divendres, d’octubre 01, 2010

EL CAS D'UN NOI INEXISTENT

Com Peter Pan,el nostre enigma ni h'existit ni ha crescut,segueix parat en el temps dins una historia barcelonina.D'ell sabem nomès lo que hens vol explicar de si mateix,i analitzant aquest pensaments deduim que era veì de ciutat vella,i pertanyia a la geberaciò dels "60",es fill d'un barceloni d' aquells que donen llustre a quansevol ciutat.La seva deria era guaitar la mar....."...es una sort això de viure a prop de mar i comtempla vaixells,perquè es clar l' aigua del port,plena d' oli no serveix ni per mirarla...".

Apa a rumiar,qui es?



Es un noi d'aquells,que a mi m'agradant tant.

PISTA 4/10/2010

Com cada dia a la mateixa hora,el nostre noi,va passar davant el monument a Colon,el navegant el tenia absolutament preocupat: "Tot el dia enfilat allà dalt,ha d'acabar bèn marejat el pobre home"com fascinat el tenia una taberna,de nom digne de R.L.Stevenson, a l'altre banda del Moll de la fusta.Un dia de fort ventajol de mar se li van assecar els llavis i va decidir axugar la sed en aquell lloc,que sempre l'havia fet un cert respecte malgrat el seu pètic nom,al obrir la porta, h'entrar.....el soroll del carrer es va apagar sobtadament,com si no existits,i en veure l'interior va obrir uns ulls com toranges........


Doncs si vols dir el nom,doncs no,però.......

PISTA 6/10/2010

....llums de quinquè,botes de vi apilades fins el sostre,un taulell vell i galdos,el taverner i un parell de clients d'especta estrafalàri,que se al miravant com si fos una aparició....va sentir por.

-Bona nit- va dir fentse el valent.

-Bona hora-va contestar el taverner,tots el van observar boca-badats

-Ai carai¡ i com ès que t'has vestit aixi minyo?i que hi fas aqui?-

-Jo? he vingut a beure,tenia set...però estic fent tard i me n'he de anar,bona nit-va sortir rapidament al carrer,però es va aturar en sec,allò que veia no podia ser¡¡¡¡¡¡


Efectivament maca,literari


PISTA09/10/2010


Es llegenda urbana,que a Barceloa,tenin tres o quatre esquerdes o portes del temps,la mès coneguda es la d'Arago-Ps.de Gracia.A ciutat vella,diuen,que han podem localitzar un parell mès,no se si el pare de la nostre criatura coneix aquesta brama,però si analitzem el seus escenaris potser si.....


"Va tornar a entrar a la taverna,blanc com un full "Ho han tret tot¡¡¡¡¡" va cridar i ple de por va preguntar

-Però que passa? en quin any som?- la gent de la taverna estaba tan sorpresa com ell


-Quin any som? estas malal vailet?"



PISTA 11/10/2010


Tinc l'esperanza,com incondicional admiradora,que dintre de pocs anys,el "pare" del nostre noi,per aqueste dades,sigui primera "plana"de tots els diaris.


"Ara si que l'hem feta bona¡,no hi havia gaire cosa a investigar pel que semblava havia fet un salt en el temps,i aquells carallots explican-li una historia de lluita heroica,que no li sonava ni vagament.Però ell tambe havia de donar explicacions.....llavors se li va acudir ensenyar el rellotge,va ser tote una troballa.


-Carai¡¡es com un rellotge de campanar i que es lliga al braç¡¡¡¡


PISTA 15/10/2010

L'autèntic autor d'aquest enigma,ja que jo he matllavat l'historia,va ser un nen de post-guerra,amb totes les carencies aducatives d'aquells temps,no cal dir ,que de l'historia de Catalunya ni han parlavant.Jo crec que aquest petit llibre ,es una venjança,envers aquells pobres mestres aterrits de por devant les represalies franquistes, o bè convencuts de la bondat del "nou ordre",i de la seva propia famìlia que com quasi totes no parlavan davant la canalla.
"amagat en aquella cambra fosca on el taverner l'havia introduit a corre-cuita . Al arribar aquella colla de desconeguts,sentia terror,d'una banda aquell salt de dos segles.....i d' altra banda aquella gent que entrava i sortia en paquets que entafonavan dins una bòta buida

CONTRABAN¡¡¡¡¡¡"




MOLT BE CICERONE¡¡,ARA TITOL I AUTOR


PISTA 19/10/2010

Lligan caps,d'escardussers comentaris faniliars,el nostre autor,va descobrir que a Barcelona n'havia passat una de molt grossa,bè a tot Catalunya en realitat,e imaginatiu com era,es va montar una aventura on ell salvaba la ciutat en el ùltim moment.......d'aquells pensaments neix el nostre relat enigma.

"Mirà a banda i banda de la plaça,i cames ajudeu-me la va travessar i s'endinsar per un carrerò...s'aturà a la vora d'un grup,pensava que la millor manera de passar desapercebut era fer com tothom.

-Però que passa?-va preguntar a un altre vailet

-Semblar quetornara a haver "calamarsada"-

-Que hem de fer?-

-Ja diran alguna cosa,de moment es reforcen les defenses dels baluards i de les muralles-

-Santa Maria¡-deien veus porugues,altres mès exaltades.....

-Privilegis o mort¡¡¡¡¡-"



PISTA 23/10/2010.

El nostre autor va creixer...va anar a l'Universitat...hi va viure molt de temps,escrivint i ensenyant als nois com escriuen els altres....

"tots els carrers eren transitats per tropes dividides en escamonts.Tots els carros i cavalls havien passat a disposiciò de l'exercit resistent,totes les portes de la ciutat,tancades de feia un any per raò del bloqueig,s'apuntalaven amb estaques.Era impossible sortir de Barcelona o entra-hi,la gent,resignada o furiosa,feia el cor fort disposada a aguantar fins el final".
PISTA 26/10/2010
Que podria fer un noi del segle xx al bent mitj d'aquell merdrer?...doncs correr fins la pl.San jaume,amb l'afany de ser ùtil.....però va parar en sec,la pl.li era completament desconeguda,petita i amb aquella esglèsia allà el mitj.....
"-Que hi feu aqui?-un home armat els barrava el pas,el nou amic del nostre "prota",coneixedor d'aquelles circunstancies,va parlar decidit.
-Doncs,volem veure el Conseller en Cap-
-Esteu frescos¡no veieu l'enrenou que hi ha?no sabeu que tenim els castellans a quatre passes?-
-Si pero`el meu amic ve de lluny i....-
-Tu si que vèns d' Arbeca¡ au marxeu que torna a haver bonbardeig-
S'iniciava el capvespre,però l'activitat de la ciutat no cessava,els habitans de Barcelona s'ho prenien amb certa filosofia,i si calia sortir al carrer ho feien malgrat els canons enemics"

PISTA28/10/2010
El pare d'aquest relat,un cop finalitzat,el va presentar al premi Joaquin Ruyra,i el va guanyar,com tambe al "Serra d'Or" (1981) i fou inclos a la llista d'honor del premi de la C.C.E.I.del mateix any.
"....-Baixo amb els meus homes a la vora de la porta.obrirem un pam el portal,si us descobreixen podeu tornar a entrar,bona sort ¡-
-Aquest es l'Oleguer-els dos minyons eran idènjtics,es contemplaven bocabadata......-
els lligaren per les espatlles i la cintura,amb un nus fàcil de desfer a les fosques.un dels homes remugava.
-No havien dit que eren dos vailets?-
i els van començar a deixar anar muralla avall....tocà sensa problemes terre,es desferen de les cordes i es van estar una estona quiets,enganxats a a paret,per avesar-se a l'obscuritat i per cerciorar-se que no havien estat vistos.Al cap d'uns minuts en Pere vadir;
-Esteu a punt?-
-Quant vulguis....-
I s'ensinsaren en la nit,en direcciò as soldats enemics.
30/10/2010
DONCS NO,HAN SAP GREU .
2/11/2010
SIIIII¡¡¡¡¡¡"L'historia que an Roc Pons no coneixia" Jaume Cabre.
Tornem divendres .....