EL CAS D'UNA ENDOGÀMIA MOLT INTELIGENT
3/7/2012
Al iniciar la nova recerca fem,com introducciò,unes pinzellades de la seva truculenta història famíliar.
Barcelona 1868:Un "indiano",plantador i negrer desambarcà a Barcelona. Cespedes feia quatre dies,que havia llançat el célebre "grito de Yora",i el plantadots van començar a pensar en el retorn dels capitals a la metròpoli,entre ells el nostre avantpassat,que segurament influençiat per els catalans de Cuba,va venir a donar un cop d'ull.
-Barcelona huele a FUTURO.- i va invertir....i molt i a mès a mès decidí aixecar una senyorial casa on viure els seus últims anys. Un cop la casa va estar vestida si van instal-lar la dona,una Dama Criolla d'origen frances i tote una colla de fills,un grapat de servents negres i mulatos. Quant la família va estar aclimatada,amb companyia del hereu.el primer de la nisaga va tornar a Cuba,però avans en una Notaria de Barcelona va constituir una peculiar S.L.,famìliar que fou vigent fins els anys 30 del segle passat.....tote una "bicoca".
No JULIA!!! , no van ser mai industrials.
6/7/2012
La família es va adeptar bé a la ciutat,dic adeptar però no integrar,cap d'ells es va sentir mai català.
A Barcelona en aquells anys,de finals del segle XIX,hi vivien desenes d'Indianos,existeix un barri amb aquest nòm,que com el besavi del nostre enigma es van olorar la fì de la Colonia,i entre aquella "troupe",es va buscar marits per les filles i naturalment els van trobar,la dot va ser segurament decisìva,entre las quatre noies,es van repartir l'actual carrer Pelai.
Per l'hereu català,el Patriarca,tambè va cercar xicota en el mateix grup,la filla d'una gran famìlia procedent de Cienfuegos,d'origen anglo-menorquí,amb una dot molt llaminera,un famos "xalet" barceloní i una gran finca al Maresme.
1886;En el seu palauet de la pl.Catalunya,morí el besavi d'un besament cerebraL "Los principales elementos que suelen requerir la formación de un mito, están presentes en la figura de mi bisabuelo". Opiniò del nostre home.
10/7/2012.
L'enterrament fou tot un aconteixement,capellans i coronas a dojo,carrossa tirada per set caballs,però sobretot el panteó,al Cementiri Nou,va ser molt alabat pel seu bon gust.
La segona generació es va limitar a viure de la rifeta,mancats d'empenta administravan el capital amb austeritat i bon assessorament.
El fill gran,el cubà,l'ùnic hàbil pels negocis,va fer pactes molt convenients amb els rebels,tractan amb el mateix Josè Martì,va renunciar al negoci agrícola,que va deixar en mans"de la negrada",i es va centrar en el sector industrial.Las zafras del seu Ingenio,van arribar a ser molt valorades,el seu nebot-net,el nostre tapat,el descriu aixì.
"Al caer la noche,se asomava al pòrtico de la mansiòn y dirigia sus prismaticos a los almacenes de batey,controlando la carga y descarga,siempre vigilante...".
L'Ingenio va restar a mans dels seus descendents fins Castro.
RES DE RON.......
CICERONE xiquet,quina clicada¡,pero tens raò,escull al atzar.
Al iniciar la nova recerca fem,com introducciò,unes pinzellades de la seva truculenta història famíliar.
Barcelona 1868:Un "indiano",plantador i negrer desambarcà a Barcelona. Cespedes feia quatre dies,que havia llançat el célebre "grito de Yora",i el plantadots van començar a pensar en el retorn dels capitals a la metròpoli,entre ells el nostre avantpassat,que segurament influençiat per els catalans de Cuba,va venir a donar un cop d'ull.
-Barcelona huele a FUTURO.- i va invertir....i molt i a mès a mès decidí aixecar una senyorial casa on viure els seus últims anys. Un cop la casa va estar vestida si van instal-lar la dona,una Dama Criolla d'origen frances i tote una colla de fills,un grapat de servents negres i mulatos. Quant la família va estar aclimatada,amb companyia del hereu.el primer de la nisaga va tornar a Cuba,però avans en una Notaria de Barcelona va constituir una peculiar S.L.,famìliar que fou vigent fins els anys 30 del segle passat.....tote una "bicoca".
No JULIA!!! , no van ser mai industrials.
6/7/2012
La família es va adeptar bé a la ciutat,dic adeptar però no integrar,cap d'ells es va sentir mai català.
A Barcelona en aquells anys,de finals del segle XIX,hi vivien desenes d'Indianos,existeix un barri amb aquest nòm,que com el besavi del nostre enigma es van olorar la fì de la Colonia,i entre aquella "troupe",es va buscar marits per les filles i naturalment els van trobar,la dot va ser segurament decisìva,entre las quatre noies,es van repartir l'actual carrer Pelai.
Per l'hereu català,el Patriarca,tambè va cercar xicota en el mateix grup,la filla d'una gran famìlia procedent de Cienfuegos,d'origen anglo-menorquí,amb una dot molt llaminera,un famos "xalet" barceloní i una gran finca al Maresme.
1886;En el seu palauet de la pl.Catalunya,morí el besavi d'un besament cerebraL "Los principales elementos que suelen requerir la formación de un mito, están presentes en la figura de mi bisabuelo". Opiniò del nostre home.
10/7/2012.
L'enterrament fou tot un aconteixement,capellans i coronas a dojo,carrossa tirada per set caballs,però sobretot el panteó,al Cementiri Nou,va ser molt alabat pel seu bon gust.
La segona generació es va limitar a viure de la rifeta,mancats d'empenta administravan el capital amb austeritat i bon assessorament.
El fill gran,el cubà,l'ùnic hàbil pels negocis,va fer pactes molt convenients amb els rebels,tractan amb el mateix Josè Martì,va renunciar al negoci agrícola,que va deixar en mans"de la negrada",i es va centrar en el sector industrial.Las zafras del seu Ingenio,van arribar a ser molt valorades,el seu nebot-net,el nostre tapat,el descriu aixì.
"Al caer la noche,se asomava al pòrtico de la mansiòn y dirigia sus prismaticos a los almacenes de batey,controlando la carga y descarga,siempre vigilante...".
L'Ingenio va restar a mans dels seus descendents fins Castro.
RES DE RON.......
14/7/2012
El avi no li mereix.al nostre enigma gaire atenciò,va ser un home honest,familiar i de pràctica religiosa quasi fanàtica,potser com un acte de rebel-liò envers el Patriarca.
L seva dona,la dolça Catalina,va parir 16 fills,deu van sobreviure,el cpgnom va quedar garantit,tan a Barcelona con a Cuba,on decenes de mulatos portavan la mateixa sang i el mateix cognom que els seus fills,gracies al vell dret de pernada,practicat per el Patriarca.
Però KATTY,es un altre hostòria,la descriu amb tendresa i respecta.considerant que no la va arribar a conèixer,i l'ùnic que sap d'elle son testimonis dels oncles i un retrar de Rmòn Casas.
"..fue una adolescente delicada y suave,condenada por el código patriarcal a un borroso papel de consorte fiel y sacrificada,victima implacable de maternidades que segarian prematuramente su vida,murio a los 38 años de fiebres puerperales...".
CICERONE xiquet,quina clicada¡,pero tens raò,escull al atzar.
17/07/2012
Morta Catalina,el avi del nostre home,absolutament destrossat,es va abocar als fills i la família,bons col-legits,Sagrat Cort per les nenes.Jesuites de Sarria pels nois,bons preceptors per els adolescents,i "Nanis" pels mes xics, i sobretot millorar l'administraciò del patrimoni, invertin an seny els capitals que arribavan de CUBA.
Però el seu gran projecte fou la finca estiuenca heredada com a dot de la seva esposa,la va convertir en una explotaciò agrìcola de primer ordre. Li va dedicar temps i diners fins convertirla en lo que ara anomenariam producciò ecològica.
"...de niño el abuelo me parecio un hombre muy viejo,fue menos carismático que su padre,però propicio el definitivo asentamiento en Barcelona,y lego a los suyos la esplèndida finca Torren..... y el Mas Gu...anexò,a partir de el, ya fuimos barceloneses y Cuba sólo un recuerdo...."
SI SENYORA!!!!!!!!!
20/7/2012
A diferencia del avi,el seu pare te poc paper en la seva obra,però aquest discret protagonisme reflecteix l'allunyament entre pare i fills.
Va ser un home recte,però profundament amargat per els aconteixements polítics,las morts familiars i les malalties.
Va neixer a l'estimada,per tots,finca de Premia, i l'infantessa la va viure al famos xalet d'estil morú de la Via Layetana. La mort prematura de la mare,la malaguanyada Catalina,va ser el primer cop estarbonidor de la seva vida,desprès han van arribar d'altres mes durs.Es pot afirmar,que nomès la seva aceptaciò de la voluntat de Deu,al va sostenir.
"......en casa no había primogenito,solo el recuerdo,el recuerdo siempre flotando en el domicilio de la calle Raset.....ni siquiera los posteriores nacimientos pudo borrar de la memoria de mi padre el hijo muerto....siempre el hijo muerto,siempre Antonio..."
Si es un Goytisolo,no es Jose-Agustin
25/7/2012
Un matí de tardor,Julia i Josè M.,es van trobar davant el Restairant més de moda de Barcelona,ell anava a visitar a la seva tieta,"Niña Trini",una monja laica,al Palauet familiar de la Pl.Catalunya.
Va ser un "flechazo".
El seu fill,el nostre enigma ho descriu així,".....era hermosa como la hija de un Zar,ojos azules,cutis dorado i el tono de miel de sus cabellos,de caracter comunicativo y fuerte,es fácil entender por qué mi padre se enamoró de ella....." i malgrat el rebuig de tot el clan Goytisolo,que consideravan que no era del seu braç,i la anomenavan "l'hostelera",quant en realitat el seus pares eran els propietaris del edifici,no del restaurant,i a mès a mès pertanyia a una famìlia catalanista......es van casar.
"....Julia mi madre,vivia en el P.de Gracia 132,en un inmueble,màs propio de Viena que de Barcelona y se casaron n la Iglesia de Jesus de Gracia,su Parroquia,invitados,
el todo Barcelona..."
CATALANS: Feliç nou Decret de nova PLANTA¡¡¡¡¡¡¡
SI SENYORA!!!!!!!!!
20/7/2012
A diferencia del avi,el seu pare te poc paper en la seva obra,però aquest discret protagonisme reflecteix l'allunyament entre pare i fills.
Va ser un home recte,però profundament amargat per els aconteixements polítics,las morts familiars i les malalties.
Va neixer a l'estimada,per tots,finca de Premia, i l'infantessa la va viure al famos xalet d'estil morú de la Via Layetana. La mort prematura de la mare,la malaguanyada Catalina,va ser el primer cop estarbonidor de la seva vida,desprès han van arribar d'altres mes durs.Es pot afirmar,que nomès la seva aceptaciò de la voluntat de Deu,al va sostenir.
"......en casa no había primogenito,solo el recuerdo,el recuerdo siempre flotando en el domicilio de la calle Raset.....ni siquiera los posteriores nacimientos pudo borrar de la memoria de mi padre el hijo muerto....siempre el hijo muerto,siempre Antonio..."
Si es un Goytisolo,no es Jose-Agustin
25/7/2012
Un matí de tardor,Julia i Josè M.,es van trobar davant el Restairant més de moda de Barcelona,ell anava a visitar a la seva tieta,"Niña Trini",una monja laica,al Palauet familiar de la Pl.Catalunya.
Va ser un "flechazo".
El seu fill,el nostre enigma ho descriu així,".....era hermosa como la hija de un Zar,ojos azules,cutis dorado i el tono de miel de sus cabellos,de caracter comunicativo y fuerte,es fácil entender por qué mi padre se enamoró de ella....." i malgrat el rebuig de tot el clan Goytisolo,que consideravan que no era del seu braç,i la anomenavan "l'hostelera",quant en realitat el seus pares eran els propietaris del edifici,no del restaurant,i a mès a mès pertanyia a una famìlia catalanista......es van casar.
"....Julia mi madre,vivia en el P.de Gracia 132,en un inmueble,màs propio de Viena que de Barcelona y se casaron n la Iglesia de Jesus de Gracia,su Parroquia,invitados,
el todo Barcelona..."
CATALANS: Feliç nou Decret de nova PLANTA¡¡¡¡¡¡¡
Enigma resolt,en realitat hem fet una immersiò en el mòn de Juan Goytisolo,però el de Luis no es gaire diferent., La història familiar ha narcat profundament a tots els germans.
El quasi parent,JA JA JA,Cicerone,que esta passant les vacances a Barcelona,el poble de Horta,i a Can Pujolet,,,,,això de tenir casa gran.....es broma, tambe deia Luis
posted by Oliva at 12:32 p. m.
8 comments
