:00.007+01:00

1922: La familia del nostre enigma, arribà a Barcelona fugin d´ una situació econòmica desesperada procedetns de la Catalunya rural.

Fill d´ un hereu escampa, els seus pares van aceptar feina i cert acord pecuniari ofert per la família materna, el canvi no fou un trasbals per ell, era molt petit, però no va ser així per la mare que va passar de mestressa a manada, ni que fos per avis, oncles i germans.

PISTA 20/02/09

La seva mare desorientada i humiliada es va refugiar en la religió, espantada per el tarannà del barri, anarquista i lliurepensador, protegia els seus fills amb un ofegador aïllament, famìlia i esglesia. Com vivien en una casalot envoltat d´ horts i estables amb vacas, aïllar-los li va ser fàcil, però l´ indsutrialització creixia i creixia encerclan el barri. Mentrestan el pare no arribava a estabilitzar-se en cap feina, i la mare cosia armilles hores i hores.

1926: El casalot es va vendre, i la familia va llogar un pis, en un carrer estret amb balcó i aixida.

PISTA 24/02/10

La situació econòmica anava de mal a pitjor, i el nostre noi va pagar els neulers, beneits neulers, i el van fer tornar a les seves terres d´ origen, amb un intent de retallar despeses. Va marxar trist, però la llibertat que li van donar, i el benestar de la casa dels parents, el van fer sentir comoda rapidament.

Però tot va cambiar de nou, el Sr Mestre i el Sr Rector, informaren el seu oncle, que el xiquet era molt brillant "malaguanyat per fer de pages" i tornem a fer maletes. El van matricular en un dels internats catòlic de mes prestigi, potser amb l´ intenció de que es fes capella.

PISTA 26/02/10

Els anys d´ internat van ser per el nostre enigma gloria del cel, i la seva finalització motiu d´ engoixa, però també d´ una gran alegria, el seu germà petit ocupava el seu lloc. Dos anys després tot es va estroncar, el noiet va morir sobtadament el mateix col.legi.

El dol familiar, en poc temps el va compartir quasi tota la Catalunya Cristiana per obra i gracia d´ un petit poema-cançó.

02/03/10

Desprès de set anys de quasi reclosió, el nostre home va tenir que decidir el seu futur, ell volia ser útil el seu poble, un dels seus mestres el P. Robert Grau li va aconsellar el món polític però la seva família no es podia permetre el gasto. El Frare va mouré contactes i la solució va ser entrar com a fàmul a l´ academia Ramon Llull regida per els Jesuites.

FAMUL: " Estudiants que pagavan els seus estudis treballan com a criats dels companys rics, servian a taula, feien de porter, atenien el telèfon...."

04/03/2010

RESOLT!!!!!!

EXACTE JOSEP BENET !!!!

TORNEM DISSABTE

EL CAS D´ UNA NOIA DE PROVINCIES

2010-02-06T20:40:00.004+01:00

Barcelona temps de Postguerra: Estació de França mitja nit, una dona jove va baixar d´ un tren i malgrat la perceptible situació de la ciutat no es va sentir gens espantada, ben al contrari se sentia lliure i molt excitada.

La primera sensació, que el nostre enigma va copsar de la ciutat fou l´ olor a salat, aquella nit bufa marinada, que li va semblar fresca i tonificant i no pudenta com diuen a casa seva. Va respirar profundament....desprès de tanta por i frustacions per fi Barcelona!! Qui es? Fàcil, Fàcil, fàcil

PISTA 10/02/10

La lluita per el Taxi a peu d´ estació, era una arrpa i estirar cabells. Amb la pesada maleta arrosegant per fi la nostre noia va enganxar un cotxe de cabllas, que en aquells dies de carencia absoluta feien la carrera tolment com si foren taxis.

Marques Argentera, Via Layetana amunt camí de la casa dels parents que l´ acollian, el deporable estat de Barcelona es feia present, foscor, cases tancades i barrades, façanes que trasnpuaven bruticia i trstor i de sobte les restes del diluvi, runes, ni una ànima pel carrer, de tant en tant un sereno fent petar el "chusco"

12/02/10

Era o no era fàcil? Andrea de Nada, tal com ha dit TSETSE

TORNAREM LA SETMANA QUE BE!!!!

EL CAS D´ UN HOME BO

2010-01-29T18:46:00.004+01:00

1ª= Tot just el sègle XX treia el nas, el nostre home obria els ulls a la vida, a la part alta del eixample.

2ª= Barceloní de soca i arrels, només un besavi d´ origen ale trencava la seva Catalanitat.

3ª= Va ser alumne de la Salle de la P. Lesseps, malaltis de mena maí fou un escolar brillant.

4ª= La seva família estiuejava a l´ Escala, per allò del canvi d´ aires, bé crec que el seu "status econòmic" quedan clars. I la pista mé simportant es VIU!!!!!!!

PISTA 01/02/10

La seva Fotografia te un lloc entre les d´ aquests Catalans Universals. Fins i tot amb un d´ells comparteix professió amb un d´ ells.

Pere vas bé.

FINAL D´ ENIGMA 02/02/10

Moisès Braggi

"El petit i Valent Metge Català" tal com citava Ernest Hemingway amb respecte i admiració.

Gracies a tots!!!!!

UNA "TIETA" DE BARCELONA

2010-01-12T12:57:00.006+01:00

1ª Res aveure amb Serrat

2ª Va ser una dona "real" però també de "paper"

3ª El seu nom, desprès d´ un grapat d´ anys d´ oblit, torna ha ser popular.

4ª Cerqueu el seu cognom entre els de les antigues famílies del ram de la "farralla"

5ª Te l´ honor d´ haver estat la "musa" del primer èxit com a narrador d´ un dels grans de les nostres lletres.

PISTA 15/01/10

La nostre "Tieta" tant real com la literària, va ser una dona típica i tòpica del segel XIX. La seva vida només va patir un daltabaix, la mort prematura del promès.

La real, òrfana des de molt jove, va viure sempre amb la seva germana gran, per cert molt ben casada, el barri del Pí. L´ altre vivia el carrer Romani amb la seva mare, fins la mort de la bona dona, i naturalment despres tambe ella si va instal.lar, a casa de la germana.

Va ajudar a criar els nebots a portar la casa, i a barallarse amb el seu cunyat el que mai li semblavant adients els seu pretendents. Que tòpic tot plegat oi?? Doncs va ser un gran "Best Seller"

PISTA 19/01/10

El gran literat va coneixer a la "nostre tieta" , una tarda, en ple estiuet de San Marti, el domicili del seu amic Victor Nebot de la dona. Tot va començar en una torreta de l´ Avinguda Republica Argentina, el fill d´ en Victor estava malalt i l´ escriptor va pujar a la combra del noi, i allà aseguda el costat del llitet..."la tieta".

"Ai Victor, poc m´ ho podia esperar el gran poeta !" - la sra era una admiradora, i davant la seva sorpresa la dama vestida de fosc i pentinat molt elaborat, amb to afectadissim es va posar a recitar. - No t´ estranyi, la tieta llegeix molt en to burleta..."

Atents nois i noies la foto es una gran piiiissstaaaa!!!!

PISTA 23/01/10

Des del primer moment, el poeta es va sentir desconcertat, semblava una mena de soltera de llibre, però ben aviat l´ impressió es va convertir en un muda simpatia. Aquella vella srta., els 60 anys va decidir "independitzar-se", amb els nebots fora de la llar i la germana morta, va dir adeu a la seva vida de sempre i va llogar un entresol el Carrer Bruch i acompanyada per una vella minyona, d´ aquelles de tota la vida va començar de nou.

Això sí, vigilant els nebots, sobretot en Victor, el gran, que a més a més vivia en una casa amb jardí" El meu raconet de la gloria" i també un agradable, cristia i polet professor particular.

ENIGMA RESOLT!!!! 25/01/10

"Paulina Boixareu" ( Primera Novel.la de Josep Maria de Segarra) La dona real sembla ser que va ser la "tieta" Avia d´ un conegut Notari fa poc traspast.

EL CAS DEL AMIC D´ EN TERRADELLAS

2009-11-18T15:19:00.014+01:00

Reus ha regalat a Barcelona un grapat deks seus millors fills, el nostre enigma es d´ un d´ ells. Home peculiar i de vida novel.lesca, de formació autodidacte, intel.ligent i agosarat, respectat i temut. Va nèixer pobre, però va morir ric, lluny de la seva Itaca.

Apa, tot vostre......

PISTA 23/11/09

Quart fill d´ una famìlia obrera, va neixer el carrer de Sant Elies. Els seus pares treballavent el Vapor Nou, i ell anava a l´ escola primaria del carrer de Sant Pau. El mestre procedent de Catella, no es feia estimar gaire, era dels que picava els dits amb una regle, un dia el nostre "caganer" li va plantar cara.

"Prou Castellanot panxut"no cal dir que va rebre la primera plantufada politica de la seva vida. Despres la mare el va cambia de centre, va anar a l´ escola del Sr. Grau, republica i lliure pensador.

PISTA 27/11/09

Amb set anys i mig, davant la dolenta situacióeconòmica familiar, es va veure obligat a fer de noi dels encarrecs en una petita fàbrica de basses i paperines, on li pagaven un ral al dia. Fins els nou anys, no va tornar a l´ escola tan malament estavent les coses a Reus, just complir els tretze anys va decidir fotre el camp a França a provar sort, però per el camí va descobrir Barcelona, la ciutat el va atrapar.

Un amic de Reus li va trobar feina el "Hotel Jardi" el Barri del Pi i la CNT el va trobar a ell.

PISTA 01/12/09

Els resons de laRevolució Volxevic van arribar a Catalunya l´ any 1917, el nostre noi va ser com una esponja, nat en una llar obrera i Catalanista se sentia doblement agredit. Una convocatoria de vaga de transports (1917) a Espanya quatlla a Barcelona en vaga general.

Ell vivia el carrer Cadena amb S. Rafel, i en el passatge San Bernardi ( ara Rbla del Raval) si va aixecar una gran barricada, que el exèrcit va desmontar a canonades, davant aquells morts esventrats es va rebel.lar.

Dos dies desprès, camí del Hotel, entre el Pla de l´ os i Cardenal casañas es va veure embolicat el bell mitg de la flamarada, es va refugia dins la Boqueria, on la Guardia Civil no s´ atrevia entrar...aquella mateixa nit ja tenia un Carnet a la butxaca.

PISTA 05/12/09

Per guanyar tres pesetes més a la setmana, el nostre enigma va canviar de feina, va anar a treballar el Bar Restaurant "Las palmeres" de la Boqueria, però a la primavera de 1918 se li presentà l´ oportunitat de treballar a la colònia Puig de Montserrat. Era una feina de temporada que li permetia gaudir del paisatge. la clientela era gent tranquil.la i educada i els Dijous, melòman com era, escoltava l´ escolania.

Sempre va evitar el joc i la prostitució. Tenia el pensament posat en la lluita per la justicia i l´ ambient de Montserrat afavoria la seva vida interior i una ferma actitut moral. Assisitia els concerts de Pau Casals, llegia Eugeni D´ Ors a Juan de la Cruz i a Teresa de Jesus. Els seus companys l´ anomenaven "El mossen".

10/12/09

Del 5 de Febrer el 17 de Març de 1919, vaga de la Canadenca, empresa que controlava la força motriu de la ciutat, deixa sense llum i energia elèctrica, carrers, cases i fabriques el cap de pocs dies, els obrers foren substituits per mariners de l´ armada Espanyola.

Salvador Seguí, "Noi del Sucre" va arribar a un acord, alliberament d´ empresonats, augment dels salaris i jornada laboral de vuit hores, però tot esdevinguer paper mullat. La vida a Barcelona es va tornar a paralitzar, l´ exercit va ocupar la ciutat. El nostre home va ser detingut, per pirmera vegada, en plena trifulca amb esquirols i també per primer cop va anar a petar a omisaria del carrer Regomir.

PISTA 15/12/09

Desprès de passar per la comisaria, el nostre home va ser portat a la "Model", on els reclusos, del taller 3, el van rebre amb el cant de "Los hijos del pueblo" només tenia 18 anys. Trapat per l´ estat de postració dels companys es va fer carrec del comitè pro-pressos i de fer conferències ideològiques, de higiene, formació sexual així com organitzar taules de gimnàsia.

Va coneixer a Perelló, Sintes, els germans Ployans, homes cultes i preparats per la brega. El ser alliberat va marxar a Reus amb els seus, però va percebre el control de la policia i va tornar a Barcelona, no volia comprometre els seus pares.

PISTA 19/12/09

1921: La crisis econòmica afectava a tot el mon del treball, l´ acomiadament de treballadors augemntava dia a dia. Salvador Segue, Andreu Nin i Joan Peirò intetavan evitar la violencia, però ella va optar per organitzar grups armats per defensar els drets dels obrers i fer accions de sabotatge, atracaments, amb finalitat de recaptar fons per ajudar a vaguistes e empresonats, fet que el va arrosegar a la vida clandestina. Ell, es diu, que tenia el seu millor "pis franc" a Sants el abric del Vapor Vell, altres diuen que era a a la mateixa fabrica el seu refugi, jo dic lo que diuen.

PISTA 23/12/09

1922: Neixen "Los Solidarias". En formaven part, Ascaso, Durruti, Sanz, Fernandez, Vivancos i el nostre home. Eran gent de gallet fàcil i acció ràpida. Van ser anys d´ entrades i sortides de la garjola, pallises i exilis......

El de 10 de Març de 1933, el carrer Cadena xamfra S Rafael, van caure asesinats Salvador Segui i Francesc Comas, a mans de pistolers del Lliure. El nostre enigma va sentir els trets i els crits de la gent, des de una taverna del Carrer S. Rafael, on donava instruccions a un escamot. Va sortir espiritat pistola amb ma, inultiment, ell respectava molt el noi del sucre, malgrat les discrepancies. Aquella nit " Los Solidarios", el carrer S Joan de Malta van fer un bon escarment.

PISTA 27/12/09

La republica no va ser la solució, la classe obrera la va rebre amn entusiasme, però a posteriori la claudicació de moltes aspiracions de les esquerres va representar un gran desencis.

En el miting d´ aquell 1 de Maig del 33, el nostre home va proclamar "la Gimnàstica revolucionaria" i durant una vaga de la construcció va encapçela una fallida marxa sobre Barcelona, i en plena organització va coneixer un home d´ aspecte burgès militant d´ E.R.C. Josep Terradelllas.

Li va parlar de la seva decepció envers Macia, li faltava empenta, Companys un "cantamanyanes...." I en ple Paral.lel del any 1933 va neixer una amistat que va durar tota la vida.

PISTA 31/12/09

Ell també es malfiava de Lluis Companys, massa afí els comunistes, i respecte a Macià també coincidien, estar a les seves ordres a Prats de Motllo encara li cremava, així que la complicitat entre aquells dos homes va ser fàcil.

Durant el bienni megre (1933-1934) va donar ordres a la CNT, de no recolzar no a Largo Caballero ( Asturias) ni a Companys ( Fets d´ Octubre) però si va recomenar el vot a les eleccions del Febrer del 1936. Despres el 19 de juliol, on Centelles li va fer la famosa fotografia a les Rambles que va donar la volta el mon.

PISTA 05/01/10

Els que prengueren la iniciativa, aquell Juliol del 36, van ser els grups de Defensa, creats per ell aixi com el pla que ell mateix dirigi i que era el següent: Centralizar el comandament de les Rambles, per controlar el Port, fixar el moment precis en el cual les sirenes de les fàbriques havien d´ espingar a tot drap, ocupar la telefonica, controlar Radio Barcelona i Radio associació per difondre consignes......cent accions més, tota una lliço de Guerrilla Urbana.

El 20 de Juliol el capvespre, convocats per Companys, bruts i empolsagats, armes en mà van entrar el Palau de la Generalitat. Es diu que Companys va ser debil. Que podia fer?

El Setembre del 36 va ser designat conseller del govern d´ unitat, rtenia per company el seu amic Jospe Terradellas.

09/01/10

Efectivament Juan Garcia Oliver.
Referent a l´amistad consultar arxiu Montserrat Terradellas, tota la correspondecia hi es present.

EL CAS DE LA DAMA PIONERA

2009-11-02T20:27:00.007+01:00

Quan el 1936 els homes van agafar els fusells, les dones van accedir a llocs de treball i a compromisos cívics impensables només uns anys abans.

Una d´ elles va ser la nostre "pionera" , educada per portar una vida tradicional, la guerra la va empenyer a obrir un camí ple de responsabilitats inedites per les dones.

Amics meus, a la fotografia i trobareu una bona pista, ja que ella va nèixer lluny de Catalunya.

PISTA 06/11/09

Era filla d´ un funcionari, i va anar a viure a Barcelona per trasllat del seu pare, era l´ any 1917. Barcelona els va enamorar però també espantar, aquella disbauixa moral, aquella eufòria econòmica va ser tot un xoc.

Vivien en un pis molt aprop de l´ Universitat vella, ella freqüentava el Jardi per passejar i llegir i allè va descobrir un parell de noies estudiants, anar a l´ universitat el seu somni! però el seu pare va dir NO!!!!!.....Quina tonteria!!!!!

PISTA 09/11/09

1919: El seu pare va morí sobtadament. El trasbals fou terrible, tan emocional com econòmic. La família es va plantejar el retorn a casa dels avis, però finalment van decidir quedarse a Barcelona.

Canviaren de domicili, es van posar a treballar, tant ella com la seva mare. Amb una carta va descriure així la situació:

"Ahora vivimos en una calle con poco sol...." Era una dona intel.ligent i molt preparada, però sobretot sabia Francès i això la va portar el departament de publicitat d´ un laboratori de cosmètics, es diu que aquell famos "Para juventut, belleza y Lozania...." era seu!

PISTA 13/11/09

Per raons de feina ella tractava amb gent de prensa, també en publicitat va ser pionera, i era molt coneguda dins del gremi.

Una revista,l´ unica en aquells anys, 1920, de termes femenins li va demanar una col.laboració, i quasi sense voler ja hi treballava a hores mortes.

1921: La revista va obrir un concurs, buscaven una dona per confirar-li la direcció, en realitat era una maniobra publicitaria, però ella malgrat estar assabentada de la maniobra si va presentar i sense cap experiència va guanyar i també va controlar la redacció de "florero" res de res!!

FINAL MISTERI 16/11/09

Si Julia, es Mº Luz Morales col.laboradora del "El sol" diari de Madrid. Fundadora de la "Residencia de Señoritas" de Barcelona. Assesora literària de la "Paramount" en termes de doblatge.

La seva darrera feina, redactora en cap del "Diari de Barcelona" Oblidada, repressaliada i empresonada per el franquisme, però amb l´ honor d´ haver estat la primera dona europea directora d´ un diari "La Vanguardia".

Va morir a Barcelona el 1980.

Dimecres un nou "cas" gràcies a tots.

UN XAVA GENIAL

2009-10-12T13:11:00.010+02:00

Hivern a principis del segle XX. Un enterro d´ un discret ringo-rango es va celebrar a l´ esglesia de Sant Pere, darrere la taüt, un grapat de familiars i amics acompanyavan en el seu darrer viatge a un fracassat.

Barcelona, en aquells dies patia una anòmala epidèmia i el nostre home era una de les victimes. El pas de la comitiva, els botiguers del barri, van apagar les llums dels seus magatzems i negocis i sortiren el carrer amb respectuos silenci. L´ havien vist neixer viure la seva excentrica vida i morir prematurament.

PISTA 16/10/09

Va ser noi de classe menestral alta, escola privada, estudiant mediocre, destre amb les mans i amb sensibilitat artística. Però sobretot era un nen de barri, jugar i correr pel carrer i col.laborar a tots els rebomboris populars era la seva prinicplas dedicació.

El creixer la família resiganda, va recolçar el seu tarannà tan poc ortodoxa, era un coap verd però també divertit, dolç i molt bon noi.

La mare sempre es va fer càrrec de les seves despesses fins i tot de les exegallades , era una dona amants de les arts i un fill "bohemi" li fiea il.lusió.

PISTA 19/10/09

Va ser alumne d´ un conegut pintor de finals de segle XIX (Lluis Graner) però això de pintor " Bodegons i altres mandangues" no era lo seu. També va freqüentar la millor escola oficial de Barcelona sense millor voluntat, res de normes obligatòries, ell a la seva.

Al coneixer en Joan Salvat anima afí , va trobar el seu "nom", els marginats. I la seva obre va superar amb realisme la del altre gran malait Francesc Jimeno.

PISTA 23/10/09

Va ser un home francament molt poc atractiu per no dir gens, xaro i de conversa digne del mateix Vallmitjana. Freqüentava la colla del Safra i les seves tertulies.

Segons el gran Xavier Nogues "Era un xicot gracios carregat de Xaronisme Barceloní, i molt donat a l´ estirabot fàcil, d´ agudesa espòntania, molt sensual i saturat de vida. Te raó en Pujols quan diu, que només calia veurel per comprendre que era un artista de cap a peus.

Picasso company de tertulia cultivava la pedenteria fins el deliri, ell era absolutament a la inversa no tenia cap pretensió.

PISTA 27/10/09

1897, el nostre artista va fer el seu primer viatge a Paris, curt, el seu pare va tancar l´ aixeta. La mare va tallar, es diu que la Sra. havia tingut un somni, el fill prenia mal a Paris, i convençuda del presagi el volia de tornada. També es diu que va ser el primer pintor d´ aquest pais que s´adona de les marevelles del impresionisme realista.

Emprenyat com una mona va tornar, i dolgut amb la seva mare es va trslladar a viure definitivament el seu estudi de Gràcia, però freqüentment Psg de Gracia avall, amb la seva eterna brusa d´ adroguer, anava a buscar "calers" a la Baixa de San pere.

FINAL ENIGMA!!! 30/11/09

Molt be Julia efectivament es Isidre Nonell!!!

La setmana que be tornem!!!!

UNA DONA OBLIDADA

2009-08-28T12:04:00.016+02:00

Avui parlem d´ una dona estranyament oblidada per els historiadors, malgrat la seva vida cent per cent novel.lesca. Voleu jugar?...dons endavant.

A: Va ser Circé però també Penélope.
B: Espectadora privilegiada de la nostre història contemporànea.
C: Políticament va pertanyer, primer a Estat Català i desprès a E.R.C
D: Va morir el exili, amb molta dignitat i confort, sota la protecció del General De Gaulle i de la Republica Francesa.

PISTA 31/08/09

Els historiadors la citen amb molt poca simpatia. Josep Benet, la descriu com una persona "explosiva" altres la consideren com una dona peculiar, fins i tot per aquells temps de llibertats esclatants.

"Les dones del 36" companyies de generació, com una trepa sense dos dits de front. La gent d´ estat Català on ella va milità amb entusiasme, gràcies a Joan D..... el seu primer xicot, com una "bandarra" Vas be Julià??

PISTA 04/09/09

Estat Català i militaven poques dones, era un partit que transpirava testosterona, i les poques noies amb carnet a més a més imitavan l´ estil militar dels seus companys. Així que ella, sempre maquillada i amb la seva elegancia pètit burgesa es va guanyar el malnom de "pinteta i mirall". La cúpula conscient dels encis d´ aquella dona, la lluïa amb mitings i reunions i en mitg d´ aquells "escamots", representava la cara amable del partit. Aviat el món polític català la va coneixer com la "roseta" d´ Estat Catala.

PISTA 08/09/09

El nostre enigma es va casar jove amb el seu xicot de sempre, en Joan D. Van ser una parella molt compenetrada, familía i militància, no van tenir fills però semblavan feliços, fins que un dia en Joan va patí un accident de cotxe a Manresa, ella esvarada va anar cuita-corrent. en realitat el seu home n´ havia sortit il.les i ja era camí de Barcelona, el ferit era el seu company, el poderos i violent cap dels escamots.

Que va passar en aquella cambra d´ hospital?? .... només sabem que ella va cambiar en Joan per un Miquel.....

PISTA 12/09/09

El deltabaix va er gros, on Joan era una persona molt estimada, però en Miquel era "El Capità Collons", amic i home de confiança d´ en Macià, i això va tapar le boca quiasi a tothom, però ella incòmode va demanar la baixa.

El seu nou company, la va introduï dins el pinyol de ERC, però també allà va ser malvista i la xarrameca va arribar fins el mateix Macià. L´ avi la va voler conèixer peronsalment, Circe va despertar i va somriure i es va explicar.....el gran home va fer callar.

11DE SETEMBRE

PISTA 14/09/09

Miquel era conscient de que vivia perillosament, i amb afany protector va llogar un pis en un barri tranquil, politicament catalaniste i convenientment allunyat del seu propi domicili.

En un principi tot això a la nostre dona li va semblar molt excitant, no així a la seva família que vivia molt espantada "Els pelaran....els pelaran" no s´ estaven de dir a tort i a dret. Ell era un home de pistola fàcil sempre amb l´ ale de la FAI el clatell, valent, busca-raons guapo e infidel. Amb el pas del temps l´ excitació va esdevindre por i les infidelitats alliberadores i va dir prou!!!

PISTA 18/09/09

Deixar la relació, així a la valenta li feia por. Vivia amb l´ humillació de les seves infidelitats enganxades a la pell, però en Miquel era capaç de tot si ella gosava trencar. Tenia por de perdre la feina, li calien amics que la recolzecins en cas de revenja, però això era difícil, ell era massa poderós.

Va considerar demanar l´ ajuda dels enemics polítics d´ en Miquel, però ho va deixar correr, primer per vergonya i també perquè coneixia el "Preu". Un dia mentre treballava a la Delegació de l´ Eixample, a la Gran Via, algú va preguntar.

- Qui es??- es va girar...acabava de conèixer l´ home de la seva vida tot un "Peix Gros".

PISTA 23/09/09

Circé va tornar a somriure, el mes ja estaven embolicats. En tres, ella va deixar en Miquel i amb sis, era la promesa del "peix Gros ", mentrestant tot el Partit s´han feia creus i tremolava temen la reacció del cap dels escamots. I la reacció va ser brutal, els va emprendre dins la seu de la Gran Via, era estiu i els balcons estaven oberts, es diu que les amenaçes i els insults van omplir el carrer, els vianants es paravan a escoltar.

Barcelona han va anar plena, però malgrat tot el peix gros i Circé es van casar. "Peti qui peti" va dir el nuvi i tothom de grat o per força va felicitar la parella.

PISTA 26/09/09

Circé un cop casada, es va voler investir d´ una certa elegant dignitat i sense dubtar va obrir les portes a la dona que en aquell momnet li tocava ser.

L´ aprenentatge fou difícil, la comparació constant amb la primera muller del seu marit, l´ elegant sra. Merce.

L´ hostilitat, sempre verinossa, d´ en Josep Dencàs home molt proper el seu marit.

El escandalos judici d´ en Josep Mª Xamar, que va esquitxar a tot Deu....

Els fets d´ Octubre...però lo més terrible va ser l´ assasinat d´ en Miquel i el seu Germà Josep a mans de la FAI "La Fai va premer el gallet, però qui va armar la ma??" Van pregunttar els diaris de dretes. El dubte de la revenge els hi va caure el damunt i a ella la va acompnyar fins la fi de la seva vida.

PISTA 29/09/09

Desprès...guerra, fets de Maig, l´ amargar de la previsible derrota, els bombardegos, la por a morir cada nit sota les bombes, ella sabia que buscaven particularment el seu marit i cada nit dormien en llocs diferetns, li van demanar que deixes Barcelona, com van fer altres famílies de polítics, si va negar " Soc qui Soc" va respondre, Penélope picava a la porta. I finalment aquell 24 de Gener del 39, va abandonar la seva casa oficial camí del exili, va matar definitivament a Circé, en mitg del caos va assumir que només li restava la dignitat de ser qui era.

El nom companys el nom que el sabeu...............

PISTA 02/10/09

Desprès dels " Areveure" la nostra dona va fer via camí del exili. Ella anava relativament segura però l´èxode fou terrible. Durant l´ exili li perdem si no el rastre si el protegonisme, es va limitar a seguir el marit: Perpinya, Paris, 2ª Guerra mundial , Le Boule, Gestapo, detenció i assassinat del marit, retorvament a Llimotges del familiar perdut durant l´ invasió.....

La retrobem els anys 45 0 46, amb situació econòmica difícil, vivia d´ una petita ajuda de Mèxic, i amb un fillastre disminuit el seu carrec, es va dir a si mateixa " o Caixa o Faixa" va demanar audiencia el General De Gaulle, fen valer el nom del seu marit: Circé, va tornar a sortir, el premi una pensió vitàlicia.

PISTA 06/10/09

Solucionat el problema econòmic, es va dedicar en cos i ànima el seu fillastre, malalt de hebefenia catatònica i tuberculosis ossea, i ha netejar la memòria del seu marit i analtir el seu record.

Va morir l´ any 1972 a Sant-Maudé on reposa el costat del fillastre, el que va considerar com un fill propi. Conservar tota la vida , tant el llibre que el seu marit llegia quant va ser dentingut, comn la bicicleta que ella utilitzava per anar fins la presó de la Baube, on no fou mai autoritzada a visitar-lo, però ella incansable donava voltes a l´ edifici amb l´ esperança de poder-lo veurel a l´ hora del pati, semblar ser que ho va aconseguir.....

Aquesta historia s´ acabat....

La deixareu sense resoldre???

Efectivament:

Carme Ballester Vidua Companys.

Si la nostre dona hagués nascut Francesa, hores d´ ara podriem consultar un parrell de Biografies però era Catalana......aquest engima s´ ha pogut vestir gràcies els records personals de Maria Artigas.

DILLUNS UN NOU "CAS"

UN BARRI AMB REGUST DE GESTA

2009-07-20T18:40:00.007+02:00

En un principi el nostre barri "Amagat, va entrar a l´ història amb regust de cavallers i cavalls, falcons, i salvatges jornades de caça. Els seus primers propietaris, la Casa Comptal de Barcelona, i els Ramon Berenguer i els Berenguer Ramon els seus circunstancials veïns.

FÀCIL........QUIN BARRI ES?

PISTA 22/07/09

L´ any 1050, aproximadament, Ramon Berenguer el Vell, va otorgar l´ usdefruit de les terres, per pastures del bestiar destinat a l´ alimentació de la ciutat. I vinguts de l´ altre banda de la Serra de Collserola, van arribar els primers veïns " Normals", homes valents que només armats amb pals u forques van defensar els seus ramats, de llops i porcs senglars. Un altre gesta per el nostre barri.

PISTA 25/07/09

1105: Es va construir la primera Ermita, consagrada el Sant de Moda en aquells temps. Els anys i el segles van anar passant.

1706: Es va fundar el primer signe de civilització, l´ Hostal de la Granota. Durant anys i anys, la millor caça que els barcelonins van menjar, es caçava en aquest lloc, els anecs de les postures eran els mes cars.

PISTA 29/07/09

1714: Desprès de la Guerra de secessió, el Consell de Cent, es va fer càrrec de l´ administració del nostre "enigma" per intentar frenar l´ "Ocupació" de les pastures per gent fugida de Barcelona, però va ser inútil.

Pagesos i rajolers s´ anaven instal.lant, lluitant contra les malalties propies del indret, conrreus, bobiles i ramaderia van nèxixer i del aprofitament col.lectiu es va passar a la privatització, els veins, gent "brava" van plantar cara el Consell de Cent.

FINAL DE MISTERI 03/08/09

Si senyor es el Poble Nou, Marxem de Vacances, tornarem el s darrers dies d´ Agost, però aquí teniu un joc per anar rumiant aquests dies:

JOC DE VACANCES

En el més pur estil "BCNPIXEL"

FOTOS

PISTES

Totes son fetes el mateix Barri , les reconeixeu? Una per una, i global ??

UN MATRIMONI DE BARCELONA

2009-07-06T13:28:00.008+02:00

Al planificar aquest enigma vam tindre moltes dubtes, en un principi anava a ser un nou capítol de "Barcelones Imaginades", però els nostres protagonistes transpiraven tanta força que finalment hem decidit personalitzar-los. Esteu el cas?? Endavant...... 1ª Aquí teniu una dona i un home de "Paper" 2ª Nasqueren, tots dos, a Barcelona "fills" d´ un periodista de casa bona be això es un dir..... 3ª Al llarg ddels anys han canviat de "cares" almenys dues vegades.....

PISTA 11/07/09

Quan la nostre historia es va publicar va tenir un exit espatarrant. Les Bones critiques i la broma de que la novel.la explicava uns fets reals de la família del autor i van colaborar. El nostre escriptor, franquista declarat, era motl poc apreciat per els catalans. Així que aquell suposat "marron" familiar, va ajudar a que la nostre parella esdevingues "llegenda barcelonina", ni que fos per xafarderia. L´ història té un cert regust a "novel.la per entregues". Ella va nèixer rica...ell pobre.... continuarà......

.

Aquest carrer va viure la nostre dama!!

PISTA 15/07/09

ELL: Va neixer i creixer el "xino". el seu pare, havia immigrant a cuba cercant fortuna i la seva mare, planxadora de professió, mantenia la família a empentes i rodolons.

ELLA: Era orfe de mare, i van ser un grapat de mainaderes les responsables de la seva criança. El seu pare un artesà predilecte del "tot Barcelona", no va escatimar diners per suplir la falta de la mare.

En aquest carrer l´ autor ubicar el negoci del pare d´ ella.

18/07/09

Efectivament Júlia son Mariona Rebull i Joaquim Rius

BARCELONES IMAGINADES 2º ENIGMA

2009-06-11T19:50:00.011+02:00

2º ENIGMA:

El nostre llibre es una barreja d´ intriga, acció i sorpresa. Barcelona es el eix de l´ historia, i l´ únic escenari de l´ acció. Algú va dir, en el moment de la seva publicació, que era un "pastiche" de subcultura popular.....

Però a mi amb va semblar un fantàstic relat policial.

AUTOR:

Es un Barceloní, nascut desprès de la nostre guerra i com quasi tots els escriptors de la seva generació, es un intelectual contradictori.

OBRA:

Tot comença un 6 d´ Octubre en plena I Guerra Europea.......

PISTA 14/06/09

Com totes les novel.les d´ aquest estil, també la nostre, es un relat d´ homes perdedors i cansats. Periodistes de mala-mort, policies corruptes, especuladors, nois de casa bona i anarquiests. Tota una barreja de personatges que full a full van vivint els fets criminals.

Una Europa en guerra, una Barcelona de nits disbauxades, i fabriques que treballavan a "tota pastilla" per els exercits combatents, son el escenari. Refugiats i espies compartint el xampany francès i les noies de la nit, els comparses. Ubicats????

1ª CAPT: Es parla d´ un article publicat en "La voz de la Justicia" un 6 d´ Octubre de 1917.....

17/06/09

El segon capítol s´ inicia dins el consulat dels Estats Units, nou anys desprès dels fets. Es parlar de la declaració judicial d´ uni ex-comissari de policia. A.U.P "Teniendo conocimiento de unos articulos sobre nuestro caso, firmados por el periodista D.P.S, de marcado caracter subersivo, en el periódico obrero "La voz de la justicia" ....." La resta de la declaració es parla de l´ amistad del preiosdista amb un "tal" Andreu Nin, i també d´ un proxeneta i traficant d´ armes anomenat "Mano de hierro" i de la seva pupila una equilibrista de cabaret, Maria Coral.

PISTA 20/06/09

El nostre autor enigma va neixer sota el signe de Capricorn. La seva família, classe mitja funcionarial, el van educar amb rigor i comprensió.

Va ser alumne dels Maristes.

El seu pare sempre enfeinat, es dexiava els expedients de la feina per a tot arreu, expedients que ell devorava com si fosin novel.les. Es un escriptor bilignüe, teatre en català, novel.la en Castellà i lector constant de la bílbia.

OBRA:

La primera edició de la nostre novel.la va suritr el mercat l´ any 1975. I malgrat les males crítiques va ser un exit.

PISTA 25/06/09

1918: A Barcelona, la C.N.T ja sumabe més de 100.000 afiliats i malgrat el seu especial tarannà actuaren molt coordinadament dins les fàbriques. La nostre història girar envers el pacta d´ estat i burgesia, contra els sindicats i el nexiament de la lluita entre pistolers.

NOVEL.LA

Era una bromosa nit de Setembre, quant el periodista D.P.S, es reunia el moll de la fusta amb una colla d´ obrers de la fàbrica d´ armes per planificar una vaga i la seva cobertura periodistica, a pocs metres un agent de la patronal pactava dins de la "Taverna el Fanso" amb el forçuts " que acompanyaven a Mª Caral en el seu número d´ equilibrisme, el preu per donar una pallissa el periodista i a un parell de caps sindicals.

PISTA 28/06/09

Barcelona 1975: El "Xino" bullia d´ exitació, per els seus carrers es filmaba una coproducció Italo-Franc-Espanyola. "La maca", uina enlluernadora actriu Italiana. José Lopez Vazquez es convertia en periodista anarquista, Ovidi Montllor, Omero Antonelli, Charler Dennet, treballavan sota les ordres del director Antoni Drove, i la filla d´ un gran poeta Barceloní i va fer un "paperet" parlem de Julia Goitosolo. El nostre llibre era el guió.

P.D Júlia , vas molt be.

30/06/09

Perfecte Bargalloneta, però falta l´ autor. Júlia tu sempre generosa.

03/07/09

ENIGMA RESOLT: "LA VERDAD SOBRE EL CASO SAVOLTA" EDUARDO MENDOZA
Gracies Cicerone.

AHIRA VA MORIR BALTASAR PORCEL HA MORT UN HOME LLIURE.

UN BARCELONI POLIGLOTA

2009-05-29T19:02:00.006+02:00

Avui donarem un cop d´ ull a la vida d´ un home, que va nèixer lluny molt lluny, i va arribar a ser un Barceloní de referencia. Era un aprenent poliglota, parlava set llengues i malgrat el seu profund respecte i agraïment a Catalunya mai va parlar català en "públic".

Per raons de feina també va ser un gran rodamón, però la nostre ciutat era la seva ITACA, fins el 200.. en que va tancar els ulls per sempre a Barcelona. EPP!!! LA CAPÇALERA ES TRAMPOSA!!!

PISTA 02/06/09

INFANCIA:

El nostre poliglota era fill d´ una obrera manual i d´ un paleta, va creixer sota la tutela del seu avi, que li parlava en polac, eran una familia d´ inmigrants. A l´ escola va aprendre la segona i la tercera llengua, el país era bilingüe. Va ser un nen intel.ligent, timid i molt fort físicament, que volia ser boxejador per guanyar molts diners.

ADOLSECENCIA:

II Guerra Mundial, por, fam i barbàrie i després...l´ aclaparadora bota Rusa. Quant va complir els 18 anys inicia la seva carrera professional.

JOVENTUT:

Mort el seu pare, i la seva mare decideix tornar a "casa". Van marxar plegats. Nova llengua, nova ciutat, nova Patria, nou treball amb gran exit. Era molt molt bo!!

PISTA 05/06/09

La brama de la seva vàlua professional, va correr com el foc s´ el rifaven, i a més a més era tant atractiu!. Una de les famlies més importants del seu mon proefessional el van recolçar incondicionalment, i el 1947 es va casar amb la germana dels seu protectors, una dona atractiva però més gran que ell.

La situació política cada dia més controladora l´ ofegava i va decidir fugir. Un dia al sortir de la feina amb un grapat de persones més va pujar a un camió amb matrícula rusa, i convenientment embutit dins del uniforme del exercit roig, va cercar millors horitzons. L´ estació d´ esqui d´ Insbruck va ser el seu primer amagatall.

SIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII LASZI KUBALA

Volia fer un homenatge el Barça, vaig considerar Gamper, Samitier, Alcantara etc.... Però dins el meu cervell "Basora, Cesar, Kubala, Moreno i MAnchon..."

PROPER ENIGMA 11/06/2009

BARCELONA IMAGINADA

2009-05-13T19:06:00.008+02:00

Primera entrega:

Barcelona i sobretot els seus veíns tan reals com imaginaris, son els "protas" habituals d´ aquest bloc, però avui volem retrovar les Barcelones de paper, darrerament aparcades, on les circunstancies, son la clau del enigma. Sobem que tots els nostres amics son molt llegits, així que sera facil, facil, facil.

Pistes:

1ª L´ autor es mort, però els seus llibres son vius molt vius.

2ª L´ acció. Barcelona i rodalia.

3ª Aquesta novel.la li va costar un car i doloros proces.

TITOL I AUTOR.

PISTA 16/05/09

CAPITOL 1º:

Espera´t - " l´ agafo pel braç, tot recolzant-me contra la porta, que ella intentava d´ obrir, però es gira amb els ulls encesos, les ungles altas......" -

Mentre això passava en un pis de l´ exiample, "La Vanguardia" publicava l´ enterrament d´ Eugeni D´ORs a Vilanova i la Geltru.

A Madrid Franco, molt cofoi, presidia un congres INTERNACIONAL amti-tuberculos.

Joaquim Bernanrdo, sortia per porta gran de la Monumental.

I Pertegaz, anunciava la seva propera col.leció, els seus salons de la Diagonal.

PISTA 20/05/09

En aquest enigma Barcelona te poc protagonisme, es el decorat i prou. Però l´ història tèrbola i contradictoria cent per cent urbana, reflecteix el moment repressiu que en aquell momnet vivia la ciutat.

Ara parlem del autor, va ser considerat, els anys 70 del segle passat, com el primer novel.lista de Catalunya, i també el més audaç i ambiociós.

LA NOVEL.LA CAPITOL 2º

La meva mare era una dona nerviosa i desequilibrada. D´ una família benestant fins i tot socialment distinguida va casar-se amb el meu pare d´ un estament inferior, va ser matrimoni per amor. Més que amor però, per ella potser va ser un caprici......

PISTA 24/05/09

NOVEL.LA

CAP 3º "Vaig conèixer en Raul a l´ estació de Manresa. com cada estiu la mare i jo passàvem una temporada a Guardiola, on ella tenia casa..."

AUTOR

El nostre home era fill d´ una antiga i aristocràtica família de la Catalunya nova, fins i tot ell va nèixer en un castell.

BARCELONA

Quan el nostre autor va escriure l´ últim mot d´ aquesta novel.la, la ciutat vivia sota la fèrula de la Brigada política-Social. Centres excursionistes i corals patien dia sí dia també brutals escorcolls. Mentre platges i "rompeoles" eren el regne dels vigilants de la moralitat.

EFECTIVAMENT MANUEL DE PEDROLO " UN AMOR FORA LA CIUTAT"

Pere Gracies per la visita.

Tornem el dia 29 de Maig amb un nou enigma.

UNA BARCELONINA MOLT ESPECIAL

2009-03-21T18:45:00.016+01:00

El enigma que avui comença, es fruit d´ una conversa, amb un conegut, després d´ una xerrada sobre una "peli" de molta actualitat.

Ens va explicar una història, que per el meu tarannà era completament desconeguda, i que han van deixar de pasta de moniato, per la seva similitut amb la pel.licula. Viscuda per la seva família de manera indirecta.

Fet que van passar a Barcelona. EP!!! Això es important!

Apa sommí, que es una recerca quasi de cine!

PISTA 24/03/09

Va neixer sota el signe de Cancer, l´ exiample de Barcelona, en una Barcelona, que no vivia els seus millors moments.
En el si d´ una família profundament catòlica, ella va ser la segona, van ser vuit germans. Eren gent de classe mitja, pis benestants, casa a la platja, negoci familiar, ordre i alts valors religiossos. El seu primer col.legit, Jesus Maria de Sant Gervasi. Es diu que va ser una alumna tranquil.la alegre, que destacava en lavors, historia sagrada, economia domestica i gimnastica.

PISTA 26/03/09

Avui 26 de Març, es l´ aniversari del trsapàs de la nostre Barcelonina. Va morir en aquesta casa, en olor de Santedat.

PISTA 29/03/09
La família vivia, practicant la filosofia d´ abandonament a la voluntat de Deu, i l´ intensa comunió Parroquial. Quant una de les seves germanes va caure malalta de poliomelitis, els pares van decidir, deixar els altres fills, interns a les seves respectives escoles, per allunyar-los de l´ infecció. Aquesta decisió la va ferir, ella era prou gran per ajudar a la mare, va rondinar i discutir airadament, però el seu pare li va fer veure, que volia oferir la seva frustació el Crist i deixar la decisió en mans de Deu. La seva germana va guarir ràpidament. Així era la seva família.

PISTA 01/04/09

A les portes de l´ adolescència, la nostre noia, va patir dos forts sotracs. El primer va ser, una bronquitis obstructiva greu, que la va fer patir durant tot l´ hivern fortes crisis asmàtiques.

En arribar l´ estiu buscant una milloria, la família va abandonar la casa de la platja, i va llogar "Villa Josefa" a Seva. A part de la malaltia, dir adeu els amics de tota la vida i els parents va ser dur. En aquells dies els seus pares ja eren numeraris de l´ obra, i la pràctica d´ Ofrena-oraciò, era ja un hàbit generalitzat.

70 ANYS: " EN EL DIA DE HOY CAUTIVO I DESARMADO......" Un record per els nostres vells i heroics vençuts.

PISTA 04/04/09

El segon sotrac, va ser econòmic. Van prescindir de minyona, automòbil i d´ escoles exclusives. Ella va deixar el seu estimat Jesus Maria, i la van matricular a les Dames Negres, més proper el domicili fam´liar. Montserrat no va dir res, i va seguir sent l´ alegre nena de sempre, però el seu rendiment escolar va baixar.
Un famós neumoleg li va curar la bronquitis asmatica, però ells ja no van abandonar Seva, estiu darrera estiu, fins el darrer de la seva curta vida, les vancances de sempre a "Villa Josefa"

PISTA 07/04/09

El seu pare, era el líder indiscutible de la família. Profundament catòlic, es va infectar de tuberculosis, sent molt jove, i va viure un calvari, fins guarirse. Es va passar la joventut, de sanatori en sanatori, sol i abraçat a la seva fe que el va convertir en un home disciplinat i dur.

A un d´ aquests centres va coneixer a la seva dona, parenta d´ un altre malalt i també a Ms. Escriba, amb el que va iniciar una gran relació. Va tardar en entrar a l´ Obra, però un cop dintre, va arrosegar a l´ esposa i fills, i la seva entrega es diu que retllava el fanatisme.

PISTA 11/04/09

1930: El Opus es va obrir a les dones, les necessitaven per fer feines subordinades, però a Catalunya no van arribar fins els primers anys 50. El centre pioner, "llar", carrer Muntaner 453. Montserrat i la seva mare, el van frequentar quasi des del primer diadia. La mare es va fer molt amiga de Lia, cap de la casa i directora . Montserrat si trobava molt a gusta a "llar", en realitat era com si el centre fos una extensió de la seva propia llar, res era diferent.

Ja llavors la nostre noia, era Catequista el Carmel , de la mà de les Damas Negres, i parlava de ser enfermera i treballar per els mes pobres. Però el acabar el batxillerat elemental, va deixar l´ escola i els estudis davant la sorpresa de les companyes.

PISTA 14/04/09

Seba, finals d´ agost (1956): Era costum de la colonia d´ estiuejants, dir adeu l´ estiu, amb una representació teatral, on ella sempre i colaborava, el teatre era una de les sevs aficions, i va ser allà on el seu germa gran, Enric, va fer saber a tothtom, que ingresava el Seminari.

Això no va ser cap sorpresa, conèixent el terannà d´ aquella fgamília, fins i tot li van preguntar a Montserrat, si també ella tenia vocació, va dir que "no". Però segons l´ Opus Montserrat, va demanar l´ ingres aquell Nadal. Però un altre fet important va passar per Nadal. Esquaint a la Molina, va caure, es va fer mal a un genoll, res important, i allò tan simple, va ser el principi de tot.

PISTA 18/04/09

El genoll anava de mal en pitjor, el metge de capcelera i un traumatòleg amic, van aconsellar una consulta amb el Dr. Cañadell. Quant l´ especialista li va reconeixer el genoll es va espantar, i va recomenar ek seu ingrés el Hospital. Diagnotic Sarcoma.
Lo que va passar després, s´ hans fa rar. No a l´ amputació. Perquè? Tan avançat estava el cancer?. Es van limitar a aplicar-li Radio Terapia. Si li van receptar "Quimio" tractament molt experimental en aquells anys, però els efectes secundaris van ser terribles, que la família i va renunciar. Es diu que davant la gravetat, els pares i lia, van organitzar l´ operació "santedat". L´ obra, era jove no tenien martirs ni Sants, i a Catalunya, a més a més, avançava molt lentament, era urgent fer merits i publicitar-los.

PISTA 22/04/09
El seu Pare era un home molt aficionat ala fotografia. Havia retratat, fil per randa, el neixament del seus fills. I es va preparar per filmar en "super 8", la mort de la seva filla. Gràcies això, avui tenim imatges d´ aquells fets, i l´ obra proves d´ aquella aceptació a la voluntat de Deu. Ella mantenia la seva vida normal, classes a la Bonmaisson, tractaments el Hospital, i vetllades a "llar", sempre fent apostolat. Es va arribar a tal extrem, que veïns i amics, estranys el Opus, es van escandalitzar: aquell prescindir de l´ ascensor, aquell anar i venir amb transport públic, amb aquella cama........ Allo no era cristià.

PISTA 26/04/09

Aquell estiu del 58, tot l´ entron de la Montserrat, la colla exscursionista, els amics de les sardanes, el grup de Teatre, tots sabien que aquell anava a ser el seu ultim estiu. La família mantrestant expresava una estranya alegria, no s´ estavan de dir, que convivien amb una santa.

Ella callava, però sembla ser que amb les seves companyes del Opus si que han parlava i exigia un tracta expecial i un xic prepotent. Per Novembre li van preparar un viatge a roma, el "padre" la volia coneixer i malgrat la el seu greu estat ella i va anar.

02/05/09

A finals de Novembre ella va fer la seva darrera consulta el Hospital. El seu dolóros caminar, per els jardins de Sant Pau, amb aquella cama a punt de rebentar, va escandalitzar a les emfermeres que la van obligar a utilitzar una cadira de rodes. Per Nadal ja es va enllitar, i els calmants li van ser dispensats amb més freqüencia, però sempre respectant el seu desig de conservar la seva claredat mental.

Els seus pares la van instal.lar en una cambra, amb molt de sol, l´ acompanyava la Mare de Deu de Montserrat i sempre algú de la seva família. Existeix un video on la seva mare explica, que Montserrat ja molt a punt de morir li va preguntar:

Com es la mort mama?

Doncs, es com un dormirse i poc a poc despertar el cel

Que facil- va dir tot somrient.

FINAL D´ ENIGMA 06/05/09

Barcelona 26 de Març de 1959. El nostre enigma va tancar els ulls per sempre el carrer Paris 183, a casa dels seus pares, tenia 18 anys. El seu pare va declarar anys despres:

- La meva filla estava molt enamorada de Deu, només així va poder ser feliç amb aquella malaltia.

Montserrat va ser el primer membre de l´ obra en procés de beatificació. Aquesta trista historia ja s´ acabat. Vinga, vinga el nom...

EFECTIVAMENT PARLAVEM DE MONTSERRAT GRASES

EL NOI DEL SOMRIURE D´ UN MILIO DE $

2009-02-07T20:36:00.014+01:00

Barcelona 31 de Gener de 190...???

Aquell dia "La Vanguardia" obria edició amb l´ anunci dels magatzems "Las Novedades" de la rambla dels estudis, que liquidava temporada, amb 15% de descompte. Al liceo es representava "Sanson i Dalila" , mentres el "Circulo Barcelones" iniciava el Carnaval amb el seu primer ball de gala. Però per a nosaltres d´ aquell dia l´ important va ser el neixament del cinque fill d´ un Fabricant a la Diagonal, carrer del que el nostre enigma, sempre va ser veí, fins la seva mort 78 anys mes tard.

PISTA 11/02/09

Va ser alumne d´ un col.legit religiós de prestigi. Universitari de quatre carreras i de cap llicenciatura. Medecina, Dret, Enginieria i Filosofia. Brillant, el.legant , encisador i foll per la velocitat. Durant el transcurs del seu primer curs de la carrera de filosofia, i era la quarta, una "ensopegada" sentimental, el va oblgar a dexiar Barcelona a corra-cuita, per aturar el escandol. La família el va instal.lar a Lió (França) amb l´ excusa d´ aprendre tècniques textils, però un greu accident de moto, el va fer tornar.

PISTA 15/02/09

Els seus pares, van procurar que la seva tornada fos discreta, i el van instal.lar en una finca propietat de la família de la seva mare el Valles. Allà fen repos i remenant papers vells. Va descobrir una estranya llegenda familiar, es deia , es deixava entre-veure, que un besavi o re-basavi, va tenir una família paralel.la amb una gitana, i que va reconeèxer e integrar els infants d´ aquella relació com fills legítims. Això li va fer molta gràcia, i va excitar la seva imaginació, i de llavors ença va dir a tort i a dret, que ell tenia sang gitana.

PISTA 18/02/09

Amb una petita coixera com record del accident, el nostre Barceloní va marxar novament, aquest cop rumb a N.Y l´ aprenentatge del mon financer, era l´ excusa. Però ell va optar pel mon del espectacle. Va coneixer a Edgard Neville que li va fer d´ introductor a Hollywood, on l´ espanyol treballava de guionista.
Va ser amant de Barbara Benet, fins coneixer a Dolores del Rio, la Venus Mexicana, amb ella va tornar a Europa a bord del "ille de France", un mes de creuer de luxe i després tambe la va acompanyar a Berlin, els estudis UFA, on ella interpretava una pel.licula. Ell frivol i joganer i va fer de figurant. Va ser ella qui li va donar el mal nom "One million dollar "smile boy".

PISTA 21/02/09

Barcelona 1929: Amb la "situació" normalitzada, la família el va fer tornar. Aquell mateix any, el seu pare mor víctima d´ un accident de tràfic. Ell i els seus quatre germans van heretar l´ industria tèxtil, a parts iguals.

Març 1931: Es va casar amb la noia més cobejada de la ciutat, bonica, rica, culta i de família important. La parella es va instal.lar a la Diagonal, quasi veïns dels Muñoz Ramonet.

1932: Neix el primer fill, es noi.

PISTA 25/02/09

Juny 1936: La família discretament, deixa Barcelona, oficialment surt de vacances, van embarcar rumb a Marsella, per instal.lar-se a la Costa Blava, però el nostre home "snob"de mena, quant la guerra civil fou delcarada, va decidir tornar a Espanya. Va anar directament a Burgos, i es va allistar en un batalló de Regulars. Els germans es preguntaven:

-Perquè? Ell responia - Doncs perquè l´ informe era esplèndid i vaig tenir l´ intuició que Franco guanyaria la guerra.

Gener 1939: Entrar amb l´ exercit faixista, per la "seva" Diagonal a Barcelona.

PISTA 01/03/09

Estiu del 1939: Amb la situació de Pre-guerra Europea, la família decideix passar l´ estiu a Palamos, i no viatjar fins la Costa Blava. A Fornells coneix a Josep Pla, un altre Català de Franco. Aquells dos homes estaven predestinats a ser amics. cultes, intel.ligents, brillants i discrimintas per l´ intel.lectualitat del pais.

Pla murrri com era, va intuir que aquell nou amic li podria ser útil, com a Mecenes, amb la seva intenció de publicar una nova revista, quasi ho va aconseguir però la comprar de "Mas Juny" propietat dels mitics Sert, a la pltaja del Castell, va distreure el nostre enigma d´ altres activitats, i la nova revista...res de res.

PISTA 04/03/09

Anys 40: Barcelona era el regne d´ una nova clase social, els estraperlistes, tota una nova generació de nous rics, "ocupaven" els llocs de "sempre" amb les seves disbauxes, i la nit la tancava "la brigada de la noche" els Juncadella, Gari-Gimeno, Samaranch, Muñoz-Ramonet etc.... Aquella colla, eren gent poc grata pel nostre home, ell era un Sr. de Barcelona, i aquells només uns "parvenu".

Llavors va descobrir la Barcelona "oculta" la de les xarxes de fuga, els passadors, nazis i espies....

PISTA 06/03/09

Nadal 1942: Fam, revenges, restriccions electriques...però el Hotel Ritz, les llums no s´ apagàvan mai. A la parella, i actuava una orquesta Françesa, la de Bernard Hilda.
Una nit d´ aquell Desembre, un conegut advocat, va demanar a l´ orquesta que anessim a tocar a una festa privada, la del aniversari de la seva germana. Amb una flota de taxis, tota l´ orquestra es va traslladar a la Diagonal, a la casa del nostre enigma. Molt aviat, el Frances i el millonari, esvan fer amics, Hilda era agent de la França Lliure i de la seva mà ella va entrar dins el mon del espinoatge.

PISTA 10/03/09

El nostre milionari va entrar en aquell joc amb autentic entusiasme. L´ exitació de conduir a tota "pastilla", per la "Via Layetana", amb un aviador anglés, amb el fang encara enganxat a les sabates, segut el seu costat, li era un glop de vida, en aquella Barcelona gris i vulgar.

La seva absoluta ociositat, ja que del negoci, l´ unic que ell coneixia era la "xequera", fer de ocultador passador potser el reconciliaria amb aquella societat "bien", més compromesa, que l´ evitava, i el mateix temps es divertia, i esglaiava els companys de la seva "cel.lula" els que comprometia.

Fins que Bernandr Hilñda, li va donar un altre "feina", oidor. Era massa perillós.

PISTA 13/03/08

Nits de "Emporium" "Bolero" i "Tablaos Flamencos". Aperitius i sopars a la "Puñalada", i sempre amb les orelles obertes. Hilda, li va asignar uns nous enllaços, tres Francesos. El director de les "Escoles" Ms Phillippe, i el seu fill Gerard, un noiet guapisim, també aficionat el mon Gitano, o això feia veure, que anys més tard seria actor i activista comunista. Gerard Philipe.

L´ altre, era un obscur administratiu del Consulat Francès, el que els "Gipios" tambe semblava conmoure , i era germà de Gilbert Becond. Els Alemanys sospitaren, però la seva frivolitat, els desconcertava.

PISTA 17/03/09

SI SENYORES PLE AL 15!!! ALBERT PUIG PALAU

UNA DONA TOSSUDA

2008-12-13T19:24:00.017+01:00

Neix el Valles
Es viva
Lluitadora incansable
Barcelonina d´ anada i tornada
Mare de dos fills
Vidua
Bellísima
Ella diu de si mateixa "Soc Tossuda, molt Tossuda"
FACIL FACIL FACIL...........................

PISTA 16/12/08

Balbina i Gonzal, els seus pares, militants anarquistes, tenen una existència nomada, fent i desfent farcells, fugint de la policia i dels pistolers de la patronal, amb olor de classe obrera i regust de lluita permanent.

Van ser anys de visites a la presso, i llargas estades a Barcelona, a casa de la tieta Magdalena que la portava a l´ escola protestant del Sr. Estruch, que ensenyava a nens de families anarquiestes de franc. Corria l´ any 1919.

19/12/08

A les seves memòries, ella va descriure aquells anys a casa de la tieta Magdalena així.

"....Barcelona era gris i bruta, el meu barri feia olor a "borra", la gent calzava espardenyes foradades, i portavan delantals amarats d´ oli i de suors, el nostre carrer, era estret i humit, amb aire de mar que t´ entrava fins el moll dels ossos...."

Per aquells dies va coneixer a dos homes que van marcar la seva vida. Joan Salvat i Lluis Companys, advocat i amics dels seus pares.

PISTA 23/12/08

Amb els pares, ja alliberats, va tornar a viure el Valles. Els 12 anys va entrar a treballar a la fàbrica. Estudiava de nit, asistia a mitings i aprenia a parlar en públic. Els 15 anys, li van regalar la seva primera guitarra, i de manera autodidacta va començar a tocar i cantar. Va asisitir els enterraments de Francesch Layret i de Salvador Segui, quasi com si fos part de la família.

1935: Retorna a Barcelona, la Republica també va empressonar els seus pares. Lluis Companys li dona feina a la Generalitat, concretament el departament de Treball.

BON NADAL A TOTHOM

PISTA 29/12/08

Un altre vegada de tornada a Barcelona, el nostre enigma va decidir independitzar-se. Prou feia la familia acollint a les seves germanes petites. A més a més, ella ara, ja guanyava una bona setmanada. Va llogar una cambra el Raval. Campartia pis amb Joaquin Maurim, i els germans " R" Daniel, Pep i Manolo. La seva bellesa, morena i salvatge, en aquell pis va fer estralls, tots li feient l´ atleta, però ella volia per company un home "amb ideas", com el seu pare.

PISTA 02/01/09

Balbina Pi i Gonzal, el seu marit, van recuperar la llibertat el 1936. El poble, va ocupar la "modelo" i alliberar els presoners, després de parar el cop militar. Ràpidament van anar el Carrer San Pau a casa de la seva filla gran, la van trobar unida a un "Trosquista" i afiliada el P.O.U.N, la sorpresa fou tremenda, però no li va retreure, li van respectar, fins i tot escoltaven els seus "mitings".

"....el P.O.U.M es la comunió constant entre joves i vells, en sentit social i humanitari i la denuncia del socialisme totalitari e inhumà del Soviet"

PISTA 05/01/09

El esclatar la Guerra Civil, la Generalitat va considerar que amb aquelles cinrcunstàncies, caldria personal sanitari. Els Hospitals de Barcelona iniciaren cursos accelerats d´ enfermeria. I la nostre dona, amb tot el seu entusiasme, va anar de pet el Hospital Clínic. Pocs messos desprès ja treballava com infermera, i va ser una bona professional. Es diu que portava la seva vella guitarra a la "feina" i si calia aixecar els ànims, la puntajava i cantava, enamorant a ferits i companys.

PISTA 09/01/09

Els carrers de Barcelona eran un Clam "On es en Nin?" "A Burgos o a Berlin". Responien cinicament els comunistes, mentres seguien ordres de Moscu, liquidaven totes les desidencia en el mes pur estil Stalinista. En aquells dies pares, filla i gendre van compartir barricades, ells amb les armes a la mà, i ella amb instrumental quirúrgic, guerra dins de la guerra.

Joan García Oliver, per Radio Associació va demanar la fi de la lluita. Després, la desfeta i l´ aniquilació del POUM. A hores d´ ara ella encara sent rabia i fàstic, davant els fets de Maig.

"La historia de una ciudad es la historia de sus barricadas" Manuel Delgado.

PISTA 12/01/09

La "purga" va ser brutal. La nostre dona, es va quedar sola en el seu pis del carrer Sant Pau. Els pares, van fer els farcells i van marxar a una colonia del Llobregat. El Pep i el seu germà, es van fer fonadíssos. Tot era anormal, però ella de casa el Clínic, fins que va ser detinguda i portada a una "xeca". I per primer cop la seva bellesa física li va ser un "handicap", va patir tota mena d´ abusos, però ella era tossuda molt tossuda, i no va delatar a ningú. Va ser alliberada, paradoxalment per els feixistes.

PISTA 15/01/09

En aquells dies de tenebres, el fet de ser una alliberada d´ una "Xeca" li va proporcionar immunitat, però sabia que un dia o un altre el seu nom saltaria, ja que havia treballat en l´ organització de l´ olimpiada Popular de 1936.

Un dia a finals d´ estiu, per fi va rebre un missatge d´ en Pep, sa i estalvi a Marsella. Va passar el Pirineu a peu i van viure el barri de Pomme, allè va nèixer el seu primer fill David, i després va arribar Germinal.

Durant la guerra (1939-1945) van ser discrets, una detenció significava la deportació.

PISTA 18/01/09

Tardor 1945: La família es trasllada a viure a Paris. En Pep treballar en prensa, i ella a la revista "Preveures" de literatura francesa, més tard també va col.laborar en "cuadernos" dedicada a les lletres d´ america llatina. La parella va decidir cassar-se, i la nostre dona segons les lleis gal.las va perdre els seus cognoms per passar a fer servir els dels seu marit, amb els que ara es coneguda.

PISTA 23/01/09

Poc a poc Barcelona va anar quedant enrere. A Paris van contactar amb Sartre, Beauvoir i Camus però el seu odi el comunisme, li van fer prendre moltes prevencions. Van coneixer a Joan Malaquars, troskista com ella, i a la Greco que la van animar a cantar en públic, el 1977 va rebre el premi "Charles Cros" per el disc "Mestre d´ amour". Els anys van passar ràpidament, i el anyor per Catalunya va créixer i la parella va comprar una casa a Banyuls de la Marenda, on ella encara i viu.

PISTA 27/01/09

Maig de 1968: Aquells enfebrits dies de Maig, la nostre heroïna, els va viure el carrer, en mitg de tots els rebomboris, amb el cor calent i la mirada ensesa. Després una nova lluita, la recuperació de la llengua catalana a Catalunya Nord, concert a concert poble a poble, fins que el setzè Jutges, la van anar a buscar, ja era l´ avia de la nova cançó. També Pallach li va demanar que tornés a la política el seu costat, desgraciadament per a "TOTS" la seva mort sobtada ho va esgarrar tot.

31/01/09

Després de plorar la mort del amic, va fer saber els companys la seva retirada, no combregava amb la gent d´ en Raventos, i menys amb el PSOE.

1999: Mort el Pep, més de cinquanta anys d´ amor i convivencia però va fer un gran esforç per refer-se i no va abandonar la música.

2006: Els viutanta-set anys, ommium cultural li va organitzar un homenatge el Palau. Mestre de cerimonia, el fidel Lluis Llach.

VINGA VINGA QUE JA ESTA TOT DIT I RES MES PER EXPLICAR!

RESOLUCIÓ ENIGMA DIA 5/02/09

MOLT BE CICERONE ES TERESA REBULL DISSABTE TORNEM!

SOTA EL SIGNE D´ AQUARI

2008-11-12T19:49:00.011+01:00

SOTA EL SIGNE D´ AQUARI

AQUARI: 21 DE GENER A 19 DE FEBRER

"Els Aquaris, disfrutan desafiant l´ opinió pública, i escandalitzar amb els seus comportaments excentrics"

Barcelona, Veïna Fidel de l´ eixample, família benestant, nombrosa i propera a la claracia - Pare Advocat- mare mestre d´ adults. Educada per l´ avia materna. Qui es la nostra DONA!!??

PISTA 15/11/08 EL PARE!

Advocat, perit caligraf, Wagneria i escriptor. Fill de mestres , la seva mare, fou professora de Ramon Mercader , el assassi de Lleo Troski. Politicament va anar d´ acció Catlana a la lliga. Era home vinculat amb el bisbat per raons professionals. Explicava que ja acabada la guerra, quan es trobava amb el bisbe Gregorio Modrego, ell l´ assenyalava tot cridant " Rojo, lobo" i vinga a riure " era trampat, el capallanot franquista " i ell també reia. Com a jurista mirava de no anar a judici, era home de pactes. La filla res a veure, ella rea Trancadoro.

PISTA 18/11/08

LA MARE: La seva mare, una dona exempcional, filla d´ una ensanyant Catalanista i feminista, i d´un mestre d´ obres lliure-pensador. Escriptora i periodista, va col.labora amb revistes "Nosaltres sols" i "La Rambla". Alta i Prima, tenia un fisic que no estava de "moda". Però l´ any 1931, va coneixer el que el seu marit, es van enamorar follament, malgrat les seves diferencies, i despres d´ una curta prometença es van casar, en una esglesia del Gotic, un 28 de Gener de 1932. Les maternitats van supossar per aquella feminista, el fi de les seves activitats periodistiques. Però els anys 1970, amb més de seixanta anys va cursà estudis Universitaris, també va ser mestre de Català a Omnuim.

PISTA 23/11/08

La nostre parella va fundar la seva vida conjugal, a la cruïlla, Diputació Comte de Borrel. El primer fill va nèixer pel Desembre de 1932. El segon, el 1935, el tercer 1936. L´ avia va enviduar aquell any, i es va afegir el "clan". Canvi de domicili, finca molt elegant, ja que el despatx professional es compaginava amb la vida familiar. Desprès la guerra, 1941, nasqué un altre fill, 1942 la quinta, que va nèixer amb sindrome de Dawn. Nou canvi de casa, Diagonal-Bailen, pis de 180 mts, A finals dels anys 40 neix el nostre enigma, era la sisena, i encara faltava la septima.

PISTA 26/11/08

Vivien en un barri de gent de missa de dotze, però on l´ oferta escol.lar, era limitada. Liceu Francès o col.legis catòlics. El Liceu era massa car, així que van optar per les monges de "La divina Pastora" que per cert li sortia de franc a la família, atès que l´ ordre religiossa, li devia el pare, favors professionals.

L´ estada el "col.le" s´ allarga 10 anys. Son anys que ella no va perdona, i els quals ha fet referencia negativament tant com ha pogut. Segons les seves companyes, era rebel, anàrquica i extravagant, l´ expulsaven continuament, i al final acabà amb l´ abandó del Centre. Els 14 anys ingressa a la l´ institut.

PISTA 29/11/08

Els anys d´ institut, van ser de transformació tan física com intel.lectual. Adeu foscor catol.lica. Hola foscor franquista. Adeu Guillermo Brown. Hola Simone de Beauvior. Adeu indifinició política. Hola Marxisme, però sobretot hola Futur. Seria periodista com la mare, escriptora com el pare o feminista com l´ avia. I res la faria abandonar.

Nit darrera nit, deixava damunt la taula del despatx del pare, les notes escrites durant el dia. Ell també sense dir res les tornava corretgides.

PISTA 03/12/08

Primers dies de Febrer de 1967. La nostre escriptora va retirar el foli de la màquina d´ escriure. La llum dels fanals del carrer Bailen, trencaven les boires de Febrer, les últimes noies del col.legit, el seu , el odiat, encara reien i xerraven a peu de porteria. Aquella tarda el pare no hi era, i ella aporfitava la maquina d´ escriure. Per fi, el perfil de la seva Madona de Bovary Gracienca, estava enllestida, i neixia sota el signe d´ Aquari.

" Demà passat em caso i em fa riure aquestes paraules així , com si res...."

BENVINGUDA "R"

07/12/08

Efectivament Julia es Montserrat Roig, però saps qui es "R" ??

SEGON ANIVERSARI

2008-11-10T19:48:00.004+01:00

Amb la tardor, el nostre senzill blog, celebra aniversari. Dos anys jugant amb Barcelona i amb els Barcelonins, gràcies a tots. Sigueu bons minyons i minyones i torneu a jugar, que Dimecres tindrem enigma nou!

Llibres per llegir aquesta tardor:
"Amb ulls de nena" Encarnació Martorell Ara Llibres.
" No ho sabeu pas" Andrea Camilleri Edicions 62

CATOL.LIC-CATALANISTA I REPUBLICA!

2008-10-08T13:45:00.015+02:00

Va neixer el mateix any que "Solidaritat Catalana", sota el signe de Lleó. A Barcelona, en una llar de magra economía i família "missaire". De petit feia volar estels a la platja i ballar baldufes dameunt llambordes. Els cinc anys va anar a escola de "caganers" el seu barri. Els vuit anys gràcies a una ajuda parroquial , el Sagrat Cor de Manlleu , en qualitat d´ intern. El estiu de 1915 la famiíla va millorar la situació economica canvi de pis i per Setembre adeu " Hermanos". Hola "Escoles Franceisses" QUI ES???

PISTA 11/10/08
Durant cinc cursos, el nostre noi va fer cuatre viatges diaris a peu, del seu barri a la Gran Via, amb sol o amb pluja, i durant cinc anys la mare, el va renyar a la porta de casa. Monsieur Perrier el del famos mètode, va ser el seu mestre i també el seu tutor.
Eren anys de guerra (1914-1918) i les coses anaven mal dades per França, i a les aules llegien slogans patriotics "Pour elle un Français doit mourir" i ell pensava " A mi que no m´hi emboliquin" Qui li tenia que dir, que anys mes tard ell faria frases semblants per encarrec de la Generalitat.

Alphonse Perrier i el seu equip de mestres.

PISTA 14/10/08
La imatge de la violencia sempre li van ser familiars. Vivia en un barri revolucionari, els seus primers records, els cuatre o cinc anys, van ser veure cremar el "col.legit de Senoyretes" davant el seu balcó, i el d´ un home que regava en petroli els pupitres (1909). Anys més tard el seu pare, el arribar de la feina sempre parlava de Martinez Anido, dels pistolers....una por infinita va omplir aquell ultim any d´ escola. Catalunya vivia una forta crisi, el fi de la Guerra Europea va ensorrar l´ economia. O ell fugia el parc a fer versos. Anava amb el diccionari de la rima de Mossen Felix Quer, amunt i avall.

.
PISTA 17/10/08

El seu primer lector, la mare, el segon el mossen, que per cert li va regalar un llibre d´ Aussias March. El pare no sabia res de tot això, ell treballava a Can Casas i Jover, com a cap tecnic. L´ avi Lluis, l´ altre cap de la casa, un suis del Cantó de Neuchatel, tenia un taller de gravats, que va tancar per falta de feina. La situació no era nona i com ell ja tenia el "certificat d´ estudis" va decidir treballar. La seva primera feina, Can Calveres, on va conèixer un comptable, que era autor teatral Catòl.lic, amb mes obres escrites que en Pitarra. Li va donar a llegir els seus poemes.

- Aceptes un consell? Demà és dissabte deixta de fer versos, paseja pel teu barri i escolta a la gent, i dilluns en parlarem.

Potser sense voler aquell home li va marcar el camí.

Antiga Banca Jover.

PISTA 20/10/08

D´ un despatx a l´ altre, Can Calveres, l´ abeielle, Riva i Garcia, Sant i Garay, i altres i altres, de 20 pts a 25, de 30 duros a 40...hores d´ ateneu, escoltar, llegir, aprendre. Temps de "SOLI" "HUMANITAT" "TIERRA Y LIBERTAD". Temps de sindicalistes d´ acció; que més tard va descriure en els seus llibres. Temps de conviar de militancia familiar de la "lliga " a "unió". Temps de "Visca Macià, morí Cambó" temps de publicar els primers articles. Temps d´ escandalitzar els senyor rector amb les seves opinions. Temps de viure i de veure morir.

PISTA 23/10/08

En el seu barri, els lletraferits escapaven i tots es comneixien, així que quant el poeta Salvador Roca, el va citar el mitg del carrer, despress del cop d´ estat del Primo, no li va estranya gens.

- Hem de protestar, som escriptors, la nostre arma es la pluma. Pensem fer una revista, demanarem permís amb el pretext de defensar els inetressos del barri. En Ramon Calsino fara les il.lustracions, tu si vols, la poessia també colaboraran, Miquel Cliville, Cristofol Domenech, Joan Cristofol, Joaquim Ruyra, i pgara l´ edició el nostre equip de futbol - Va dir que si

El primer número va sortir el 1924. Ara aquelles revistes son unes preuades joies de col.lecionistes.

PISTA 26/10/08

192.... : En el centre Federalista, ell i el seu germa Lluis, van escoltar per primera vegada a Francesc Macià. Parlava lentament, amb veu debil i continguda, ja tenia un aspecte venerable. Al acabar van correr a estrenye-li la ma, un escalfred el clatell, el va sobresaltar, aquell home era diferent els politics el ús. El va acompanyar a esperar l´ ultim tranvia, el de les dotze, amb conversa privada encara impressionava més, era magnetic. Al arribar a casa, els germans van explicar la trobada i l´ intenció d´ aprofundir en les idees d´ aquell polític, llavors la mare els i va organitzar un "Parsifal" .Això mai, els meus fills no els barrajaran amb una colla de "maçons". Van callar, anys mès tard malgrat tot, quant E.R va obrir una delegació els seu barri, ell si va oferir però sense militar.

PISTA 29/10/08

1922: Colaborà amb la redacció del " Segon Manifest catala futurista"
1925: Jocs Florals de Blanes (50 pts)
1926: Inicià la seva tasca de traductor, gracies a la recomenació de Pau Gargallo.
1927: Guanyar el premi "Les oles estesas" de novel.la curta (10.000 pts) entra en la redacció de la revista " Joia"
1930: Es cassa amb la dona de la seva vida "Rosa"
1936: Publicà, la seva primera novel.la popular, va plagiar el titul d´ un llibre inedit, d´ en Salvador Rca, més tard va dir : "Si encara hi fos a temps m´ agradaria dedicar-li A Salvador Roca i Roca que va estimar i comprendre com pocs el nostre barri. "

Salvador Roca i Roca va morir el camp de concentració de Saint Cipriem. Aquesta bilbioteca porta el nom del nostre enigma!!!

PISTA 01/11/08

Després de la Republica i l´ estatut viscuts amb tanta joia, van arribar els fets d´ Octubre i aquell Juliol de 1936. El dia 18 els primers camions amb collas d´ homes armats ja circulaven destí "Barcelona". Aquella nit no dormia ningú el barri, tothom estava com sedüits per aquella espera sil.lenciosa. No sabrien dir, quant el silneci es omplir amb el so estiedent de les sirenes de totes las fabriques. Despres una corrua de camoions i homes a peu amb Garcia Oliver, Escaso, Jover i Durruti visibles i armats van passar davant del seu balco, per una escletxa de les persianas els van veure marxar. Era la guerra civil, fraticida e imperdonable.

PISTA 05/11/08

En aquelles tràgiques hores, Francesc Trabal va constituïr la Institució de les lletres Catalanes, el nostre enigma s´ encarregava del serveis administratius. Miop com era, el servei militar era una acció imposible i es va entrar a Propaganda de la Generalitat com a servei de guerra. Acompanyava els intelectuals françesos que visitaven Barcelona, Andreu Malrouxe va ser el primer. El seu amic Paul Valery, ell era el seu traductor, li oferir acollir la seva familia a França. Va dir que no.

PISTA 08/11/08

Barcelona vivia aterrida sota les bombes, la fam, i la por a la desfeta. El nostre home, amb l´ intenció de donar imatge de normalitat va escriure i estrenar una comedia. El 4 de Març de 1938, el teatre Català de la comedia, es va aixecar el teló.

Repartiment: Maria Vila, Llorenç Duran, Avel.li Galceran etc. etc. La representació hague de suspendres , per incurssió aerea. El dia 5, un altre bombardeig la va interrompre. El dia 6 dissabte, un altre alarma, s´ apagaven els llums i quan el silenci era més dens, se sent una veu:

-Es la tercera vegada que vinc, i no m´ anire fins saber el final.

La gent va aplaudir, entre bombes els actors van seguir. Finalment la comedia va arribar el final.

Efectivament Carles es Xavir Benguerel.

UNA DONA DE E.R.C

2008-10-04T12:02:00.006+02:00

1909: Neix el Raval
2006: Mor a l´ Eixample
1931: Ingressar a E.R.C
1934: Es Casar amb un gran periodista
1939: Marxa a l´ exili
1940: Entra a la Resistencia
1946: Torna a Barcelona
1954: Reemprent l´ organització de E.R.C

QUI ES?

EFECTIVAMENT JORDI JVC ES ENRIQUETA GALLINART
ENIGMA RESOL!

QUI SON ELS "BROTHERS" ??

2008-09-14T13:12:00.009+02:00

PISTES:

A) Son morts.

B) Nats a Cerdanya.

C) Puteros.

D) Faixistes.

E) Extraperlistes.

F) La mare era una fura.

Aquesta va ser la seva primera gran casa a Barcelona.

Llibres recomenats aquest Setembre:

"El consol" Ana Gavalda Ed 62

"Banderes el Vent" David H. Rossenthal Ed Meteora

PISTA 18/09/08

Barcelona 1900: La gent de la Cerdanya, en aquell temps, baixada a ciutat a fer-hi comerç. La majoria obrirem vaqueries o cansaledires. Però el oncle Salvador, igual que el seu millor amic, Francesc Vilardell, també cereta, es va enfocar el textil, era un home que tenia les coses claras.

Treball, estalvi, comprar be i vendre al public adient. I a diferencia del seu amic que va fundar un gran comerç " Generos de punto Vilardell", ell va comprar un negoci el carrer Tamarit Rda Sant Antoni, públic popular.

En aquest lloc, amb un altre edifici, el tinglado familiar va neixer.

PISTA 22/09/08

El oncle Salvador va ser un caçador nat, de "senyoretes" es clar, i un "corco" vocacional. Però malgrat tot això, va tindre una filla, Nieves, amb la senyora Neus Aguilar, esposa del Sr Claria, un ric Barceloní.

Ella va abandonar el marit i Salvador la va instal.lar en un magnífic pís de la Diagonal proper a el Passeig de Gracia, però vivint cadascú a casa seva. Però la gran debilitat de Salvador foren les seves germanes i sobretot la neboda, Florinda.

PISTA 25/09/08

LA MARE!

Florinda, va nèixer a la Cerdanya, una nit de finals d´ estiu, vuit dies després, el seu oncle va anar a Martinet per coneixer-la. La vivor d´ aquella criatura el va fer dir: " Aquesta la casarem sense dot". Salvador construïa, en aquell temps, una casa, amb teulada negra com es feia a leshores a la Cerdanya. Pensada per ser la nau Almirall de la seva família, i així anant i venint controlada l´ educació del nebots. Sobretot a Florinda, el seu ull dret, els disset anys, va pensar: "Malaguanyada per un pages " i la va instal.la a casa seva el carrer Tamarit, mentre li buscava marit i li feia treballar els seus Magatzems.

PISTA 29/09/08

Ja el primer dia de viure a Barcelona, Florinda va descobrir que ella no era l´ hereva , fet que tenia molt asumit. El seu cossi Salvador Duran era publicament l´ hereu, i a més a més, festejava , amb aquella Nieves , filla putativa del oncle.

La firma famil.liar, servia en exclusiva, els uniformes del exercit Espanyol, gràcies a l´ amistad que Salvador va fer d´ un "capo" de Capitania, en un burdell de la Rambla " Ca La Rita". En aquella secció i treballava un xicot Andalus, salamero i guapo , serafin i Florinda es va encaterinar follament. Salvador va consentir amb aquella relació davant el fet consumat d´ aquell matrimoni va neixer "Els Brothers". Alvaro Julio i Mercedes.

Ara Universitat, ahir Burdell Ca la Rita.

04/10/08

Molt be Jordi JVC Els Germans Muñoz-Ramonet Enigma Resolt!

11 DE SETEMBRE

2008-09-10T19:51:00.003+02:00

FELIÇ DIADA:

Malgrat els nostres " manaires "

TOTS AMB CATALUNYA!!!

MARXEM DE VACANCES

2008-08-01T19:58:00.016+02:00

Però si voleu, aquí teniu deures. En el mes pur estil " Barcelona Pixel"

12 Barcelonas quin carrers o llocs parlem???

El primer gran fossar de la guerra de 1714

A quí i veu el dolor però també l´ esperança

El carrer més amagat de Barcelona

Tot esperan els sardanistes

Un altre Rambla de Barcelona

On Barcelona "ocupa" els turons

Al barceloní que va cavalcar un cavall del apocalipsis

Una boutique per nuvies verges

Això es Barcelona, paraula d´ honor

Aquesta font va contemplar els casaments mes "pijos" de la Ciutat.

Un esquelet molt xic

Reposeu l´ obra de Domenech i Muntaner.

QUI ÉS LA NÉTA DEL SR. PERE??

2008-07-09T12:00:00.009+02:00

Gener 1939: El conseller Pi i Sunyer va convocar els intel.lectuals de l´ institució de Cultura el carrer Corcega, amb l´ intenció d´ evacuarlos plegats. La nostre "neta" era un d´ ells. Era tard, potser les tres de la matinada, quant els camions van soritr per la porta del jardi, en filar la Diagonal. L´ exercit Franquista ja ocupava Molins de Rei. Ella no tenia ganes de veure res, ni d´ escoltar ningú, es va embolicar amb una manta, feia fred. Algú va dir " Hi ha molt poca resistència" " Doncs Negrin s´ emprenyara" tots van riure, malgrat la situació desesperada d´ aquell moment.

PISTA 12/07/08

Anys més tard ella va escriure: "Amb en Rossend ens haviem de trobar els jardinets, vindria amb una camioneta que no en va saber explicar com s´ havia fet seva. Els Jardinets no hi havia ni Rossend ni cap camioneta....estona i més estona, els raigs dels antiaeris es van parar a escombrar el cel. li hauria agradat veure caure una bomba....."

PISTA 16/06/08

Fins a Granollers tot més o menys tranquil, però allà un primer bombardeig els va obligar ha saltar del camió dins una rasa. Els voltants de Girona, van ser arrosegats per la gent, impossible seguir, van entrar en un pati casernari. El camió els va deixar tirats. I ara què? doncs l´ hisenda Can Pol de la mateixa Girona, després Mas Perxens, agullana. Bombardeijavan sense parar, amb un cotxe de linea i sota la tutela del mestre Fabra per fi camí de Perpinya. "M´ han vaig a morir a França" va dir el mestre el pujar el cotxe.

19/07/08

"Vam baixar dels camions. Erem un centenar d´ homes, tots joves, tots cansats. Davant nostre una masia voltada d´ Acacies amb un pujol el darrera. Semblava que en el mon no hi hagues hagut mai una guerra"

Certament Auto biografic......

PISTA 21/07/08

La primera parada d´ aquella fugida, va ser Perpinyà, on la Generallitat tenia una delegació per acollir els exiliats, per seguir despress Toulousse i Paris, amb etapes curtes, sota la protecció de la República Francesa que va lliura els intelectuals dels terribles camps de concentració.

Van acabar a pocs quilometres de Paris a la Velle Rosset a Roissy en Brie, ille de france. Alla i va anar a para la nostre escriptora i també: Ana Muria, Agusti Bartra, Francesc Traval i Joan Prats, amb qui ella va iniciar una relació sentimental. L´ esclat de la segona guerra mundial, va fer que motls d´ells decideixen creuar l´ Atlantic. Però ells dos van optar quedar-se a França.

PISTA 26/07/08

Ella va ser una dona lliure, independent i valenta. Però també va ser una dona molt influenciada per els homes. El primer va ser el seu avi, Pere Gurgui. Filla ùnica, va neixer en una torre a San Gervasi, envoltada per un bonic jardí, llar del seu avi, on vivien els seus pares.

Deixar d´ anar a escola molt aviat i possà una infantesa solitaria sota la tutela d´ aquell avi lletraferid i Catalanista, que li va inculcar un profund sentiment patriotic i amor a la literatura, què la va acompanyar tota la voida, també la jardineria passió d´ aquell home absorvent, va ser la seva passió.

PISTA 30/07/08

1921: Mor l´ avi, desprès de una llarga malaltia, que malgrat ser una criatura va asumir tota sola. La situació econòmica de la familía va esdevenir angoixossa i llavors va tornar l´ oncle de America, per resoldre aquell desgavell. Un altre Pere Gurguí va entrar a la seva vida. La mare, potser per por de perdre el status econòmic, la va convencer perquè si cases, era l´ any 1928 i aquell home gran, ric, aburrit i sever li va fer un fill. Però també la va empenya a entrar el Liceu Dalmau, conscient de les seves mancances educatives.

QUI FA EL SOFRAGIT??

2008-06-21T13:01:00.009+02:00

Barcelona ciutat gastronòmica. Barcelona cuiners amb moltes "estrelletes". Barcelona 2008: Guerra de fogons i d´"egos". Quin girigall!! I nosaltres hem pensant: Perquè no fem un cuiner?.

Doncs si senyor un cuiner. Barceloní d´ adopció. Home viatger i molt intel.ligent. Amb una vida un xic fosca. Qui fa el sofregit??

PISTA 25/06/08

El nostre home, pertanyia a l´ escola del "xup-xup", i la seva millor virtut era personalitzar els "menus". Si el client de torn era un manager solitari, el seu pica-pica era, cargols a la Borgonya.

RECEPTA:

1 dc de cargols bullits.

350 grms de mantega de llet.

1 ceba finament laminada

1 all ben xafat

1 cullerada de julivert

Separar els cargols de les closques, fer una pasta amb: mantega, all , ceba i julivert. Farciu les cloques, introdouir despres els cargols. Una mica més de pasta per sobre els cargols, i a foc viu, set minuts al forn.

29/06/08

Ell tenia el seu "Chiringuito" el "Distrcite 5", res de Raval, Barri Xino com ell deia, i prou. I fins i tot la seva "xicota" havia estat treballadora del sexe. I per ella preparava el seu millor pa amb tomaquet.

RECEPTE

Pa de pagès reposat.

Una tomaca ben madura oberta per la meitad i refregat per sobre del pa, deixant suc i llavors.

Un cop de sal ben repartit.

Un rajolí d´ oli d´ oliva verge per tot la llesca, i finalment apretar el pa amb els dits per la crosta i després deixar-lo anar. Llest!.

PISTA 02/06/08

Això de la cuina creativa, les reduccions i altres felornies no engrascaven el nostre enigma, que malgrat ser un "Gourmet", quant volia al.lucinar bebia Absenta. Va ser un home del seu temps, amb carnet del PCE, quant aquetsa militància podia costar anys a la Modelo, on si va anar a caure va ser el seu "pare". Tot plegat el feia popular dins del CC.

RECEPTE ARROS AMB CLOÏSES

100 Grs d´ arros per persona.

1/2 k de cloïses.

2 Alls.

1 Pebrot verd-julivert.

1 1/4 de fumet de verdures .

Oli a la cassola.

All picat .

Afegir arros.

Cobrir amb el fumet .

A foc lent uns 15 minuts .

Afegir cloïses.

Deixar reposar 5 minuts.

PISTA 05/07/08

Efectivament Julia, es Carvalho. Enigma tancat i ho fem en un lloc emblemàtic, la Palça Reial on "Biscuter" el "Limpia" amic de Carvalho i el seu millor crític gastrònomic i tenia la "Paradeta" Gracies Julia.

Llibre Recomenat: Las recetas de Carvalho

Manuel Vazquez Montalvan

Ed Planeta

QUI ES PETRONIO??

2008-04-26T13:15:00.018+02:00

6 de Gener de 192......, diada de reis, ciutat de Barcelona. En una llar obrera i anarcosindicalista neix un nen. Li van donar un nom compost, fet poc corrent entre els acrates. Va creixer en normalitat i fins els 16 anys, el futur mite va ser un ciutadà anònim.

PISTA 30/04/08

El complir 16 anys, el nostre noi, es va afiliar a les joventuts llibertaries i el sindicat de la fusta de la C.N.T del seu barri ( Poble Sec). Era un militant tranquil i disciplinat, res feia preveure un lider en aquell jove simpàtic i certament atractiu.

Gràcies Carles Petronio su val no???

PISTA 03/05/08

Fins l´ esclat de la Guerra Civil res sabem de la seva vida. Però a 1936 el retrobem com a voluntari, el front d´ Arago integrat a la Columna Ascaso, a les ordres de Gregorio Javier , un histoirc de "los Aguiluchos". ( Francisco Ascaso: Amic íntim de Durruti, veí del Carrer S.Joan de Malta, mort en lluita a les drassanes el 19 de Juliol) El nostre "enigma" fa tota la guerra en aquesta columna.

PISTA 07/05/08

Febrer de 1939: Petronio va ser fet presoner. Durant anys va mal-viure en camps de concentració, Zaragoza, Vitoria, Extremadura etc etc i després el servei militar. Va tornar a Barcelona el 1945, amb l´ esperança de retorbar la seva jove companya i a la seva filla, de les que no sabia res. Mai més kes va tornar a veure. Van desapareixer dins el "exodus" de milers i milers de refugiats camí de França.

PISTA 10/05/08

1945: Barcelona era una ciutat humiliada i aterrida de por. Poc a poc Petronio va retrobar la normalitat, bé si aquell infern s´han podia dir normalitat. Treballava com a cambrer i tota la seva energia era per la "causa".

Va dirigir la reaparació de la Revista "Ruta" portaveu de les " Juventudes Libertarias" reorganitzar la C.N.T de hosteleria, i naturalment va ser detingut. Ingresar a la Model el Desembre de 1945.

PISTA 15/05/08

A la Modelo i va entrar un home d´ ideas. Va sortir un home d´ acció. La masificació, les tortures, i encara las "saques" nocturnes el van empenyer a l´ acció. Poc després de sortir de la modelo, en una discreta cumbre a un "mueble", sempre li van agradar aquests llocs, el limit del barri de poble nou es va planificar la primera "acció economica".

1947: Hispano Olivetti, a cara descoberta i signant la feina. 350000 pts de l´ epoca redistribuides integrament entre les families dels presos.

PISTA 18/05/08

Quant entrava en un banc Petronio amb un cop d´ ull valorava, a la perfecció , les possibilitats d´ exit d´ una "operació econòmica". Sempre ben vestit, atractiu i educat. Diuen que era un xic amanerat, potser una "pose" ??. Però aquell 1948, va requisar 3.000.000 pts. Despreés va canviar la tècnica, assalts individulas a mà armada. Amb la fidel ajuda de "Wences" (Wenceslao Gimenez). Bancs robats: Exterior de Credito, Coloial, Vizcaia, Bilbaa Diagonal.

PISTA 21/05/08

En aquella Barcelona sotmes a la brutal represió franquista, cada cop de mà, del nostre Petronio, eren rebuts com si fossin èxits de tots els vençuts.

1950: 1d´ Abril, commmemoració de la Victoria. Tribuna d´ autoritats, P. Gracia-Diagonal. Petronio va col.locar un explosiu allà sota. Els artificiers el van desmontar amb els soldtas ja desfilant.

Quant els barcelonins coneixeren el fet, la ciutat va vibrar, i ell amb tots els seus malnoms. Dandi-ulls de falco Petronio, ja va ser per sempre més un mite d´ aquesta ciutat.

PISTA 24/05/08

Corria els mes de Febrer de 1951, quant els tranvies de Barcelona van patir una pujada de 0.25 centims, i els Barcelonins van decidir deixar ded fer ús d´ aquest mitja. I d´ aquesta manera tan trivial i civilitzada esclatar la primera vaga General de l´ epoca franquista. Van tancar els petits tallers, el comerç i finalment l´ industria.

El 12 de Març, amb la vaga general paralitzant Barcelona Baeza Alegria alias "La mula" gobernador Civil, utilitzar la guardia Civil per fer obrir les industries i hagué morts. Llavors van surgir unes "octaves" "Si quereis solucionar lo de los tranvias, llamad al F....... Petronio esclar.

PISTA 29/05/08

Després de la vaga dels tranvies, finalitzada amb un aparent exit del poble, Catalunya va patir una brutal repressió i tot l´ aparell de la ressitencia va caure. Però Petronio no hi era, les seves tecniques de "reacudació" ja massa conegudes el van fer fugir a Italia.

La rabassada faricda de Guardia Civil. Els bancs vigilats, li quedavan els "muebles", la seva especialitat, les victimes d´ aquests locals callaven. Però una nit en el "mueble" Pedralbes va matar a un home, Anotnio Massana, calia fotre el camp. Però mentrestant la seva foto, com si fos un galant de moda corria de mans en mans.

PISTA 02/06/08

Durant tres anys, Petronio va viure a Italia, sota la protecció d´ anarquistes Italians. Però la guardia Civil i la Brigada d´ investigació Criminal, el continuavan buscant per tota Catalunya. Un rodamón aturat en qualseevol carretera, era Petronio preparant un asalt al estil Jesse James. Un paio elegant entrant en un "mueble" era Petronio i la prensa fent bullir l´ olla i exigint el seu cap.

"Buscarlo en el Xino, yo lo vi........." declaracions d´ una coneguda "vedete" el diari "solidaridad Nacional" Cesar Gonzalez Ruano el ABC " Es cliente Habitual de los cabarets de trasvestis...etc..."

05/06/08

El nostre enemic públic nº 1 mai va compta amb un amagatall fix al Xino. Es diu, que un antic company, del seu temps de cambrer a la Rotonda, treballava el Hotel Orient, i el va camuflar un parell o tres de cops a les seves cambres.

El seu aspecte elegant i la seva sang freda el feient passar inadvertit. Però els seuys refugis habituals van ser : Merenderos de Collserola

Carrer Arenys ( Carmelo)

Carrer Granollers ( Horta)

Buscava casas de facil fugida, en veïntas tranquils o anti-feixistes.

09/06/08

De tant en tant Wences Jimenez, Mir Cortes, Quim Navarro, Jordi Oret, Aveli Cortes i Macari Perez, companys de lluita i bons amics, baixaven de Tolosa de Llenguadoc i daven un cop de ma, el estil Petronio. Calia "mimar" el mite.

Les vícitmes juraven que Petronio era l´ autor , i malgrat que la policia sabia de la seva fugida, ductaven. Mentrestant ell per Roma, es divertia amb les noticies de la prensa " Per això son els amics"

16/06/08

Per fi! Josep LLuis Faceries. L´ Agost de 1957, el "Face" va fer el seu ultim viatge. L´ acompanyava Luis Vicente, alias "el metralleta" i un llibertari Italià Goliardo Fraschi. Van aprofitar el moviment vocacional per passar la frontera. "El metralleta" va ser identificat i detingut rapidament a Sabadell, ciutat on vivia la seva familia. Sotmés a tortura va acabar confessant que el 30 d´ Agost, davant el manicomi de Sant Andreu, tenia una cita amb "el face". Un grup de franctiradors van ocupar tots els terrats de la confluencia , Pi molist, Urrutia i Verdum, plovia, Faceries va baixar d´ un Taxi i potser per causa de la pluja s´ oblida de mirar les taulades- Un nuvol de projectils li van caure al damunt, no va poder reaccionar, eren les 10:15.

"No porteu flors els rebels que moren"

Llibres recomenats : "Històries de la Barcelona Oculta" Carles Balagué Ed Planeta
"Ulls de falcó" Josep Maria Loperena Ed Columna
"La guerilla Urbana (Faceries)" Antonio Tellez Ed Ruedo Iberico

SANT JORDI 2008

2008-04-23T20:03:00.001+02:00

QUI ES LA SENYORA LOLA???

2008-04-07T20:42:00.007+02:00

Barcelona anys 30 del Segle XX. En aquest lloc ara tan i tan lleig, la nostre sra. Lola va viure els seus millors momnets de la seva llarga vida.

Efectivament Carles, es el "Xino" Carrer Montserrat 12, antic emplaçament d´ el "Teatro Circo Barcelones".

PISTA 09/04/08

Lloc on cada nit durant molts mesos, la Sra Lola, rebia els aplaudiments dels barcelonins el final del ultim acta d´ un melodrama molt del gust de les classes populars, inspirad en la seva propia vida.

En aquest carrer es diu que la companyia teatral prenia copes cada nit. EP!!! Ella no era una alcoholica!

PISTA 12/04/08

Lola va neixer a Barcelona a l´ any 1851, en un carrer del Raval, i va viure tota la seva vida el mateix Barri. Era modista , mare soltera i minyona ocasional a casa de menestrals. Tot normal per una noia de la seva classe social, fins la mort en un accident , de la seva filla.

P.D No es una cupletista.

PISTA 16/04/08

El dia que un cotxe de caballs, a la rambla li va atropellar la filla. Lola la modista del carrer Cadena, també va morir. Des d´ aleshores anava pel Raval cercant la nena. Certament aquell dia Lola també va morir i va neixer el mite!

PISTA 20/04/08

En aquells dies fosocos de recerca i follia, la comprensió de les dones que "treballavant" en aquest carrer, va ser incondicional, generosa i fidel fins l´ hora de la seva mort.

Molt amable Carles però endavant ja ho pot dir!

LLIBRES PER SANT JORDI:

"CASA DE MISERICORDIA" JOAN MARGARIT ED PROA

"LA PASSIO SEGONS RENNE VIVIEN" MARIA MERCE MARÇAL ED LA BUTXACA

Efectivament es "La monyos" ( Dolors Bonella i Alcanzar) Va neixer l´ any 1851 a Barcelona. Morí els 89 anys el Hospital dels Infecciosssos ( ara hospital del mar) un 15 de Setembre de l´ any 1940. Pero el mite viu, i viu aquí:

Les seves ultimes fotografies:

EL CAS DEL NOI DE LA MOTO

2008-02-11T19:18:00.021+01:00

Avui iniciem la narració de la vida d´ un Barceloní, guapo, llest, mentider i "echao pa alante". I d´ una Barcelona, ara enterrada sota tones de ciment. Serà un bloc fàcil i ple de tòpics. Ell es tant tòpic que fins i tot li volen fer un monument davant el seu Bar de capçalera. Qui es??

PISTA 15/02/08

El seu nom es Manolo, però tothom sempre l´ ha conegut per els seus malsnoms. El primer va ser "El Inglés" allà el seu sud natal. El segon el "Marques" aquest escollit per ell mateix, sempre ha tingut infules de grandesa. El tercer, ningú sap qui li va adjudicar però amb ell ha entrat a la història de Barcelona.

PISTA 18/02/08

Un dia indeterminat del mes d´ Octubre de 1952, el nostre Manolo va arribar a Barcelona amagat dins d´ unes mercaderies. Fill de mare vídua, minyona al palau de Salvatierra, fugia d´ un destí fosc i d´ una broma sobre els seus origens.

Però molt aviat va descobrir que també a Barcelona l´ esperava " el Andamio"

PISTA 22/02/08

"Cardenal " un Goodfather de mala mort, que traficava en motos robaldes. Vivia en una casa vella i tronada amb jardí humit i enclotat, el cim d´ un turó al nord est de Barcelona. Manolo era un dels seus "nois" treballava, entregava la moto, cobrava, i vivia, considerant el nivell dels seus veïns, quasi com un senyor.

24/02/08 Necrologica

Polifacètic, singular, original. Testimoni unic d´ un temps i d´ una gent que el feixisme va decapitar. Que descansi en pau el mestre Palau i Fabre.

25/02/08

La casa de Manolo era una barraca entre una munió d´ altres, pentjada damunt un barranc de sostres d´ uralita enquitranats, partes blanques i Barcelona els seus peus. Amagatall perfecte per un home com ell, sempre amb una moto robada dins la migrada casa, i la mirada perduda sobre la ciutat.

Algu va dir , que Jaime Gil de Biedma li va dir......... " un dia esta ciudad sera tuya"

PISTA 29/02/07

23 de Juny 1956, nit de Sant Joan. Fogueres, petards i xivarri de barri. Colles de veïns compartiu xampany barat i coca. Manolo amb vestit d´ estiu, color canyella, va robar una moto a la Pl. Sanllehy. Volia anar el Poble Espanyol, però a mig camí va decidir girar, millor Sant Gervasi. En aquell moment el nostre home va fer el primer pas per el camí dels mites.

PISTA 03/03/08

Amb la moto a relenti, va circular una bona estona cercant encara no sabia que. Un grapat de cotxes esportius aparcats davant una torre, amb les reixes obertes, fanalets i musica, li van cridar l´ atenció.

"Manolo ya tienes verbena" es va dir a si mateix, i va entrar fingint indiferència. Primer va buscar el buffet i amb un got llarg a la mà va començar la cacera. La va descobrir aseguda a la gespa a peu de piscina, tenia un aspecte tímid i fràgil i el va mirar i el va somriure . Que facil!!!

PISTA 06/03/08

Manolo , francament desconcertat, no comprenia lo fàcil que havia estat enganya aquella noia. Ell era conscient que la seva morenó el delatava i cridava els quatre vents " ojo Xarnego". I fins tot ella hi havia percebut, i tot ballant li va dir:

- Eres amigo de Teresa?

- Por qué?

- No se.....como Teresa siempre nos viene con chicos estraños.......

- De modo que te parezco raro.....

Això es més que una pista!!!

PISTA 09/03/08

Manolo sempre havia cregut que S´ Agaro, era el lloc on estiujaven els rics de debò. Però quant la noia de la Nit de Sant Joan li va fer saber que ella passava l´estiu a Blanes, va patir una lleugera decepció , però be Blanes tampoc estava malament. La primera visita que li va fer va quedar enlluernat. Quina torre i a peu de platja. I ell amb la seva Sanglas vermella. Quin ridícul.

PISTA 12/03/07

Aquell va ser un estiu foll. De Dilluns a Dissabte, carretera del Carmel, Barri de la Salut, Eixample, aquí una Ductai, alla una Montessa.....li calien "peles" moltes "peles". Diumenge Blanes. Ell es presentava a si mateix, com un agitador anti franquista i lliutador sindical, que vivía en semi calndestinitat, mantingut per organitzacions estrangeres. No podia decebre aquella burgesa.

PISTA 15/03/08

Aquella nit d´ estiu, Manolo va fer el "cim". Ella va deixar la finestra oberta i la llum apagada. Ell com un gat si va efilar. La torre en silenci. El cel de Balnes un esclat de foc artificials.

A les fosques la gran sorpresa. La "nena" han sabia un niu. Però lo pitjor va arribar amb la llum del dia. Jeia a la cambra d la minyona, uniformes negres amb les cofies i els delantals.

"Una marmota" una "Raspa"

PISTA 20/03/08

Manolo era un paio geniüt i li va engaltar un parell de natas, a la pobre maruja. Allò era intolerable, va fotre el camp, però va tornar, Teresa era la rica. Ell sabia que aquella noia estava enlluernada per el seu fals món de lluita política. Doncs li donaria " mística proletaria".

Molt aviat els aldarulls universitaris li semblarien missa de dotze.

CICERONE: Aqui tens els libres "El cas Rull" Antoni Dalmau

"El puzzle Catala" Llibert Tarrago Ed Magrana

PISTA 24/03/08

L´ estiu finalitzava, només Teresa i Maruja restaven a la torre, per tancarla. Aqull matí les dues noies van sortir amb la Zodiac fins a Blanes. Teresa volia regalar a Maruja un dia de lleure. Vestida amb roba i xandalies boniques, deixades per Teresa, la pobre noia va caure per les escales del embarcador. El cop al cap va ser tremendo, però va semblar que no havia sigut res.

El dia va ser magnific i la nit prometia ser també molt bona Manolo estaria el seu costat. Però aquella nit dins de la seva Maruja va caure en l´ incosnciencia. Manolo va fugir. Teresa no va torbar, a la pobre noia, en aquell estat fins l´ en dema.

La família Serrat la va ingressar en una clinica privada i la van deixar en mans d´ un bon metge.

NECROLÒGICA 25/03/08

Avui jugant amb Barcelona plora a Josep Benet. Gracies per la teva fe en Catalunya.

PISTA 28/03/08

Feia uns dies que Maruja lluitava amb el seu sopar. La família Serrat la vettlava, sobretot Teresa, que la tenia per la seva millor amiga.

De tan en tan, el nom de Manolo sortia dels seus llavis. Teresa va decidir anar el Carmelo a buscar a Manolo Reyes. Un dels sues quasi "novietes", Lluis Trias de Giralt, li va portar, aquest noi era militant de "Bandera Roja", i tenia una "Vietnamita" amagada en u taller del Carmel, en un carreró en forma de cul de sac, que pertanyia a gent del P.S.U.C. Però allà només coneixen " un tal Reyes" lladre de motos. I li van proporcionar l´ adreça del Bar Ideal.

NECROLOGICA 31/03/08

Ens ha deixat Salvador Escamella. Descansi en pau, i merda, per els que al van infravalorar, Gallsdindis casposos i desagraïts.

FINAL 03/04/08

Si senyor, parlem del "Pijoaparte" si voleu saber el final d´ aquest enigma, llegiu " Ultimas tardes con Teresa" o llogueu la pel.licula . Llibre recomenat del mes " Dressera al Paradois" Carme Solana Edc 62.